La suspensió temporal es deu a les obres de millora d’accessibilitat de l’estació de Sant Gervasi, que costaran 10 milions

(El Periódico)

Les línies del Vallès i de Reina Elisenda dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) es veuran parcialment interrompudes durant cinc dies i dos caps de setmana diferents per la remodelació de l’estació de Sant Gervasi.

Els talls seran, primer, des del dissabte 10 de maig fins al dilluns 12 i, en segon lloc, entre el dissabte 17 i el diumenge 18, entre les estacions de Gràcia i Muntaner.

Les línies del Vallès, cap a Sabadell i Terrassa, tindran un servei de tren llançadora cada cinc minuts entre les estacions de Plaça Catalunya i Gràcia. D’allà sortirà un autobús substitutiu que pararà a Sant Gervasi i Muntaner.

Els passatgers de la línia L-6 cap a Reina Elisenda també hauran d’agafar aquest autobús entre les vuit del matí i les deu de la nit, que seguirà fins a les parades de La Bonanova i Les Tres Torres. Entre les parades de Sarrià i Reina Elisenda s’habilitarà un servei de tren llançadora. Durant la resta de l’horari de funcionament, la línia no patirà cap modificació.

Les bústies de la voravia esquerra de la rambla del Raval i dels carrers del voltant no s’han pogut utilitzar des que es van inaugurar
La velocitat de succió de la brossa i el transport han patit força deficiències

Maria Favà (Avui)

La recollida pneumàtica d’escombraries del Raval, que es va inaugurar la primavera de l’any passat durant la precampanya de les eleccions municipals, va funcionar fins ahir només a mitges. El 30 de març del 2007 es va obrir oficialment la central de recollida pneumàtica -que està soterrada a la cantonada del carrer Sant Josep Oriol amb el carrer Espalter- i de forma simultània les 44 bústies de la brossa que es va col•locar a la rambla del Raval i als carrers dels voltants. Però fins ahir les bústies de la part esquerra (Llobregat) d’aquesta rambla i dels carrers que hi van a parar van estar precintades.
No es podien fer servir per una deficiència en la pressió i en la velocitat del transports de les escombraries, segons va reconèixer a l’AVUI un portaveu de Foment de Ciutat Vella, el consorci público-privat que executa les obres d’aquest districte. Però mentre els veïns afirmen que les bústies del cantó esquerra no han funcionat mai, des de Foment de Ciutat Vella asseguren que només han estat fora de servei un temps indeterminat. L’Ajuntament de Barcelona afirma que s’ha fet un desplegament progressiu i que les del cantó esquerra han sigut les ultimes.

Entitats ciclistes demanen criteris més clars per treure-les del carrer
De les bicis se’n fa ferralla

Virgínia Mascaró (Avui)

L’Ajuntament de Barcelona ha retirat 30 bicicletes del carrer durant els últims quinze dies a Ciutat Vella perquè els faltava algun element bàsic o estaven molt rovellades i en un desús evident. Entitats ciclistes demanen que s’estableixin uns criteris clars de retirada de bicis de la via pública consensuats prèviament.

L’Associació Bicicleta Club de Catalunya (BACC), arran de les queixes que ha rebut d’usuaris afectats i de persones que han vist treure de la via pública bicicletes en bon estat, ha alertat que la retirada s’ha dut a terme seguint criteris dubtosos i poc clars i ha demanat explicacions al regidor de Mobilitat de l’Ajuntament, Francesc Narváez.

“L’actuació de la Guàrdia Urbana s’ha fet a petició dels ciutadans, arran de les queixes rebudes perquè les bicicletes ocupaven un espai on molestaven o portaven molt de temps lligades al mateix lloc”, afirma un portaveu de Mobilitat. Aquestes bicicletes es duen a una deixalleria perquè es procedeixi al seu reciclatge. No s’ha deixat cap notificació als propietaris, com es fa amb altres vehicles, perquè es consideren un “residu sòlid” i se les emporta una brigada de neteja. De les 30 bicicletes retirades, a un 95% els faltava un element bàsic, com una roda, i només un 5% tenien l’aspecte rovellat i d’evident desús, admet un portaveu de Mobilitat.

EL PASSAT DIA 5 DE MARÇ VAM FER UNA ASSEMBLEA SOBRE EL PROJECTE D’ENDERROC D’EDIFICIS VEÏNS AL PALAU DE LA MÚSICA, AL CARRER ST. PERE MÉS ALT 13 bis, 15 i 17, QUALIFICATS D’EQUIPAMENT, PER FER-HI UN APARCAMENT, UNA MÍNIMA PLAÇA i UN HOTEL

AL PROJECTE HI PRESENTAREM AL.LEGACIONS.

Els promotors acompanyen els seus arguments dient que així serà més visible el conjunt escultural de Miquel Blai a la cantonada del Palau de la Música. Com que el Palau és posterior a La Salle, l’escultura està feta per ser vista des de sota. I en tot cas, només es guanyaria visibilitat si s’enderroqués els edificis frontals a l’escultura o sigui els edificis de St. Pere mes Alt, 10, 12, 14 i 16. Perô aquests són de diferents propietaris i als promotors immobiliaris s’estimem millor tenir un sol interlocutor.

Problemas de infrastructuras en el Distrito Tecnológico de Barcelona
Comerciantes de la zona denuncian la deficiente ejecución del proyecto municipal
Los chaflanes de Llull con Àlaba y Pamplona se han reformado tres veces

Albert Ollés (El Periódico)

A los comerciantes del tramo de la calle de Llull entre Zamora y Àlaba, en el 22@, les crecen los enanos. Después de dos años con la zona cerrada y levantada por unas obras de reforma que acumularon varios retrasos, el proyecto se ha estrenado con inundaciones en la acera. Así lo han denunciado a este diario los afectados, que critican la deficiente ejecución global de los trabajos municipales.

Uno de los principales damnificados es el restaurante Mannà, ubicado en la confluencia entre Llull y Pamplona. Según su propietario, Jesús Molina, la llegada hace pocos días de las primeras y esperadas lluvias de abril desembocó en importantes acumulaciones de agua sobre la acera del chaflán, con el consiguiente perjuicio para los negocios.

PENDIENTE INCORRECTA
El problema radica, según Molina, en que la pendiente de la acera para facilitar la caída del agua hacia la calzada no es la correcta, lo que la dirige en sentido contrario, hacia los portales. “Después de todo lo que hemos pasado, el resultado final es más que insatisfactorio”, dice Rita, responsable de otro establecimiento.

“Hasta tres veces han reformado y levantado los dos chaflanes con Pamplona y Àlaba”, añade. En el primero de ellos trabajaban el pasado sábado a destajo varios obreros; mientras que en el segundo estaban cambiando ayer las baldosas, pese a que las obras concluyeron el pasado enero. Los alcorques también son provisionales y los acabados en general no satisfacen a los vecinos.

Otro tema que ha quedado pendiente es el de la recogida neumática de basura. Tal y como sucede en las reformas urbanísticas del 22@, se aprovecharon las obras para instalar la canalización subterránea, pero los buzones, que deberían ir en los chaflanes, aún no se han puesto al depender de otros proyectos.

QUASI L'1% DEL FINANÇAMENT

Marina Geli, a la Comissió de Joventut

Aquí teniu un article de Josep Maria Montaner arquitecte i catedràtic de l'Escola de Arquitectura de Barcelona (UPC) publicat en el diari El País  

Por fin se ha podido descubrir qué hay detrás de los muros de hormigón, vagamente recubiertos de vegetación, que se han levantado para defender el Parc Central del Poblenou. Y lo que se descubre es un parque decepcionante, vacío de algo que tenga sentido y pueda ser una aportación para las personas. Tras atravesar las estrechas aberturas, se transita por unos suelos sin interés y no se ve ninguna aportación respecto a lugares de juego para niños, a cómo sentarse y hacer corrillos para hablar, echarse al sol o ponerse a la sombra bajo alguna pérgola ingeniosa, hacer pic-nic, tomar algún refresco o ir al lavabo. Sólo artilugios superfluos: unas pérgolas mal copiadas de las obras de Enric Miralles y Carme Pinós; unos paneles horadados a la manera de Rem Koolhaas; unas luminarias esféricas sacadas de Luis Barragán; una espiral con el rimbombante nombre de cráter, de tratamiento vegetal cursi, que recuerda en malo la bellísima obra de Beverly Pepper en el parque de la estación del Norte; un Giacometti de cuarta categoría; unos lamentables iglús a lo Mario Merz; un paisaje lunar penoso, y unas sillas aisladas antihomeless y antigrupos. En definitiva, un parque cuyos muros y rincones lo hacen tremendamente inseguro, y unos jardines que siguen la concepción francesa de los setos y las pérgolas que ellos mismos hace más de veinte años han rechazado y superado con "los jardines en movimiento" y la libertad de las plantas creciendo.

El tramvia de la Mina comença les proves per obrir la línia al juny

(El Periódico)

La T-6 travessa el barri per la nova rambla en un tram de mig quilòmetre que inclou una parada
L’enllaç de la T-4 a Sant Adrià i de la T-5 a Badalona culmina la xarxa oberta des del 2004

La reimplantació del tramvia a l’àrea metropolitana de Barcelona està a punt d’arribar al seu destí. Després de quatre llargs anys d’un difícil desplegament per trams a les dues xarxes projectades fins ara, Trambaix i Trambesòs (29,2 quilòmetres en total), han començat les proves de circulació en l’última de les línies previstes, la T-6, que travessarà el barri de la Mina, a Sant Adrià de Besòs. L’entrada en servei al juny de mig quilòmetre de vies i una estació a la nova rambla construïda dins del pla de reforma integral de la zona, enllaçarà les dues rutes del Trambesòs, la T-4 i la T-5, i en crearà una altra que compartirà part del traçat d’aquestes línies en el seu recorregut entre Sant Adrià i Badalona o viceversa.

Fins a finals de maig es realitzaran diversos viatges de prova amb un comboi en què s’han col.locat ordinadors i aparells especials per comprovar el funcionament de la infraestructura i de totes les seves instal.lacions i sistemes. Les dues primeres setmanes de juny està previst fer l’anomenada marxa en buit, que consisteix a efectuar viatges durant tot el dia seguint l’horari real, però sense transportar passatgers. A partir del dia 15, si no hi ha sorpreses, la línia estarà a punt per entrar definitivament en servei.

CADA 20 MINUTS
Els tramvies de la T-6 tindran una freqüència de pas de 20 minuts i es mouran en combinació amb el trànsit de les altres dues línies dins de les quals realitzaran la major part del seu recorregut, segons explica el director general adjunt de l’empresa, Joan Carsi. El servei entre les parades final de línia d’Estació de Sant Adrià (T-4), en aquesta ciutat, i Gorg (T-5), a Badalona, es prestarà amb dos tramvies, que s’afegiran als 14 ara en funcionament a tot el Trambesòs. El parc mòbil el completen dos trens en reserva o revisió a les cotxeres de la Ronda Litoral.

El desastre de l’enfonsament del túnel segueix molt present en les queixes dels veïns del barri, alguns dels quals s’han vist sorpresos per un pla urbanístic que podria enderrocar les seves vivendes de tota la vida

La notícia del lector (Avui)

Sense temps per a les pancartes. Esmorzar amb el diari i veure que la teva casa de tota la vida està afectada per un pla urbanístic que preveu enderrocar-la és, si més no, una manera curiosa de començar el dia. Però sembla que últimament al Carmel s’estan habituant a aquest tipus d’ensurts. Potser per això, des de l’Hospitalet, a la plaça de les Comunitats, veient les barbes del veí tallar, proclamen allò de “No volem convertir-nos en el nou Carmel”.

Ells, com a mínim, han tingut temps per preparar les seves pancartes. No volen que els diaris els sorprenguin amb cap titular incomprensible sobre el futur de les seves cases i per això creuen que tota garantia és poca abans de començar a foradar la plaça. L’ombra del Carmel planeja sobre el barri.
Com planeja sobre Sentmenat, el record de les dues víctimes mortals i un llarg cúmul d’ensurts al passeig d’Anselm Clavé. Un temor que comparteixen a Caldes de Montbui, on reclamen millores en la seguretat del tram de la C-59 que divideix el barri dels Saulons. El perill no és sempre al volant, però a vegades la imprudència dels conductors i les dificultats circulatòries de la zona es conjuguen de forma fatal. I si no que els ho preguntin als usuaris de les terrasses dels bars de la plaça del Sortidor, al Poble-sec. Ja fa un any que La notícia del lector va denunciar que les tanques de seguretat de la plaça són les principals damnificades del seu difícil dibuix viari i d’algun conductor accelerat. Però des d’aquella primera alerta, les tanques no han tornat al seu lloc i ara els veïns han decidit engegar una campanya per demanar que la plaça sigui només per a vianants.

1 No perden només la casa, també les inversions
“Ostres, si és casa nostra!”, devien pensar els veïns de les 750 cases del barri del Carmel que es podrien veure afectats per la modificació del PGM que preveu enderrocar les seves vivendes de tota la vida en un termini de 12 anys. Tot i que ara, després de saber per la premsa que les seves cases es trobaven a la corda fluixa, han decidit organitzar-se per aturar l’aprovació del pla, de moment, tot intent resulta inútil perquè l’oposició municipal va aturar el projecte i ara per ara tot es troba en un incòmode stand by. Els afectats, 1.900 veïns, denuncien que només el 10% dels pisos que es farien serien habitatges socials i sospiten que darrera de tot hi hagi només interessos econòmics.

El problema, però, no és només l’enderrocament de les cases, sinó també de tota la inversió que s’ha fet al seu voltant. Això ho tenen clar alguns veïns que, només en reformes, han invertit fins a 40 milions de pessetes en una casa que ara podria anar a terra. Encara no entenen per què se’ls ha concedit la llicència per fer les obres, tenint en compte que els habitatges podrien estar afectats per aquesta modificació.

De fet, fa tot just dos anys, després de l’esfondrament del túnel del metro, l’Ajuntament va fer reformes importants al passatge dels Santuaris. Els veïns no són capaços d’entendre que es fes una inversió tan gran per arreglar un carrer que ara es veurà afectat pel pla urbanístic. Sorpreses que dóna la vida. Per si de cas, ells seguiran atents a les novetats que es puguin anunciar a través dels mitjans, no fos cas que algun dia vegin la foto del que era la seva casa.