A L'EDAT DE 77 ANYS

Mor Salvador Escamilla, una llegenda de la ràdio en català

Salvador Escamilla

El locutor de ràdio i presentador de televisió Salvador Escamilla ha mort aquest migdia als 77 anys a la Clínica de la Mercè de Barcelona, segons ha informat Catalunya Ràdio. El seu fill, David Escamilla, ha confirmat que ha mort a causa d'una complicació respiratòria derivada d'un infart cerebral que va tenir fa poc. El locutor havia ingressat al centre molt greu i en un principi s'havia dit que estava mort. Escamilla va ser un dels promotors de la Nova Cançó des del programa "Radioscope" de Ràdio Barcelona. De fet, ell va ser qui va donar una primera oportunitat a cantants com ara Joan Manuel Serrat, Sisa, Marina Rossell, Guillermina Motta, Pere Tàpies o Quico Pi de la Serra. Als anys 60, Escamilla va ser un dels primers d'utilitzar el català des del seu programa, quan estava prohibit i no existien mitjans de comunicació en la nostra llengua.

 Publicat -  e-noticies.com

La selva urbana que va somiar l'arquitecte francès Jean Nouvel al Poblenou, en connexió amb la seva obra estrella a Barcelona, la torre Agbar, s'inaugurarà entre el 5 i el 6 d'abril --vuit mesos més tard de l'anunciat-- sense convèncer gairebé a ningú. Els primers, els veïns del barri, principals impulsors del pla municipal. Han vist confirmats els temors conceptuals i de practicitat expressats respecte del projecte des que Nouvel i el llavors alcalde, Joan Clos, el van presentar a bombo i platerets el maig del 2006.
Unes crítiques que tenen com a base la complexitat de consumar l'aposta pseudomística amb què va vestir l'arquitecte el seu disseny del parc central del Poblenou. Nouvel el va definir com un lloc "misteriós", un "univers de relaxació" amb murs recoberts de buguenvíl.lies i heures que albergarien un "jardí d'ombres i llums". Però el que es veu de moment, a dues setmanes de la inauguració, és un solar aïllat de l'entorn i travessat per dos carrers que el divideixen en quatre parts, on es combinen ornaments més artístics que funcionals amb plantes en fase creixement.  

   Foto: ALBERT BERTRAN

La mesura s'aplicarà a l'àrea metropolitana de Barcelona per decisió dels alcaldes tot i que el consum per persona en aquesta zona és inferior a la mitjana catalana. Les multes seran d'entre 50 euros i 3.000

El Consell Metropolità de l'Entitat del Medi Ambient (EMA) de l'Àrea Metropolitana de Barcelona ja aprovat les sancions que s'aplicaran als ciutadans que malgastin l'aigua i que van des dels 50 euros per regar un jardí fins als 3.000 si s'omplen piscines de 300 metres quadrats.

El president de l'EMA, Francesc Narváez, ha dit que aquestes sancions començaran a aplicar-se a partir de la setmana que ve, una vegada s'hagin publicat al Butlletí Oficial de la Província. Narváez ha assegurat que l'EMA no contempla actualment "restriccions d'aigua de boca" i ha destacat la col·laboració dels ciutadans en l'estalvi d'aigua.

Targeta d'usuaris/es pels 2 dies!

IPC real

L'IPC real alternatiu interanual es va situar en Febrer en el 8.3%

IPC Pa , Llet, Pollastre : 16.16%

La degradació del port de Barcelona i la manca d'ajudes al sector pesquer: estratègies político-urbanístiques per continuar remodelant un espai privilegiat

El 22 de novembre de 2007 la Cofradia de Pescadors va firmar el conveni amb l'Autoritat Portuària de Barcelona (APB) i la Generalitat per iniciar la reforma del port pesquer de Barcelona (Masala núm. 39 gener-febrer). Aquest conveni implica una reducció de la flota pesquera per la remodelació del port, on es crearan noves instal·lacions amb atractius turístics, esportius i d'oci. Un consorci d'empreses hoteleres i de restauració s'ocuparà d'habilitar els espais de cara al turisme, reduint l'espai per la flota pesquera a la meitat. Així una remodelació com aquesta afectarà a una superfície de 130.000 m2 en un entorn privilegiat, on s'anirà arraconant la vida pesquera del port. D'aquesta superfície, 42.000 m2 són destinats a la construcció de l'hotel Vela que està sent construït a primera línia de mar. Aquest projecte dissenyat per l'arquitecte Jaume Bofill compta amb una inversió de 157 milions d'euros. En canvi només es van destinar 2,7 milions d'euros per indemnitzacions laborals al sector pesquer d'arts menors després de firmar el conveni.

Un altre sector pesquer que està en desacord amb el conveni firmat per la Cofradia de Pescadors, està a punt de presentar una demanda judicial contra l'APB, a la que se li demana una indemnització d’uns 50 milions d'euros per danys i perjudicis a les embarcacions que es volen quedar al port tot i la remodelació prevista.

És evident que l'administració no vol donar un cop de mà a la pesca, i més concretament als vaixells d'arrossegament. Ja en les vagues del 2005 tot i les promeses del govern central que ajudarien a reformar la flota pesquera, en el fons no es va aconseguir res i cap pescador va rebre ajudes. És lamentable que un sector primari s'abandoni i quan estigui a punt de desaparèixer se'l vulgui salvar però a un preu molt alt pels propis treballadors.

Som lo que Sembrem representa molt més que la simple oposició als transgènics:

La Confederacio de Comerç aplaudeix la iniciativa dels botiguers del Gòtic de treure ‘tags’ dels establiments i critica l’Ajuntament per no assumir la feina | A l’alcalde ja li sembla bé que els mateixos botiguers netegin

Maria Favà

“Que nosaltres mateixos haguem de fer un servei públic com ara treure els grafits de les façanes i les persianes de les botigues és lamentable. Posa en evidència la incapacitat de l’Ajuntament. Al final acabarem organitzant nosaltres la vigilància o els transports…” lamenta Miquel Àngel Fraile, secretari general de la Confederació de Comerç de Catalunya i de l’Estat.

Fraile i les entitats de botiguers es debaten entre criticar l’Ajuntament i aplaudir la iniciativa dels comerciants del carrer de la Palla, que han decidit netejar pel seu compte les portes i les persianes metàl·liques dels establiments. Pensen que l’Ajuntament es desentén d’un servei que hauria de ser públic. El consistori només neteja el mobiliari públic.

Obviant les crítiques, l’alcalde de Barcelona ha optat per destacar la col·laboració dels comerciants com a “molt positiva” per a la ciutat. Jordi Hereu considera que hi ha coses que el consistori pot fer sol i d’altres en què li cal col·laboració, com és el cas dels grafits. “Celebro la implicació. És un avenç per a tothom perquè hi ha coses que si les fem junts, surten millor”, va reblar.

Els alumnes de l’Escola Massana sempre han conviscut amb captaires i toxicòmans, però ara comença a ser conflictiu. La Guàrdia Urbana no hi fa gran cosa

Els jardins de Rubió i Lluch, coneguts com els de la Santa Creu, són públics, estan a l’aire lliure i una mica arrecerats del carrer. És l’accés a la Biblioteca Nacional de Catalunya i al Centre d’Art i Disseny Escola Massana. Els alumnes l’utilitzen com a pati a l’hora dels descansos i conviuen amb col·lectius marginals com indigents, captaires i toxicòmans.

“Mai hi havia hagut cap problema, fins i tot sabíem els noms dels 5 o 6 ionquis que hi havia i teníem un cert bon rotllo amb ells, però en l’últim any han passat de ser 5 a ser-ne 24, i ja no hi ha tan bon rotllo sinó que molesten”. Això és el que explica l’Anna, una alumna de segon curs del batxillerat artístic. La Núria, amiga seva, afegeix que “ha arribat a un punt preocupant perquè intenten robar els alumnes i actuen com si fos el seu territori” i la Vali creu que “algú que no ha passat mai per allà tindria por, perquè cada dia hi ha baralles entre ells i a vegades amb els alumnes”. Totes tres recorden que abans convivien sense problemes però creuen que “s’hi ha de fer alguna cosa perquè, si no, cada vegada serà pitjor”.

El director de la Massana, Ferran Signes, explica que des dels anys vuitanta es viu aquesta situació, però que “no hi ha un neguit diari ni majoritari entre els alumnes”. Reconeix que “ha anat en augment”, però el pitjor, diu, és que hi ha hagut “un canvi d’actitud per part d’ells”. Per això, i per “alguns rumors sobre incidents amb els alumnes”, la junta directiva de l’escola artística ha demanat a la policia “que tinguin més presència a la plaça”.

El tema ja ha saltat a la premsa gran. El barcelonins aviat ho podran veure, perquè els edificis seran tant descomunals i l’agressió a Collserola tant evident, que ningú podrà deixar de portar-se les mans al cap i cridar: ¿Però quina bajanada és aquesta?

Es tracta del pla urbanístic Caufec-Porta de Barcelona. La darrera gran promoció immobiliària de Sacresa. La immobiliària propietat de la família de Ramon Sanahuja, el promotor el nom del qual anirà per sempre més associat a l’aluminosi. 709 vivendes. Un àrea comercial y de oci, oficines y hotel. La friolera de 234.800 m2 de sostre, segons les dades facilitades per la pròpia immobiliària. Caufec-Porta de Barcelona està a la zona de Finestrelles, en el llindar entre el terme municipal de Barcelona i Esplugues, en plena falda de Collserola. El terreny pertany a Esplugues, però la seva incidència donarà de ple sobre Barcelona. Sobre la ciutat perquè els seus gratacels seran visibles des de tot arreu, condicionarà el seu perfil i fisonomia i perquè les demandes de tant nombrosa quantitat de nous residents (més de dos mil) li afectaran de ple. I afectarà a Collserola, el gran parc metropolità que tothom diu que hem de protegir però que dia rere dia és agredit, retallat i limitat.