La Confederacio de Comerç aplaudeix la iniciativa dels botiguers del Gòtic de treure ‘tags’ dels establiments i critica l’Ajuntament per no assumir la feina | A l’alcalde ja li sembla bé que els mateixos botiguers netegin

Maria Favà

“Que nosaltres mateixos haguem de fer un servei públic com ara treure els grafits de les façanes i les persianes de les botigues és lamentable. Posa en evidència la incapacitat de l’Ajuntament. Al final acabarem organitzant nosaltres la vigilància o els transports…” lamenta Miquel Àngel Fraile, secretari general de la Confederació de Comerç de Catalunya i de l’Estat.

Fraile i les entitats de botiguers es debaten entre criticar l’Ajuntament i aplaudir la iniciativa dels comerciants del carrer de la Palla, que han decidit netejar pel seu compte les portes i les persianes metàl·liques dels establiments. Pensen que l’Ajuntament es desentén d’un servei que hauria de ser públic. El consistori només neteja el mobiliari públic.

Obviant les crítiques, l’alcalde de Barcelona ha optat per destacar la col·laboració dels comerciants com a “molt positiva” per a la ciutat. Jordi Hereu considera que hi ha coses que el consistori pot fer sol i d’altres en què li cal col·laboració, com és el cas dels grafits. “Celebro la implicació. És un avenç per a tothom perquè hi ha coses que si les fem junts, surten millor”, va reblar.

Els alumnes de l’Escola Massana sempre han conviscut amb captaires i toxicòmans, però ara comença a ser conflictiu. La Guàrdia Urbana no hi fa gran cosa

Els jardins de Rubió i Lluch, coneguts com els de la Santa Creu, són públics, estan a l’aire lliure i una mica arrecerats del carrer. És l’accés a la Biblioteca Nacional de Catalunya i al Centre d’Art i Disseny Escola Massana. Els alumnes l’utilitzen com a pati a l’hora dels descansos i conviuen amb col·lectius marginals com indigents, captaires i toxicòmans.

“Mai hi havia hagut cap problema, fins i tot sabíem els noms dels 5 o 6 ionquis que hi havia i teníem un cert bon rotllo amb ells, però en l’últim any han passat de ser 5 a ser-ne 24, i ja no hi ha tan bon rotllo sinó que molesten”. Això és el que explica l’Anna, una alumna de segon curs del batxillerat artístic. La Núria, amiga seva, afegeix que “ha arribat a un punt preocupant perquè intenten robar els alumnes i actuen com si fos el seu territori” i la Vali creu que “algú que no ha passat mai per allà tindria por, perquè cada dia hi ha baralles entre ells i a vegades amb els alumnes”. Totes tres recorden que abans convivien sense problemes però creuen que “s’hi ha de fer alguna cosa perquè, si no, cada vegada serà pitjor”.

El director de la Massana, Ferran Signes, explica que des dels anys vuitanta es viu aquesta situació, però que “no hi ha un neguit diari ni majoritari entre els alumnes”. Reconeix que “ha anat en augment”, però el pitjor, diu, és que hi ha hagut “un canvi d’actitud per part d’ells”. Per això, i per “alguns rumors sobre incidents amb els alumnes”, la junta directiva de l’escola artística ha demanat a la policia “que tinguin més presència a la plaça”.

El tema ja ha saltat a la premsa gran. El barcelonins aviat ho podran veure, perquè els edificis seran tant descomunals i l’agressió a Collserola tant evident, que ningú podrà deixar de portar-se les mans al cap i cridar: ¿Però quina bajanada és aquesta?

Es tracta del pla urbanístic Caufec-Porta de Barcelona. La darrera gran promoció immobiliària de Sacresa. La immobiliària propietat de la família de Ramon Sanahuja, el promotor el nom del qual anirà per sempre més associat a l’aluminosi. 709 vivendes. Un àrea comercial y de oci, oficines y hotel. La friolera de 234.800 m2 de sostre, segons les dades facilitades per la pròpia immobiliària. Caufec-Porta de Barcelona està a la zona de Finestrelles, en el llindar entre el terme municipal de Barcelona i Esplugues, en plena falda de Collserola. El terreny pertany a Esplugues, però la seva incidència donarà de ple sobre Barcelona. Sobre la ciutat perquè els seus gratacels seran visibles des de tot arreu, condicionarà el seu perfil i fisonomia i perquè les demandes de tant nombrosa quantitat de nous residents (més de dos mil) li afectaran de ple. I afectarà a Collserola, el gran parc metropolità que tothom diu que hem de protegir però que dia rere dia és agredit, retallat i limitat.

Transport

El president del comitè d'empresa, Saturnino Mercader, ha indicat, en un recés de la negociació, que l'empresa "no ha parlat encara de reducció de jornada", una de les principals reivindicacions dels conduc

La reunió que mantenen avui representants de TMB i dels sindicats que han convocat la vaga dels autobusos de Barcelona, CGT i Actub, no avança de moment, de manera que l'aturada de dijous que ve segueix convocada, han informat fonts sindicals.
Un representant del departament de Treball està fent de mitjancer a tres bandes: amb l'empresa, els convocants de les aturades i la resta de sindicats amb representació al comitè d'empresa d'Autobusos de Barcelona

El president del comitè d'empresa, Saturnino Mercader, ha indicat en un recés de la negociació que l'empresa "no ha parlat encara de reducció de jornada", una de les principals reivindicacions dels conductors d'autobús.

Tampoc s'ha establert un calendari de reunions que permeti albirar un horitzó de continuació de les negociacions, ha indicat Mercader, que ha criticat la presència de la resta de sindicats membres del comitè d'empresa a la reunió.

Un representant del departament de Treball està fent de mitjancer a tres bandes: amb l'empresa, els convocants de les aturades i la resta de sindicats amb representació al comitè d'empresa d'Autobusos de Barcelona, a més de l'empresa.

Segons Mercader, l'empresa ha reclamat avui que la negociació es desenvolupi amb “pau social” mentre manté els expedients i les sancions obertes, i "està negociant amb persones que han estat expedientades amb suspensió d'ocupació i sou durant sis mesos, com jo".

El PAD i la participació

L'Ajuntament no va fer cap procés de participació abans d'elaborar el "pla dels ascensors".

Els Bombers de Barcelona critiquen el retard amb què van rebre l'avís de l'incendi del port | No van poder deslligar els iots que estaven en flames | El reflotament dels vaixells enfonsats fa un mes es farà aquesta setmana

Virgínia Mascaró

L'incendi que hi va haver al port de Barcelona el 2 de febrer va enfonsar tres vaixells
AVUI

Tot i que el pla d'emergència es va aplicar dins els supòsits establerts, "amb el panorama que hi vam trobar algú va trigar massa estona a donar l'avís. Per tant, la valoració que en fem, inicialment, és molt negativa. Ara bé, cal tenir totes les cartes ben quadrades", manté Joan Pedreny, cap dels Bombers de Barcelona. L'Autoritat Portuària de Barcelona (APB) va obrir un expedient informatiu per determinar els detalls i les circumstàncies de l'accident. Encara no l'ha donat a conèixer.

Marina Port Vell, l'empresa que explota els amarratges, va presentar a finals de febrer el seu pla per treure de l'aigua els vaixells. Durant una setmana el Port de Barcelona n'ha estudiat la viabilitat, perquè l'estudi dels iots hauria d'ajudar a determinar l'origen del foc. L'incendi es va declarar al XTC of London, es va propagar a tres vaixells que estaven amarrats al costat i en van danyar un cinquè.

Els Bombers de Barcelona van arribar al lloc del sinistre només vuit minuts després de rebre l'avís de l'incendi d'un particular. "Quan vam arribar al moll ja cremaven tres dels quatre vaixells i poc es podia fer per extingir el foc", afirma Pedreny.

La gestió dels habitatges buits a Europa

Ordre d'enderrocar mitja illa de l'Eixample

Redacció

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha ordenat la demolició d'un aparcament, un institut, una guarderia i uns habitatges per a joves que l'Ajuntament de Barcelona va construir a la confluència entre els carrers Londres i Villarroel de Barcelona. La raó per tirar a terra aquestes obres, ja acabades, és que el projecte municipal no havia previst la construcció de cap zona verda, tal com ha denunciat la Comissió de Veïns pro Illa Verda davant el TSJC.

La sentència, que és ferma i no admet recurs de cassació, considera que aquest projecte no incorpora els espais lliures destinats a parcs públics i zones verdes exigits per llei ni reserva terrenys per a parcs i jardins, zones esportives i d'entreteniment públic en proporció a les necessitats col·lectives del barri. La polèmica obra ocupa mitja illa de l'Eixample i va ser duta als tribunals pels veïns perquè el consistori va comptabilitzar el pati de l'escola com a zona verda per al veïnat. Tot i que el veïnat va alertar de la pèrdua de zona verda que la decisió municipal implicava, el consistori va acabar tirant pel dret, i ara haurà de decidir si acata la sentència o busca alguna permuta en el pla urbanístic de la Model, per exemple.