|
|
| 26 de Juliol Torneig de Dòmino |

Primer torneig d'estiu contra el mobbing immobiliari i la gentrificació.
Aquesta partida la guanyem nosaltres!
A partir de les 6 de la tarda!
Us convidem a participar en el primer torneig d'estiu de dòmino contra el mobbing immobiliari i la gentrificació. Som veïns i veïnes que volem passar una estona agradable jugant al dòmino amb d'altres veïns, relacionant-nos entre nosaltres i alhora combatre el mobbing i la gentrificació que no ens permet viure als nostres barris, que trenquen les xarxes de relacions entre veïns i veïnes i ens imposen un model de vida individualista del campi qui pugui. Per això aquesta partida la guanyem nosaltres i et convidem a participar en el 1er torneig de dòmino.
|
|
Enviado por congres el Jueves, 24 de Julio del 2008 (3 Lecturas)
(Leer noticia completa | ¿Comentarios?)
|
| Més control per al túnel del TGV sota l’Eixample |
(Avui)
El Defensor del Poble Europeu, Nikiforos Diamandouros, va recomanar ahir al Banc Europeu d’Inversions (BEI) que revisi abans del 30 de setembre l’avaluació d’impacte ambiental del túnel del TGV pel centre de Barcelona. Recorda, per exemple, la polèmica del temple de la Sagrada Família.
La decisió és el resultat d’una denúncia del gener del 2006 presentada per un veí de Barcelona, en la qual alertava que el projecte del túnel que travessa la ciutat “podria ocasionar danys ambientals greus en construccions adjacents, com la Sagrada Família, i privades”, segons l’oficina de Diamandouros. El denunciant també criticava les autoritats espanyoles per no haver avaluat prou l’impacte del projecte i per considerar que l’acord del BEI per cofinançar aquest segment del projecte no era adequat.
Segons Diamandouros, aquest organisme “no hauria analitzat de manera adequada l’avaluació d’impacte del projecte que travessa Barcelona” per la qual cosa l’insta a fer-ho abans que acabi el mes de setembre. El BEI contribueix amb 2.500 milions d’euros -més de la quarta part del cost- en el finançament de l’obra del TGV entre Madrid i Montpeller, passant per Catalunya.
barcelonaldia | Juliol 23, 2008
|
|
Enviado por congres el Jueves, 24 de Julio del 2008 (3 Lecturas)
(¿Comentarios?)
|
| Comença el buidatge del tambor de Glòries |
| Comença el buidatge del tambor de Glòries |
|
Un bar de la zona colecciona informació sobre els canvis en Glòries: els fulls s'han engrogit de tant esperar
Arrel del començament oficial de les obres que d’aquí cinc anys -al menys teòricament- han de portar a la nova configuració de la Plaça de les Glòries, les quatre Associacions de veïns de la zona declaren:
Com a part positiva ens alegrem de l'inici obres, aprovació del trasllat Encants, equipaments del carrer Granada, les execucions puntuals treballades al grup de mobilitat (carrils bicicleta, pas del transport públic, implantació de carrils bus, panell d'informació ambiental) la seriositat i eficiència amb la que BIMSA està executant tota la tramitació dels projectes en marxa sobre el nou cronograma, i una actitud més proactiva i resolutiva de les reunions dels grups de treball a partir del mes d'abril (coincidint amb el canvi del director de participació).
Com a part negativa: els endarreriments (comunicats, el no replantejament de la mobilitat a nivell metropolità, ni augments dels transports públics, la no prou prioritat pels equipaments de barri, i altres incompliments puntuals que ja, a dia d'avui, s'haurien d'haver executat.
Respecte a la deconstrucció explicar que no estem d'acord amb l'endarreriment unilateral de la 2a fase -la veritable deconstrucció-. Reivindiquem que en aquest mandat quedin aprovats els pressupostos de la 2a fase.
|
|
|
Enviado por congres el Martes, 22 de Julio del 2008 (6 Lecturas)
(Leer noticia completa | ¿Comentarios?)
|
| ANALIZANDO A LOS BARRIOS DE BARCELONA –TERCERA PARTE- |
|
V.E.I, VÍCTIMA, ESPECULACIÓN, INMOBILIARIA
POBLE SEC (BILLIE VIRGINA)
- Población: 38.345, 10'7% niños/as, 21'7% mayores, 78'9% españoles.
- Votantes registrados: 27.395 (11.936 se abstuvieron en 2003).
- Tamaño de los apartamentos: 31 - 60 m2: 43%; 61 - 90 m2: 48'3%; 91 - 120 m2: 7%.
- Estado de los edificios: mal / alguna deficiencia: 5'4% / 26'9%.
- Punto verde: Montjuïch.
- Fiesta del barrio: mediados de julio
Poble Sec mantiene un discreto y distante estilo incrustado entre la roca y la ciudad. El barrio ha llevado a cabo una personal y cómoda versión del diseño del Eixample; sus estrechas calles acentúan una diversidad arquitectónica modernista que a menudo muestran contrastes complementarios. Calles rectas y arboladas suben pequeñas pendientes, encontrando alivio y descanso en varias plazas que son ocupadas por "quillos": pendientes en forma de aro de oro, motos vespa y estrechos tejanos (¿son aquéllos lavados en ácido?), familias y, apiadándonos, yonquis en mal estado. Casa de al menos dos refugios anti-bombas en la Guerra Civil y dos teatros históricos, las calles de Poble Sec han jugado un papel importante en este estilo particular de diversidad histórica. Aquí parece haber alguna intrínseca atracción que dibuja una manera de ser particular, cultivando el terreno al crecimiento de la cultura y la gente rica de esta ciudad.
Restaurantes que sirven especialidades caseras y desafían a la cocina de diseño esperan ser descubiertos, y una próspera cultura de bares nocturnos que tiene en cuenta a una clientela agradable satisfecha de estos sitios. Mezclado con accesos directos a los numerosos parques, caminos y atalayas de Montjuïc, con sus iglesias protestantes de gospel, el Institut de Teatre, el Mercat de les Flors y el Teatre Lliure, estás enmedio de una ecléctica realidad que se disuelve entre el trasiego de la gente. Poble Sec no es un sitio de paso: si estás aquí es porque tu viaje se ha acabado.
SANT ANTONI (MAREN HERMANS)
- Población: 37.678, 10% niños/as, 25'3% mayores, 87'3% españoles.
- Votantes registrados: 30.279 (11.301 se abstuvieron en 2003).
- Tamaño de los apartamentos: 31 - 60 m2: 17'6%; 61 - 90 m2: 53%; 91 - 120 m2: 24'4%.
- Estado de los edificios: mal / alguna deficiencia: 2'6% / 13%.
- Punto verde: calle Mistral.
- Fiesta del barrio: 17 de enero.
|
|
Enviado por congres el Lunes, 21 de Julio del 2008 (10 Lecturas)
(Leer noticia completa | ¿Comentarios?)
|
| Barcelona haurà d’esperar cinc anys a tenir una xarxa elèctrica de qualitat |
|
Una interconnexió més gran de la xarxa i més subestacions garantiran el subministrament
Emma Ansola (El Punt)
Cinc anys és el període que es donen els experts perquè Barcelona disposi d’una xarxa elèctrica de qualitat. Això vol dir una xarxa amb més interconnexions i subestacions que permeti subministrar cada usuari des de dues fonts, tal com reclama el governa a través del nou decret de garantia elèctrica, pendent d’aprovació. Amb aquests treballs se solucionaran els problemes que el 23 de juliol van provocar una apagada elèctrica a Barcelona quan la caiguda d’un cable de 110 kV va provocar un curtcircuit que va anul•lar un dels cables principals i un subestació que alimentava part de la ciutat i per als quals no hi havia recanvi.
El decret obligarà les companyies elèctriques a disposar de dues fonts d’alimentació per a cadascun dels seus usuaris. El 23 de juliol, quan hi va haver l’apagada, els usuaris que es van quedar a les fosques depenien del subministrament que els arribava per un únic cable de 220 kV, el de Collblanc -Urgell - Maragall, un dels primers que travessava Barcelona i que amb els anys es va convertir en eix fonamental per al subministrament, i per la subestació transformadora de Maragall, amb un únic cable d’entrada i de sortida que aquell dia va quedar anul•lada per l’incendi.
Aquest cable, però, ja havia quedat malmès dies abans de l’apagada per unes obres al carrer París, que el van debilitar. «Les unions en un cable de 220 kV són molt delicades», apunta el cap del Departament d’Enginyeria Elèctrica de la UPC, Oriol Boix. A més, la xarxa de la ciutat de Barcelona és tota subterrània i això dificulta les tasques de reparació, «és de més difícil inspecció i els desperfectes costen de veure», assenyala Boix.
Actualment en el termini d’un any s’han portat a terme els arranjament a la xarxa elèctrica de Barcelona però els experts coincideixen que encara s’han de salvar molts obstacles. «Estem en un terme mig i la qualitat excel•lent de la xarxa no l’aconseguirem fins d’aquí a uns quatre o cinc anys», explica l’enginyer Antoni Tahull, membre del Col•legi d’Enginyers Industrials. Tahull admet que si bé la xarxa es va dissenyar pensant que no fallaria mai es van cometre errors. «Abans les subestacions es dissenyaven molt grans i ara ja hi ha un canvi de plantejament que aposta per fer-ne de més petites i més distribuïdes pel territori». «Així també s’allunya el risc de concentració», afegeix.
|
|
Enviado por congres el Lunes, 21 de Julio del 2008 (8 Lecturas)
(Leer noticia completa | ¿Comentarios?)
|
| Sis mil firmes contra el pla de reforma del Carmel |
Laia Curcoll (Avui)
La Coordinadora d’Afectats per la Modificació del Pla General Metropolità (PGM) del Carmel van presentar dijous 6.496 firmes a l’Ajuntament per mostrar el seu rebuig al pla de reforma que obliga a demolir centenars de cases.
El coordinador de l’entitat, Jordi Castellà, assegura que estan “orgullosos de la feina feta” i que es podria considerar “una victòria moral” el fet que s’hagi aconseguit una implicació tant alta dels veïns i sobretot que s’hagi aconseguit reduir una tercera part el nombre d’afectats: de les 788 cases que en un principi s’havien de tirar a terra, ara en queden només 533 d’afectades i 600 veïns han quedat exclosos del pla. Això és el que marca l’aprovació inicial del pla que van acordar PSC, ICV i ERC el passat 9 de juliol.
Per la coordinadora, però, segueix havent-hi molts sectors afectats en què “no hi ha un interès general justificat”. Demanen continuar revisant la modificació del PGM perquè “el que es faci sigui realment important, necessari i sense arbitrarietats” i els afectats no hagin de pagar diners pel pis que els faciliti l’Ajuntament.
Per això, asseguren, la feina encara no s’ha acabat i esperen “que les converses entre la comissió de participació i els partits puguin continuar” més enllà de les al•legacions que puguin presentar a nivell individual els 1.300 afectats.
barcelonaldia | Juliol, 2008
|
|
Enviado por congres el Lunes, 21 de Julio del 2008 (8 Lecturas)
(¿Comentarios?)
|
| Una avaria entre Clot i Arc de Triomf provoca retards de 50 minuts als trens |
|
Confusió i indignació entre els usuaris per la poca informació durant les quatre hores que van durar els problemes
Rosa Díaz (El Punt)
El sistema de senyalització dels trens va fallar ahir al túnel dels trens de rodalia de Renfe, a la zona de Barcelona Marina i Arc de Triomf, cap a dos quarts d’onze del matí i això va provocar retards de fins a 50 minuts, segons la versió oficial, en els trens de totes les línies que passen per plaça Catalunya (1, 3, 4 i 7) i un caos que va anar creixent a mesura que passava el matí per la falta d’informació i d’alternatives a la no circulació d’alguns trens. Els usuaris més afectats, sobretot els de les línies amb menys freqüència de pas, s’indignaven. Entre els altres usuaris planava la confusió provocada per la falta d’informació. Renfe va comunicar que abans d’un quart de tres l’avaria va quedar solucionada, tot i que a les estacions continuava havent-hi molta confusió.
Els senyals que regulen el trànsit dels trens a les línies que passen per Arc de Triomf i el Clot-Aragó es van espatllar a mig matí, segons l’empresa que gestiona les infraestructures ferroviàries (Adif). L’errada del sistema es va detectar a dos quarts d’onze del matí. A partir d’aquell moment la senyalització, que normalment funciona de manera automàtica, es va haver d’anar regulant amb un sistema manual i el trànsit es va anar fent més lent, cosa que va anar acumulant els retards en el pas dels combois, fins al punt que a tres quarts i mig de tres de la tarda passava per plaça Catalunya un tren cap a Terrassa que en els plafons informatius s’anunciava a dos quarts de dues. En la versió oficial que va donar Renfe es va dir que el retard màxim era de 50 minuts, però, a la pràctica, hi va haver usuaris que van haver d’esperar fins gairebé tres hores el tren. És el cas, per exemple, de persones que ahir intentaven viatjar des de Barcelona fins a Vic o a Ripoll. Aquests usuaris mostraven la seva desesperació en els punts d’informació i atenció a l’usuari de la plaça Catalunya: «Però el tren passarà?», preguntaven incrèduls a l’operari, que els assegurava que el tren de la Tour de Carol de les 15.21 h havia de passar. «Però aquest tren no para a totes les estacions…», deia l’usuari, de vegades més informat que els mateixos informadors de Renfe. «Aleshores agafi el tren de les 15.51 h, que sí que para a totes», contestava l’operari amb el full d’horaris ja obert a la mà. Aleshores esclatava la queixa irada dels passatgers, que feia ja dues hores que havien d’agafar el tren i encara n’havien d’esperar una més.
|
|
Enviado por congres el Lunes, 21 de Julio del 2008 (8 Lecturas)
(Leer noticia completa | ¿Comentarios?)
|
| 'Collserola, més enllà del bosc' |
Per més que es publiquin estudis que defensen la necessitat de pervivència de les zones de contacte (les planes, els conreus, els prats, etc) de Collserola, les administracions i els polítics no en fan ni cas, i els projectes urbanístics d'emformigonament del medi continuen endavant (la plana del Castell de Cerdanyola - Centre Direccional, el Pla Caufec, la vall de Sant Just, etc: veure
Aquí podeu trobar un nou document, resultat de la trobada de la *jornada científica "Collserola, més enllà del bosc"* del 27 de maig de Barcelona. Va ser un acte organitzat per la Institució Catalana d'Història Natural i la Universitat de Barcelona, que va reunir estudiosos que han dut a terme la seva recerca a Collserola en l’àmbit dels espais no boscosos, com els conreus, prats o brolles.
Tot i que tot el document és molt interessant, per tal que s'entengui que cal protegir totes aquestes zones per preservar tant Collserola com les vies de contacte amb d'altres serres naturals [tant pel que fa a la implantació de noves vies com podrien ser les sortides dels túnels d'Horta i central previstos, la creació de noves vies de circulació (ampliació d'algunes que ja hi ha) o de nous barris (com el Centre Direccional a la plana del Castell a Cerdanyola)], destaco, en particular, l'apartat 'Recomanacions per a la conservació' del document, en què hi diu:
S’ha d’evitar qualsevol transformació d’aquests espais com a resultat de la implantació de noves infraestructures, instal·lacions i edificacions o la seva conversió urbanística. Entre els indrets que més destaquen i que cal conservar i gestionar activament cal remarcar:
|
|
Enviado por congres el Jueves, 17 de Julio del 2008 (7 Lecturas)
(Leer noticia completa | ¿Comentarios?)
|
| Sant Rafel y las antenas |
Última hora
L. AVERSA
La Asociación de Vecinos de Sant Rafel decidió por mayoría buscar las fórmulas para crear un ayuntamiento propio ya que, según aseguran, «el nuestro pasa de nosotros». La agrupación informó ayer de esta iniciativa mediante un comunicado, en el que destacan sentirse «abandonados por el alcalde José Sala».
«Queremos denunciar públicamente que desde hace años nuestro pueblo no existe para el Ayuntamiento de Sant Antoni. Hay servicios que a estas alturas deberían haber sido cubiertos como el alcantarillado, soterramiento eléctrico, etc. Pero para este ayuntamiento, els rafalers i rafaleras no existimos», señalan desde la asociación, sumando un ejemplo a su reivindicación: «Había una partida presupuestaria monstruosa para soterrar todo el tendido eléctrico del pueblo y un panel donde se indicaba esta obra. Pues al final no se hizo, eso sí, Sant Mateu ya tiene su cableado eléctrico», se quejan.
Sin embargo, no sólo es la demanda de infraestructuras ha llevado a la asociación a plantearse la independencia de su pueblo. Es la insistente petición de retirada de tres antenas de telefonía móvil que no se ha llevado a cabo «lo que ha colmado el vaso». «Porque nuestro alcalde pase de nosotros, vale, pero que no quiera proteger la salud de nuestros hijos y de todos los vecinos de Sant Rafel, no se lo perdonamos», afirma en el escrito la agrupación vecinal, que destaca que la «crispación» llegó el pasado lunes a la asamblea «cuando supimos que nuestros Ayuntamiento no se ha molestado en buscar un terreno lejos del pueblo donde instalar las antenas».
Malas para la salud
|
|
Enviado por congres el Miércoles, 16 de Julio del 2008 (12 Lecturas)
(Leer noticia completa | ¿Comentarios?)
|
| Diners fàcils |
Patrícia Castán (El Periódico)
Com a ciclista, vianant i conductora, tot en una, exerceixo diàriament de testimoni obligat del desgavell de trànsit de l’Eixample (extrapolable a tants districtes). És a dir, que aplaudeixo totes les observacions llançades ahir a EL PERIÓDICO pel radar implacable del company Edwin Winkels sobre els perills que amenacen qualsevol d’aquestes tres versions d’usuari del carrer del Consell de Cent, com a mostra del caos. Venint cap a aquest diari, cada dia, s’exemplifiquen tots els excessos dels uns i dels altres, que acaben convertint en un eslàlom avançar per un carrer recte, a priori quinta essència de la simplicitat funcional dissenyada per Cerdà.
Però ni per vorera, calçada o carril bici recordo haver topat mai amb un agent de la Guàrdia Urbana aclarint la jungla urbana a cop de multes. I no és qüestió de responsabilitzar-ne els urbans, que possiblement estiguin desbordats entre coordinar-se amb els Mossos per a operatius de seguretat com el de l’Eurocopa i exercir de braç executor de la polièdrica ordenança cívica.
Per això, una bona solució seria crear un nou batalló de vigilants, ensinistrats en la mateixa unitat que els de les àrees blava i verda. La capacitat recaptadora de les arques municipals es multiplicaria per moltíssims milers. ¿Potser han vist una eficàcia sancionadora més gran que la desplegada en els aparcaments de pagament del carrer? Pobre de qui estacioni uns minutets –perfectament alineat i sense alterar el trànsit– sense deixar anar unes monedes a la màquina (gairebé escurabutxaques). De ben segur que es trobarà una multa.
I és que aquests diners són molt més fàcils i regulars que els que proporcionen els excessos de motos mal aparcades a les voreres, de cotxes que paren “un momentet” al carril bici –multiplicant el risc del ciclista–, de transportistes que descarreguen on els ve de gust o de ciclistes que avancen barroerament per les voreres. Amb tots ells s’hauria de discutir (segur que tornen en plena multa), s’hauria d’estar atent a tota mena d’abusos (amb estones de baixa productivitat) i s’hauria de ser ràpid. Una missió pesada i menys rendible.
barcelonaldia | Juliol 14, 2008
|
|
Enviado por congres el Martes, 15 de Julio del 2008 (12 Lecturas)
(¿Comentarios?)
|
| |
AFOCA, Associació
d`iniciatives d`economía solidària
BOTIGA DE COMERÇ JUST
Carrer Cardenal Tedeschini, 67, tlf.93 527 76 06
|
| |