Veïns de la Barceloneta reclamen la construcció d’habitatges socials

Núria Llabina en btv

L'Associació de Veïns i Veïnes de l'Òstia i la Plataforma en Defensa de la Barceloneta s'han concentrat al solar del passeig de Joan de Borbó, 11, per reclamar a l'Ajuntament que hi construeixi habitatges de protecció oficial. Asseguren que el consistori s'hi va comprometre el 2007, però les obres no han començat.

Els veïns han apartat les tanques i han ocupat el solar buit per fer-hi una paella popular. Amb to festiu i música, denuncien que l’augment de preus dels habitatges del barri fa encara més necessària la construcció de vivendes socials. A més, demanen que s’habiliti un centre de barri en els baixos del futur edifici.

El 2007 l’Ajuntament va aprovar la construcció d’habitatge social en aquest espai però encara no n’han començat les obres. Fa anys hi havia un edifici de titularitat pública buit. El 2004, el col•lectiu Miles de Viviendas el van ocupar i el van transformar en un centre de barri. El 2007 es va ordenar el desallotjament i enderroc de l’edifici. El dia de la demolició, l’Administració es va comprometre a construir-hi pisos de protecció oficial però el número 11 del passeig de Joan de Borbó encara és un solar buit.

El peor registro de la década

BARCELONA, 12 Mar. (EUROPA PRESS) -
Las licencias que concedió el año pasado el Ayuntamiento de Barcelona para construir nuevos pisos cayeron un 29,4%, de forma que se quedaron en 2.273, la cifra más baja de la década, según el número 25 de la publicación 'Xifres d'Habitatge' del Patronato Municipal de Vivienda, que hace balance de 2009 y del nuevo Plan de Vivienda 2008-2016.

   En 2009 se iniciaron 1.309 pisos, un 52% menos y se finalizaron 3.154, un 28,4% menos, de las cuales 1.112 se terminaron en el segundo semestre. Aunque la vivienda protegida se mantiene por encima del 30% y las iniciadas crecieron un 63,5% en 2009, hasta alcanzar las 1.919, las licencias para empezarlas descendieron un 33,2% y se quedaron en 763.

   La crisis parece haber tocado fondo en las operaciones de compraventa, que se situaron en 5.134 en el segundo semestre, lejos de las 10.000-12.000 semestrales de entre 2004-2006, aunque por encima de las 4.400 del segundo semestre de 2008, según datos del Consejo General del Notariado.

Una de les característiques del neoliberalisme és la submissió dels poders públics davant dels poders econòmics. Fa anys que en veiem exemples d'això, tot i que últimament es multipliquen: la submissió de l'actual ministre d'indústria Miguel Sebastián als lobbys energètics, lobbys mediàtics i discogràfics, per no parlar de la que practica amb els ex-monopolis telefònics que es resisteixen a deixar de ser-ho.

O la submissió de l'ex-ministre d'indústria i actual president de la Generalitat José Montilla davant de FECSA-ENDESA. En qualsevol altre país, com explica Vicent Partal a la seva columna de Vilaweb, seria el president de la Generalitat qui cridaria al seu despatx als responsables de l'actual desgavell elèctric per cridar-los a l'ordre. Aquí ha de ser el president qui hagi d'anar a la seu de les elèctriques a oferir col·laboració, mentre desenes de milers d'usuaris porten més de tres dies sense llum. I a sobre, a la roda de premsa de FECSA-ENDESA celebrada ahir 11 de març, aquesta empresa elèctrica declara que encara no garanteix el retorn a la normalitat fins la setmana pròxima, i tira pilotes fóra tot i carregant contra els opositors a la línia de Molt Alta Tensió (MAT). Es poden permetre perfectament fer aquestes declaracions, probablement no els passarà res per aquest desgavell, si ni tant sols les esquerres de debó reivindiquen que la llum torni a ser un servei públic de titularitat pública.

lIma. Sra. Gemma Mumbrú i Moliné,  regidora del Distrecte de San Andreu, le hacemos saber que  por la falta de plazas escolares, hay 123 familias afectadas. 

NATALIA BENAVENT
Pertenezco a una de las 123 familias afectadas por la falta de plazas escolares en Sant Andreu. Es vergonzoso que, con la cantidad de espacio que hay, la Administración haya considerado prioritario construir una comisaría, pisos de protección oficial (de los cuales obtendrán beneficio), aceras de 8 metros en el Pg Santa Coloma (con la supresión de aparcamiento), antes que realizar escuelas adecuadas.

Y qué decir del método de preinscripción porque, ¿cuántas familias monoparentales hay en Sant Andreu? ¿Cuántos niños con alergias alimentarias? Mi queja no está dirigida a aquellos que realmente padecen esas enfermedades, sino a aquellos otros que, por alergia a un sorteo, las simulan para así asegurarse plaza en el colegio deseado sin tener que sufrir el desgaste y la angustia que supone un proceso maratoniano que, en realidad, debería estar cargado de ilusión.

La plataforma de 9 entitats planteja una avinguda amb una part central per a tramvia i Retbus, dos carrils de vehicle privat per banda i carril bici a costat muntanya

L’entitat ultima elevar les provisions de les caixes per actius immobiliaris. La decisió es prendrà al consell de govern del 23 de març

B. Badrinas
El cop de porta final de Caixa Girona al procés de fusió amb les caixes de Sabadell, Terrassa i Manlleu ha acabat la paciència del govern i, especialment, del Banc d’Espanya. En l’òrgan regulador ha deixat un regust molt amarg aquesta sobtada sortida de Caixa Girona d’un procés que estava molt avançat –de fet havia de ser aprovat definitivament ahir– i que havia de ser un model per a la resta d’integracions que a hores d’ara es negocien a l’Estat.

“Els processos d’integracions entre caixes d’estalvis no estan avançant com ens agradaria”, van indicar ahir a l’AVUI des del Banc d’Espanya. “Les caixes –van afegir les mateixes fonts– tenen un parell de setmanes per fer evident que les coses es mouen; si no, es podrien prendre mesures per forçar integracions en el proper consell de govern del 23 de març”.

La mujer achaca al alcalde que no soluciona las molestias del ruido nocturno y que la mitad de los nuevos contenedores están rotos  |  Tras la tímida bofetada, ambos se dieron dos besos
Al Barri del Congrés auriam de fer el mateix em algus dels politics que no son capaços de donar las solucions que durant molt de temps estem demanant.

Barcelona. (EUROPA PRESS)
Una vecina del barrio del Raval de Barcelona regañó al alcalde, Jordi Hereu, a quien le acabó dando un cachete porque, según la mujer, no aporta soluciones a las molestias para los vecinos, como el ruido nocturno, y la "mitad" de los nuevos contenedores están rotos, lo que vaticinó que le pasará factura a Hereu en las elecciones.

Le dio el cachete al finalizar una rueda de prensa en el Raval en la que el alcalde estuvo acompañado de la concejal del Distrito de Ciutat Vella, Itziar González, con quien presentó un proyecto de cesión temporal de solares privados para uso público. La mujer le advirtió de que algún día tendría que "abofetearlo" ante la falta de soluciones, un aviso que cumplió de inmediato, ante lo que Hereu --que recordó que sabía que era de La Boqueria y la había visto hace poco en un periódico-- le pidió un beso. Después se dieron un beso y se abrazaron.

Salgado va fer aquestes manifestacions en una entrevista a Onda Cero, en què va defensar la mesura després que Rodríguez Zapatero apuntés aquest dilluns en una altra entrevista que l'augment permetrà recaptar el 2010 una quantitat de diners equivalent a la prestació d'atur que cobraran 500.000 persones.
La vicepresidenta va reiterar que es tracta d'una modificació necessària. «A ningú li agrada que li apugin els impostos i al govern li encantaria no haver-ho de fer, però la situació econòmica ho exigeix i cal tenir en compte que l'IVA és l'impost que menys distorsiona l'activitat econòmica», va sentenciar.