El tramvia de la Mina comença les proves per obrir la línia al juny

(El Periódico)

La T-6 travessa el barri per la nova rambla en un tram de mig quilòmetre que inclou una parada
L’enllaç de la T-4 a Sant Adrià i de la T-5 a Badalona culmina la xarxa oberta des del 2004

La reimplantació del tramvia a l’àrea metropolitana de Barcelona està a punt d’arribar al seu destí. Després de quatre llargs anys d’un difícil desplegament per trams a les dues xarxes projectades fins ara, Trambaix i Trambesòs (29,2 quilòmetres en total), han començat les proves de circulació en l’última de les línies previstes, la T-6, que travessarà el barri de la Mina, a Sant Adrià de Besòs. L’entrada en servei al juny de mig quilòmetre de vies i una estació a la nova rambla construïda dins del pla de reforma integral de la zona, enllaçarà les dues rutes del Trambesòs, la T-4 i la T-5, i en crearà una altra que compartirà part del traçat d’aquestes línies en el seu recorregut entre Sant Adrià i Badalona o viceversa.

Fins a finals de maig es realitzaran diversos viatges de prova amb un comboi en què s’han col.locat ordinadors i aparells especials per comprovar el funcionament de la infraestructura i de totes les seves instal.lacions i sistemes. Les dues primeres setmanes de juny està previst fer l’anomenada marxa en buit, que consisteix a efectuar viatges durant tot el dia seguint l’horari real, però sense transportar passatgers. A partir del dia 15, si no hi ha sorpreses, la línia estarà a punt per entrar definitivament en servei.

CADA 20 MINUTS
Els tramvies de la T-6 tindran una freqüència de pas de 20 minuts i es mouran en combinació amb el trànsit de les altres dues línies dins de les quals realitzaran la major part del seu recorregut, segons explica el director general adjunt de l’empresa, Joan Carsi. El servei entre les parades final de línia d’Estació de Sant Adrià (T-4), en aquesta ciutat, i Gorg (T-5), a Badalona, es prestarà amb dos tramvies, que s’afegiran als 14 ara en funcionament a tot el Trambesòs. El parc mòbil el completen dos trens en reserva o revisió a les cotxeres de la Ronda Litoral.

El desastre de l’enfonsament del túnel segueix molt present en les queixes dels veïns del barri, alguns dels quals s’han vist sorpresos per un pla urbanístic que podria enderrocar les seves vivendes de tota la vida

La notícia del lector (Avui)

Sense temps per a les pancartes. Esmorzar amb el diari i veure que la teva casa de tota la vida està afectada per un pla urbanístic que preveu enderrocar-la és, si més no, una manera curiosa de començar el dia. Però sembla que últimament al Carmel s’estan habituant a aquest tipus d’ensurts. Potser per això, des de l’Hospitalet, a la plaça de les Comunitats, veient les barbes del veí tallar, proclamen allò de “No volem convertir-nos en el nou Carmel”.

Ells, com a mínim, han tingut temps per preparar les seves pancartes. No volen que els diaris els sorprenguin amb cap titular incomprensible sobre el futur de les seves cases i per això creuen que tota garantia és poca abans de començar a foradar la plaça. L’ombra del Carmel planeja sobre el barri.
Com planeja sobre Sentmenat, el record de les dues víctimes mortals i un llarg cúmul d’ensurts al passeig d’Anselm Clavé. Un temor que comparteixen a Caldes de Montbui, on reclamen millores en la seguretat del tram de la C-59 que divideix el barri dels Saulons. El perill no és sempre al volant, però a vegades la imprudència dels conductors i les dificultats circulatòries de la zona es conjuguen de forma fatal. I si no que els ho preguntin als usuaris de les terrasses dels bars de la plaça del Sortidor, al Poble-sec. Ja fa un any que La notícia del lector va denunciar que les tanques de seguretat de la plaça són les principals damnificades del seu difícil dibuix viari i d’algun conductor accelerat. Però des d’aquella primera alerta, les tanques no han tornat al seu lloc i ara els veïns han decidit engegar una campanya per demanar que la plaça sigui només per a vianants.

1 No perden només la casa, també les inversions
“Ostres, si és casa nostra!”, devien pensar els veïns de les 750 cases del barri del Carmel que es podrien veure afectats per la modificació del PGM que preveu enderrocar les seves vivendes de tota la vida en un termini de 12 anys. Tot i que ara, després de saber per la premsa que les seves cases es trobaven a la corda fluixa, han decidit organitzar-se per aturar l’aprovació del pla, de moment, tot intent resulta inútil perquè l’oposició municipal va aturar el projecte i ara per ara tot es troba en un incòmode stand by. Els afectats, 1.900 veïns, denuncien que només el 10% dels pisos que es farien serien habitatges socials i sospiten que darrera de tot hi hagi només interessos econòmics.

El problema, però, no és només l’enderrocament de les cases, sinó també de tota la inversió que s’ha fet al seu voltant. Això ho tenen clar alguns veïns que, només en reformes, han invertit fins a 40 milions de pessetes en una casa que ara podria anar a terra. Encara no entenen per què se’ls ha concedit la llicència per fer les obres, tenint en compte que els habitatges podrien estar afectats per aquesta modificació.

De fet, fa tot just dos anys, després de l’esfondrament del túnel del metro, l’Ajuntament va fer reformes importants al passatge dels Santuaris. Els veïns no són capaços d’entendre que es fes una inversió tan gran per arreglar un carrer que ara es veurà afectat pel pla urbanístic. Sorpreses que dóna la vida. Per si de cas, ells seguiran atents a les novetats que es puguin anunciar a través dels mitjans, no fos cas que algun dia vegin la foto del que era la seva casa.

Casas afectadas edificadas entre las calles de Murtra, Alguer y el pasaje de los Santuaris, ayer. Foto: RICARD CUGAT

ROSA MARI SANZ / ALBERT OLLÉS
BARCELONA

El plan de reforma del Carmel y su entorno, presentado a bombo y platillo por el bipartito municipal de Barcelona el pasado 13 de febrero y tumbado por la oposición ocho días después, está encallado. Tanto que el equipo de gobierno (PSC e ICV-EUiA) ha aplazado su aprobación inicial, barajada como segundo intento para el jueves de la semana que viene en la comisión plenaria de Urbanismo, ante la falta de un consenso político que garantice la mayoría necesaria de votos.

La decisión coincide con el aumento de la tensión entre los vecinos y comerciantes de la zona afectada. Estos se encuentran divididos entre una mayoría que pide que el proyecto --que obligará a derribar 750 casas y realojar a más de 1.900 vecinos-- tenga vía libre cuanto antes, pero con un acuerdo previo con los afectados, y una minoría creciente que lo rechaza de plano.

BLASCO, AL FRENTE
El ayuntamiento reaccionó al rechazo del plan asegurando que iniciaría de forma inmediata las negociaciones para llegar a un acuerdo. Con ese objetivo, el teniente de alcalde de Urbanismo, Ramon García-Bragado, se reunió con el líder de CiU, Xavier Trias, aunque lo único que se sabe del encuentro es que, según los convergentes, la concejala de Horta-Guinardó, Elsa Blasco, había sido apartada de la dirección de las operaciones. "Ni se la ha apartado, ni se la ha desautorizado. Blasco sigue al frente", matizaron ayer fuentes municipales.
El nuevo horizonte apuntaba a la primera ronda de sesiones plenarias posterior a las elecciones del 9-M, que se vivirá la próxima semana. Pero no será así. La tumultuosa sesión plenaria del distrito de Horta-Guinardó vivida la noche del martes, en la que un grupo de vecinos pidió explicaciones sobre el asunto, a pesar de no estar en la orden del día, evidenció que el acuerdo está verde. Tanto a nivel político como vecinal.
Oposición y afectados coinciden en pedir más tiempo para estudiar de forma conjunta la reforma y participar en su planificación. Algo que comparte la concejala del distrito. "Es necesario rehacer consensos y reconstruir acuerdos, y eso no se puede hacer de forma precipitada", dijo a este diario. "Nadie está afectado oficialmente por un plan hasta que no se aprueba inicialmente. Por eso presentamos una propuesta de máximos que, una vez se apruebe, iremos modificando con la participación de todos", añadió.

Ciutat Meridiana i Trinitat Vella ja superen el 30% de població forana
El barri del Besòs, a Sant Martí, és on creix més la taxa d’estrangers

Rosa Mari Sanz (El Periódico)

Ciutat Vella ha estat i és la zona amb el percentatge més alt d’immigrants de la ciutat de Barcelona, principalment al Raval, on gairebé la meitat dels seus veïns (un 47,7%) són forans. Però sembla haver tocat sostre i en l’últim any l’augment d’estrangers empadronats en aquest districte, el 9,50% més que el 2006, va ser més baix que en el conjunt de la ciutat, el 12%. I malgrat que la immigració cada vegada està més repartida per tot Barcelona, en paral.lel altres barris segueixen una tendència a l’alça en la concentració d’immigrants. És el cas de Ciutat Meridiana (Nou Barris) i Trinitat Vella (Sant Andreu), on un de cada tres habitants ja és forà, i al Besòs (Sant Martí), la zona on va créixer més l’any passat la taxa d’estrangers, un 22,1%, i on gairebé un de cada quatre veïns és de fora.

Segons l’últim padró municipal, del passat 1 de gener, que xifra en el 17,3% la població estrangera que viu a la ciutat, determinades zones de Nou Barris (amb un 14,10% d’augment d’immigrants), Sant Andreu (13,40% més) i Sant Martí (12,80% més), on el preu de la vivenda és més assequible, s’han convertit en el lloc preferit pels equatorians, l’origen immigrant que predomina més a Barcelona. I cada vegada més tendeixen a concentrar-se, com ha passat al Raval amb els pakistanesos i els filipins. Ara, el segon barri amb més percentatge d’estrangers és Ciutat Meridiana, amb un 37%, que supera el Gòtic (36,4%), tercer.

Denuncien l’intent del propietari de declarar l’edifici en ruïna per fer-los fora

Anna Ballbona, Barcelona (El Punt)

Els veïns que viuen a l’edifici del número 147 del carrer Enric Granados, a tocar de la Diagonal, han denunciat que pateixen assetjament immobiliari. Els veïns han demandat el propietari, Inmuebles en Renta SA, perquè consideren que no fa les obres necessàries per al manteniment de l’immoble. Així, acusen la immobiliària d’haver fet accions, ara fa tres anys, per deixar en la degradació l’edifici i poder-lo declarar en ruïna per fer-los fora. Avui comença el judici.

A l’edifici que hi ha al número 147 del carrer Enric Granados hi viuen sis veïns, i hi ha també un local que ocupa un bufet d’advocats. Hi ha set pisos ocupats i tres de buits. Alguns d’aquests veïns fa 40, 46 i 66 anys que hi viuen. L’immoble està situat en un punt especialment llaminer, al costat de la Diagonal i en un carrer convertit en zona de vianants. L’edifici va canviar de propietari l’any 2001, i fa tres anys, quan ja era propietat de la immobiliària Inmuebles en Renta SA, és quan denuncien els veïns que van començar els problemes.

El propietari va deixar algunes parts de l’edifici en mal estat i, segons els seus inquilins, va demanar la declaració d’edifici en ruïna. Una declaració que l’Ajuntament de Barcelona va denegar. Tot i això, els veïns acusen l’Ajuntament de «no haver fet res per obligar» el propietari a fer les obres necessàries de manteniment de l’immoble. «Els tècnics de l’Ajuntament diuen que allò s’ha d’arreglar, però no obliguen a fer-ho», va afirmar Montserrat Verdeny, una de les veïnes, ahir en una roda de premsa a la FAVB. Avui comença el judici que ha de dirimir la demanda presentada pels veïns, en què reclamen que es facin les actuacions necessàries recomanades pels tècnics. Quan l’empresa va voler apuntalar l’immoble, els veïns van posar de condició que els donessin data d’inici i de final d’obres, i al final no es va bellugar res. Aquest diari va intentar contactar ahir amb l’administrador de la finca, però no va ser possible.

El 18,5% dels catalans estan en risc de pobresa, segons l'informe 'Dinàmica de la pobresa a Catalunya. Qui entra, qui surt i qui es queda a la pobresa?' presentat aquest dimecres per la Fundació Jaume Bofill

El 18,5% dels catalans són pobres o estan en risc de ser-ho, segons es desprèn de l'informe Dinàmica de la pobresa a Catalunya. Qui entra, qui surt i qui es queda a la pobresa? presentat aquest dimecres per la Fundació Jaume Bofill. Aquesta xifra , que fa referència a un estudi elaborat durant els anys 2003 i 2004 es situa per sobre de la mitjana de l'Europa dels 15, fixada en un 17% i lleugerament per sota de l'espanyola, que es del 19,9%.

L'estudi, que ha estat elaborat pels professor del Departament d'Economia Aplicada de la UAB Sara Ayllon i Xavier Ramos, revela que els sectors socials més propensos a la pobresa són els jubilats, els aturats i els immigrants i, a més a més, estudia els canvis evolutius en la dinàmica de la pobresa.

Així, del total de persones que no eren pobres el 2003, un 8,7% va passar l'any següent a viur en un estadi de pobresa, mentre que un 29,8% dels considerats pobres el 2003 van deixar de ser-ho el 2004, o el que és el mateix, el 70,2% de ciutadans considerats pobres el 2003 continuaven en la mateixa situació l'any següent.

La Guàrdia Urbana fa retirar la piconadora del vestíbul soterrat de la Teixonera però el soroll continua de nit.

Un altre ensurt a les obres d’allargament de la línia 5 del metro que travessa els barris del Carmel, el Coll i la Teixonera

Un altre ensurt a les obres d’allargament de la línia 5 del metro que travessa els barris del Carmel, el Coll i la Teixonera. Els veïns que viuen damunt del que serà la futura estació Teixonera-Coll no van poder descansar durant tot dilluns pel soroll i les vibracions de l’obra. La Guàrdia Urbana no va necessitar mesurar el soroll amb els sonòmetres, perquè els cops eren tan forts que no calia mesurar exactament els decibels. El govern assegura haver aturat l’obra del metro al costat del vestíbul de la futura estació, tot i que continuarà en superfície i a la resta de l’esvoranc. Ahir al vespre, però, continuaven els forts sorolls i l’allau de trucades a la Guàrdia Urbana.

Moltes de les prop de 300 famílies que viuen al primer tram del carrer Santuari i als carrers Beat Almató, Salze, Batet i Lorda, al passatge Ros i al passeig de la Mare de Deu del Coll ja es van passar el dilluns telefonant a la Urbana, als números d’atenció l’usuari de GISA, a les seus dels districtes d’Horta i Gràcia, als Mossos d’Esquadra... A les dotze de la nit, quan finalment va arribar la Guardia Urbana al carrer Santuari i va fer aturar les obres, la majoria dels veïns s’estaven als balcons contemplant, impotents i insomnes, com les màquines anaven traient pedres per la boca del túnel que dóna al carrer Batet. L’extracció d’aquestes pedres era el que impossibilitava el descans, feia trontollar els llits i les neveres i neguitejava nens i adults.

El soroll el percebia tot el barri, però els veïns del primer tram del carrer Santuari, fins al carrer Móra d’Ebre, i de l’últim tram de Beat Almató van patir, a més, les vibracions perquè les perforacions es feien just a sota. El departament de Política Territorial i Obres Públiques va informar ahir que havia suspès les obres nocturnes al voltant del vestíbul. L’aturada “es circumscriu a la zona de treball de la futura estació”, on es continuarà treballant pròximament, però només de dia.

PREOCUPACIÓ PELSEU DESENVOLUPAMENT

Comunicat de l'Assocciació de Veïns i Veïnes del Poblenou:

L’acord de Govern de la Generalitat de 22 d’abril declara Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) el conjunt fabril de Can Ricart. Finalment, i després d’un llarg procés, amb el reconeixement de Can Ricart, l’únic edifici fabril a Barcelona amb la màxima consideració del patrimoni català,  s’ha donat un important pas en favor del patrimoni industrial de la ciutat. La declaració de BCIN és motiu de satisfacció per a les entitats ciutadanes que vam demanar fa tres anys la seva preservació amb el màxim grau de protecció, tot i que mantenim una gran preocupació pel futur projecte de rehabilitació i de la seva integració en l’entorn urbà donat que els plans urbanístics aprovats a la zona l’afecten notablement.   

L’Arxiu Històric del Poblenou, el Grup de Patrimoni del Fòrum Ribera del Besòs i l’Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou, entitats que van sol·licitar la incoació de l’expedient per protegir el conjunt històric de Can Ricart hem presentat al·legacions i recursos per tal d’evitar que una interpretació poc acurada de la llei de protecció del patrimoni permeti mutilar el conjunt i en desvirtuï els seus valors com a document històric representatiu de l’arquitectura i de la cultura industrial de la ciutat. Hem denunciat també repetidament l’actitud del departament de cultura de la Generalitat que mentre ha elevat el grau de protecció al màxim dins del patrimoni català, ha autoritzat enderrocar una part significativa amb idèntica vàlua a la que es manté.

L’Ajuntament aprova modificar el Pla General Metropolità del 1977
Un 20% dels carrerons del barri deixen d’estar afectats i mantindran la fisonomia sinuosa actual

Virgínia Mascaró (Avui)

El nucli històric de Sarrià, una àrea de 20 hectàrees situada entre l’avinguda J.V. Foix, la ronda de Dalt i els carrers Major de Sarrià i Vergós, s’ha blindat a possibles canvis futurs en l’estructura urbana i edificatòria, però fent possible el necessari procés de renovació del teixit urbà.

L’Ajuntament de Barcelona va aprovar la setmana passada modificar el Pla General Metropolità (PGM) del 1997 del nucli antic de Sarrià, que preveia traçar-hi carrers rectes i fer-hi avingudes més amples, si calia, enderrocant immobles. L’anterior planejament afectava moltes cases del barri. Durant dècades moltes han viscut en situació de provisionalitat i no s’hi feien reformes, o només les mínimes, perquè anaven a terra.

“Hi havia afectats al voltant d’un 20% dels carrers del nucli antic, que ara han deixat d’estar-hi. Un dels més emblemàtics, el carrer Major de Sarrià, tenia moltes cases que anaven a terra, segons l’antiga planificació urbanística”, afirma Sara Jaurrieta, regidora del districte de Sarrià - Sant Gervasi.

L’anterior pla assenyalava una sèrie de realineacions al centre històric, majoritàriament provinents d’anteriors plans, que no tenien en compte les característiques de la seva arquitectura ni l’ambient dels carrers. També recollia obrir una sèrie de carrers eliminant cases, tenint en compte la continuïtat de la via, però sense valorar la importància del context.

Tot això ara ha canviat. S’ha vist que no cal obrir carrers i tirar a terra cases històriques. En alguns casos s’han eliminat les obertures o bé aquestes només afecten la planta baixa, com ara la connexió del carrer Paletes fins a Clos de Sant Francesc, on es farà un pas per sota que permetrà al propietari conservar els dos pisos de dalt. Els canvis previstos no significa que s’hagin de dur a terme necessàriament, sinó que garanteixen que les futures modificacions es facin seguint aquestes determinacions.