[ Estat dels embassaments, galeria d'imatges, consells i altres ]

Sau, 25 de març de 2008

A Catalunya portem des de la tardor del 2006, molts mesos amb absència de precipitacions importants a les capçaleres dels rius, que només han registrat precipitacions molt minses, per sota dels 10 litres per metre quadrat. Això fa que aquesta sigui la pitjor sequera que hem patit al nostre país des de les dels anys 1944 i 1953.

Aquesta situació dificulta de manera important el subministrament correcte d'aigua als diferents usuaris del recurs i obliga a prioritzar, en compliment de la llei, l'abastament domèstic al conjunt de la població catalana.

Si la capacitat màxima dels embassaments se situa per sota del 20% es pot activar l'escenari d'emergència i prendre mesures noves per garantir l'abastament de l'aigua al conjunt de la població.

Ara bé, cal deixar molt clar que l'entrada en situació d'emergència no comporta talls domiciliaris immediats i que es preveuen tot tipus de mesures per evitar-los.

De fet, amb l'aplicació del conjunt de mesures adoptades per la Generalitat i per l'àmbit local, el risc de talls d'aigua es retarda al màxim. Igualment, s'espera que les pluges permetin recuperar les reserves abans de prendre aquesta mesura excepcional, la qual, cal insistir-hi, només s'aplicaria en el cas estricament necessari.

subidasallimite.com

S’urbanitzaran els terrenys rústics on encara hi ha horts | La plataforma ferroviària passarà semicoberta i soterrada pels camps entre Nou Barris i cap a Montcada | Un 50% dels nous habitatges seran de protecció

Virgínia Mascaró, Barcelona (Avui)

El traçat del TGV pel barri barceloní de Vallbona, situat al nord del districte de Nou Barris, transformarà profundament aquest nucli urbà on ara viuen un miler de veïns i que conserva el sòl rural més extens de la ciutat. Als horts de la masia rebatejada com La Ponderosa s’hi faran 2.000 habitatges, un 50% dels quals seran de protecció oficial. El nucli urbà actual acollirà els nous serveis per al barri.

El tret de sortida d’aquesta profunda transformació urbanística i del Pla Metropolità (PGM) -amb el pla director en fase de redacció- el va donar el traçat definitiu de l’alta velocitat pel subsòl de Nou Barris, des del nus de la Trinitat fins a Montcada i Reixac. La plataforma ferroviària discorrerà pel costat del riu Besòs, primer semisoterrada amb pantalles, per reduir-ne l’impacte visual i de soroll, i després soterrada.

El govern va donar llum verda el febrer passat a la creació a Vallbona d’una àrea residencial estratègica (ARE), a petició de l’Ajuntament de Barcelona. Es un tipus d’actuació urbanística destinada a crear habitatge -un 50% de protegit, com a mínim- i garantint-hi els serveis per a la població. Per exemple, la nova trama urbana que substituirà la rústica haurà d’integrar un 15% dels serveis als edificis, explica Carmen Andrés, regidora de Nou Barris.

No s’hi vol crear una nova ciutat dormitori. “El nou barri serà una porta d’entrada a la ciutat i volem que sigui molt singular, que integri les seves particularitats: el rec Comtal recuperat ara per abastar d’aigua la ciutat, el Besòs i l’entorn rural. “Volem que estigui molt ben fet”, afirma Andrés.
El barri està tenallat per les autopistes d’accés al Vallès, la planxa de vies que surt de Barcelona des de la Sagrera, i el Besòs. És un triangle de difícil accés i aïllat.

Quatre de cada deu habitants del Cap i Casal afirmaven que podien conviure amb problemes acústics a casa seva

Lluís-Anton Baulenas, Quadern de ciutat (Avui)

Si un surt de Barcelona per l’avinguda Meridiana veurà que, passat Can Dragó, a l’alçada, més o menys, d’on va a desembocar l’avinguda Rio de Janeiro, hi ha un edifici nou. És un bloc de pisos sobri d’aquest estil compacte i de maó claret, l’exponent més sinistre del qual és la nova Ciutat de la Justícia. L’esmentat bloc, apaïsat, és gegant, monumental. És a dir, ocupa terreny, però no alça gaire el vol. En qualsevol cas és molt gran. Deu contenir un munt de pisos. Com que la construcció, per molt poquet, és d’abans de l’Era de la Gran Crisi hem de suposar que devia vendre’s amb una certa alegria. I, per tant, que hi havia una certa alegria en el moviment de compradors. I aquí comença el misteri: qui podria voler entrampar-se fins al coll amb una hipoteca per comprar un pis literalment enganxat a una de les vies -més aviat autopista- de més trànsit de Barcelona durant tots els dies de l’any?

Els promotors van pensar que interessaria a moltes persones i van arriscar-se a construir el megabloc. I moltes persones, pel que sembla, van decidir que el soroll i la pols inherents a la localització eren mals menors i que, per tant, els interessava.

Molt bé. Ara resulta que el Col·legi d’Enginyers de Telecomunicacions acaba de presentar un estudi on confirma tot de dades ja sabudes (que som una de les ciutats més contaminades acústicament d’Europa), però n’hi ha de noves i curioses.

Per exemple, han fet una enquesta als ciutadans de Madrid i Barcelona. Simplement demanaven a la gent si tenia la percepció que el soroll ambiental era molest.

Veïns del barri reclamen una suspensió de llicències per frenar la desaparició de la zona
L’ajuntament es compromet a elaborar una proposta de protecció, però no concreta dates

Albert Ollés, Barcelona, (El Periódico)

El centre històric del Poblenou es mor. Després d’uns quants anys d’enderrocaments i reformes urbanístiques, la clàssica trama viària i el paisatge d’edificis ha desaparegut gairebé del tot i únicament es manté en petits reductes aïllats. La reurbanització dels carrers de Bilbao i Ramon Turró, el nou front litoral –on el metre quadrat es paga a preu d’or– o la pressió del veí 22@ estan canviant completament la fesomia tradicional de la zona.

Un espai que inclou l’antic barri del Taulat (que ja ha estat eliminat fins i tot del nou mapa municipal), l’eix de Marià Aguiló, la plaça de Prim (el vell nucli de pescadors), i l’entorn de la rambla del Poblenou i de Pere IV, que comprèn una part del també històric barri de la Plata (l’epicentre del Manchester català dels segles XIX i XX). Davant aquesta situació, diverses entitats veïnals del barri estan reclamant a l’ajuntament l’elaboració d’un pla urgent de preservació del que queda del casc històric.

Seria una solució d’emergència que, segons els demandants, hauria de contemplar com a mesura prèvia la suspensió de llicències d’obres, incloses les que ja estan concedides, fins que s’aprovi el projecte. “El que no ha aconseguit la pressió especulativa en municipis costaners pròxims s’ha acabat materialitzant a la franja del litoral de Barcelona. L’excusa dels Jocs Olímpics va ser el que va iniciar el procés i després ha anat caient la resta”, explica Salvador Clarós, portaveu de l’associació de veïns del Poblenou.

23 ESPAIS
Aquesta entitat ha localitzat fins a 23 espais diferents (vegeu el gràfic) on ja s’han produït demolicions o està previst executar-ne ben aviat. Aquesta alta condensació d’activitat urbanística ha provocat que el rectangle ubicat entre la part baixa de la rambla i la plaça de Prim ofereixi aquests dies imatges que recorden ciutats en guerra, entre muntanyes de runa, cases a mig enderrocar i solars buits, alguns ocupats per persones sense sostre. “Ens han anat fent fora d’una casa a una altra a mesura que les anaven tirant a terra”, explica una d’aquestes persones, Joan Martínez, mentre cuina a cel obert.
El cas de la plaça de Prim és especialment significatiu, ja que ha quedat convertida en una espècie de reducte del passat, envoltada de nous edificis en construcció o que ja s’han acabat. “Fa 28 anys això era terra de ningú. Un lloc oblidat amb molt espai lliure i pocs habitants on feia por venir a la nit”, recorda Josep Maria Maulini, propietari del restaurant Els Pescadors, símbol històric de la plaça. “Era necessari un canvi per donar-li vida al barri i només s’ha de veure com està actualment de gent la rambla del Poblenou, encara que també és cert que es podria haver fet d’una forma menys agressiva”, afegeix.

Maulini, que fa 28 anys que regenta un establiment fundat el 1901, recorda que fins fa “quatre dies” els mateixos veïns de la zona no es van començar a preocupar pel que estava passant. “És possible que l’administració s’hagi precipitat i no hagi posat prou límit a l’especulació immobiliària, però el cas és que en aquesta plaça s’han enderrocat cases antigues de pescadors que li donaven el verdader sentit a tot el conjunt sense que ningú, inclosos els seus propietaris, hi diguessin res”, afirma.

El dijous a les 6.45h. vint ecologistes hem entrat al Parc d’Atraccions del Tibidabo
Cinc ens hem enfilat a varies alzines. Els nostres companys han avisat a totes les plataformes en defensa del Tibidabo i Collserola, veïns i entitats adherides a la causa de la defensa del alzinar, que s’han mobilitzat.
A partir de les 7.30 s’havien concentrat molts ciutadans i mitjans de comunicació a la Plaça del Tibidabo, així com nombrosos efectius de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d’Esquadra.El portaveu de l’Assemblea ha fet declaracions explicant el motiu d’aquesta acció, que no és altra que el rebuig popular a qualsevol atemptat contra el medi d’aquest enblemàtic cim del Parc de Collserola i demanar a l’hora l’aturada de la tala de l’alzinar i la retirada del projecte de la muntanya russa.
A mig matí la Direcció del Parc d’Atraccions ha improvisat una roda de premsa, repartint una declaració, a les que seguidament responemL'informe que B:SM presenta per a defensar la tala ha estat rotundament rebatut per dos informes (Febrer 2007 i Febrer 2008) de l'eminent biòleg, Dr.Josep Vigo, membre del Institut d'Estudis Catalans, els quals tenen el total suport la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona. Segons aquests i 7 informes més, qualifiquen aquest alzinar com un ecosistema únic en la vessant solana del cim del Tibidabo i catalogat en la Llista d'Hàbitats d'Interès Comunitari de la UE (LIC), i en la Llista Corine de Catalunya com: Alzinars i carrascars catalano-occitans.

Malgrat que l'Ajuntament insisteix que només es talaran 58 alzines, seran un total de 200 les alzines greument afectades doncs només les 109 pilones de formigó armat de 3 tones cadascuna, que són la base de la muntanya russa, arrasaran gran nombre d'alzines, la resta quedaran greument danyades en les seves arrels, perdent així la nostra ciutat tot un ecosistema. Sobre les que afirmen que seran trasplantades, segons els biòlegs és del tot improbable que una alzina centenària sobrevisqui a un trasplantament. Quant a la plantació de 190 arbres creiem que el decrèpit estat actual de la replantació feta l'any passat amb motiu de la instal·lació de l'atracció Pèndol desacredita aquestes actuacions. La legalitat en la que basen tot el seu projecte (Pla General Metropolità) és predemocràtica (1976). Els problemes mediambientals d’avui fan imprescindible un replantejament d’aquest cos legislatiu i totalment anacrònic, així com la participació real i la corresponsabilitat ciutadana. Per altra banda veiem com al ple municipal, la minsa democràcia és engolida per les ”empreses municipals“ que tiren pel dret sense comptar amb la majoria i amb el rebuig clamorós de la ciutadania. Aquest alzinar centenari és únic i insubstituïble en el vessant assolellat del cim Collserola i posseeix el seu propi ecosistema.

Redacció diari AVUI

L'Ajuntament de Barcelona presentarà els barris de la Barceloneta i el Besòs-Maresme a la cinquena convocatòria d'ajuts del govern per rehabilitar barris. El regidor d'Urbanisme, Ramon Garcia-Bragado, va donar ahir a conèixer els dos barris que optaran als ajuts que financen, al 50%, el govern català i l'Ajuntament.

En el cas de la Barceloneta, els ajuts se solaparan amb el pla de reforma dels quarts de casa, que hauria de començar aquest mandat municipal i que acumula ja anys de retard pel rebuig veïnal. Els veïns dels dos barris han pogut afrontar un procés de participació per enviar-hi suggerències que ha durat un mes i mig. Les comissions de seguiment, però, encara estan en marxa quan el consistori ja ha quasi enllestit els projectes de reforma.

Més sobre la Barceloneta i la llei de barris en el País i en el Periódico de Catalunya