La dels veïns que lluiten pel dret a l'habitatge, perquè no se'ls expulsi d'on han viscut tota la vida, perquè no se'ls pressioni i perquè en cas d'expropiació, aquesta sigui justa. Al costat, la torre Agbar, amb el seu disseny agressiu i prepotent i amb el seu fracàs: l'edifici està 'buit'. Les plantes no estan ocupades. Només dues empreses han llogat part del seu espai. Terminarà Barcelona sent una de les ciutats més cares en el lloguer d'oficines i els seus edificis emblemàtics estaran buits? La torre Agbar no compleix la funció per la qual va ser construïda: treballar-hi. Està demanant a crits ser okupada.

Text: Camen
Foto: Dani Codina

Apartaments turístics

Durant el procés de recollida d'aportacions del pla d'actuació del districte de Ciutat Vella (PAD) els ciutadans d'aquest territori van fer arribar 135 comentaris relacionats amb els problemes que genera el turisme, i molts es van referir concretament als apartaments turístics. Durant les reunions del PAD, el districte de Ciutat Vella va anunciar que el govern municipal està preparant un protocol d'inspecció d'aquestes instal·lacions. La nova llei d'habitatge, que entra en vigor el 9 d'abril vinent, atorga als ajuntaments la potestat de donar les llicències d'aquesta activitat i de sancionar els que no compleixin les normes

Llegir article

per L’EIXIDA 03 mar 2008 02:14:14
“Tot és l’AVE i l’especulació”

Parlem amb: OFICINA ANTIMOBBING DE BON PASTOR

Extret de L’EIXIDA - Sant Andreu Informa n.13, març 2008.
En Josep Capdevila és veí del Bon Pastor. El passat 19 d’octubre de 2007 va ser desallotjat per la força de casa seva, afectada per la 1a fase de remodelació de les Cases Barates. Ara, amb altres veïnes estan impulsant una Oficina Antimobbing per informar i ajudar tot el barri.

- Abans de res, el dia 4 de març tenies un judici i ha estat ajornat, què ha passat?

Em deien que jo havia estat desallotjat d’una casa okupada al carrer Ruïna Amàlia el dia 17 d’octubre, quan jo estava treballant. Però jo de l’única casa que he estat desallotjat és de la meva. Una casa que fa trenta anys que hi visc. A més, jo no sóc l’acusat, sinó qui acusa la Guàrdia Urbana. Després que l’advocada anés al jutjat, han separat els casos.

- La teva denúncia a la GU és per agressió?

Jo vaig posar la denúncia perquè es van presentar a casa meva, em van agredir, em van agafar pel coll i van posar-li una porra al coll a la meva filla. Nosaltres érem quatre famílies i van actuar com si fóssim delinqüents, o pitjor. Van venir 16 furgonetes dels antiavalots i van acordonar totes les cases. A més és que ells ja tenien ganes de sarau, perquè anaven tota l’estona tocant les porres, s’anaven ficant amb la meva senyora: “mira, está cagada de miedo”. I “coge el perro que lo atamos”. Molt agressius, molt agressius.

- Ja teniu data de judici?

No, encara no se sap la data. El jutge demana que es presentin els ‘urbans’, però es van negar a donar-nos el número de placa. Tot i que jo els el vaig exigir, perquè en tenen obligació

- A més de la violència de la GU, també vau considerar il·legal el propi desallotjament.

No és que el consideréssim il.legal, és que va ser il.legal. Estàvem esperant que al febrer sortís el recurs presentat. A més va ser el senyor Ramón García Bragado, el 4t tinent d’alcalde qui va signar l’ordre de desallotjament. I el jutge ens ha dit que un quart tinent d’alcalde no pot fer-ho.

- Explica’ns el projecte de l’Oficina Antimobbing.

Doncs mira, és per tot això que fem la plataforma antimobbing, perquè ells amb el desallotjament han volgut donar un escarment a les altres famílies. És una manera de dir “si resistiu vindran els antiavalots i us pegaran. I si no marxeu trencaran totes les teulades”, com van fer amb nosaltres. Amenaçar, amenaçar i amenaçar. No hi ha millor amenaça que la imatge. Ara bé, ells es pensen que ja està, que nosaltres hem marxat al pis i ja està, però no, d’això res.

per amb l’aigua al coll 02 mar 2008 11:59:28
MANIFESTACIÓ

Fins a fa pocs anys, ningú volia venir a viure a La Barceloneta, ni saber gens d’aquest barri mariner. A poc a poc, es va millorar el barri i els veïns estàvem contents de mantenir la nostra forma de vida, de pertànyer a aquest barri. Però en poc temps, es va anar convertint en un pastís per a l’especulació. Fa un any, amb l’aprovació del “pla dels ascensors”, l’Ajuntament li va posar la guinda al pastís que ell mateix havia començat a cuinar, per no posar-li fre a l’especulació i fomentar un model de turisme insostenible.

Ara les immobiliàries i els grans inversors estan començant a menjar-se el seu tros de pastís, i saben que per a poder acabar-se aquest pastís els veïns del barri som molests: no som econòmicament rendibles.
Tots i totes coneixem cada dia nous casos de veïns que estan sofrint mobbing (assetjament immobiliari) o que no els renoven el contracte. I cada dia hi ha veïns i veïnes de tota la vida que es veuen obligats/as a marxar-se d’un barri que ha estat la seva casa.
La senyora Anna duu mesos pagant el lloguer en jutjats perquè l’empresa que va comprar el seu edifici no li va avisar que ho havia comprat, ni li accepta el lloguer (per a poder dir després que no paga i tirar-la al carrer); al fill de la senyora Maria una agència d’apartaments turístics ho vol canviar de pis i posar el nou contracte al nom de l’agència (perquè perdi els seus drets com inquilí); a Margarita, Carles i Agustí no els han renovat el contracte i no poden pagar un lloguer en el barri (estem esperant que serveis socials els aconsegueixi un pis), i així desenes i desenes de casos.

• Està previst que circuli el 50% de la flota durant les hores punta de la vaga

• Els sindicats decidiran en assemblea si la protesta passa a ser indefinida

EL PERIÓDICO
BARCELONA
Els conductors dels autobusos de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) comencen demà cinc dies de vaga per reclamar dues jornades de descans a la setmana sense reducció de salari i sense treballar més hores la resta dels dies. L’empresa accepta la reivindicació dels dos dies, però vol negociar-la en el marc del nou conveni i sense que suposi un augment del 20% de la massa salarial en més personal per mantenir els serveis actuals al reduir-se en 285 hores la jornada anual de cada treballador. L’aturada s’iniciarà a les sis del matí amb uns serveis mínims que garanteixen el 50% de la flota en les hores punta.
Les posicions estan més allunyades que mai. L’empresa acusa els sindicats CGT i ACTUB, convocants de la vaga, de no voler negociar i de radicalitzar el conflicte amb peticions desorbitades que TMB no pot assumir, tret de si se’n repercuteixen les conseqüències en els ciutadans amb una pujada del preu dels bitllets o una reducció dels serveis, en especial, el cap de setmana.

Escrit per Agus
divendres, 29 febrer 2008
Des de fa un parell d’anys els caus i esplais del barri es reuneixen per tal de coordinar les seves activitats, conèixer les seves formes de funcionar i per sobre de tot donar a conèixer la feina que aquestes entitats del lleure educatiu porten a terme d’una forma altruista.

Sants, Hostafrancs i La Bordeta són barris on, tot i les dificultats que aquestes entitats es troben (lloguers d’espais, manca de voluntaris…) hi ha una gran quantitat de grups, pertanyents a federacions diverses, com són els agrupaments escoltes Montserrat Xavier, Puig i Moliner i Skues, el MIJAC i els esplais Espurna, Sant Medir, Turons i Xiroia.

A l’inici d’aquest curs totes aquestes entitats varen pensar una nova campanya que fos molt cridanera i que els permetès reivindicar la funció dels educadors en el lleure, així com fer quelcom de nou i divertit per als nens. Després de valorar-ho es va tirar endavant el projecte Acampasants, que pretenia reunir el dia 12 d’abril a tots els nens dels caus i esplais del barri (més de 400) en una acampada nocturna al Parc de l’Espanya Industrial i amb un matí de diumenge de jocs i esmorçar per a la resta de nens del barri.

L’Ajuntament badaloní exigeix mesures a l’empresa pública Aigües Ter-Llobregat i impulsa accions de reaprofitament

JORDI GONZALO. Badalona
Una de les canonades principals d’abastament d’aigua potable a Barcelona té una important fuita al seu pas per Badalona des de fa anys. Segons càlculs municipals, seria d’uns 432 m³ al dia (432.000 litres). L’Ajuntament de Badalona ha enviat fins a tres cartes a l’empresa pública Aigües Ter-Llobregat en què se li demana que solucioni l’avaria o que, almenys, aprofiti l’aigua que es perd. L’empresa està construint un desdoblament de la xarxa que, quan estigui enllestit –d’aquí a un any–, permetrà reparar la xarxa actual. Mentrestant, l’Ajuntament està fent les operacions necessàries per poder usar l’aigua que es perd en el reg de parcs i jardins o en la neteja de carrers i clavegueram. L’aigua que s’escapa cada hora equival a divuit contenidors de la brossa grossos.

L’aigua va a la piscina i la bassa de Torre Codina.

El recorregut de l’aigua que surt de la mina de Canyet a Badalona dóna una imatge paisatgística més pròpia del Prepirineu en una primavera molt plujosa que no pas de la serralada de Marina en plena sequera. No és pas que aquesta zona tingui un microclima especial, sinó que l’aigua que brolla en abundància per les fonts i els rierols té clor i prové d’una fuita d’una de les canonades principals amb què Aigües Ter-Llobregat (ATLL) proveeix Barcelona, segons han confirmat a aquest diari fonts de l’Ajuntament i de l’Agència Catalana de l’Aigua.

Pilar Malla reclama a l’Ajuntament que hi posi recursos i que l’import de les multes estigui en funció del sou de l’infractor

IVAN VILA. Barcelona
«Si no la pots fer complir, més val que no la faci.» Aquesta màxima és la que hauria d’aplicar l’Ajuntament a l’hora de dissenyar noves ordenances municipals, a parer de la síndica de greuges de Barcelona, Pilar Malla, que ahir va presentar el seu informe anual. La síndica, que va rebre el 2007 més d’un miler de queixes, considera que sovint el consistori està mancat de recursos per fer complir les normes que dicta. Per això demana que es reforcin els serveis d’inspecció, però també la informació als ciutadans sobre els seus drets i deures. Malla també vol que, abans de sancionar algú per qualsevol infracció, es tingui en compte que l’empara la presumpció d’innocència, i també que l’import de les multes variï en consonància amb el nivell d’ingressos de l’infractor.

No té sentit fer una ordenança si després no es pot aplicar per falta de recursos, perquè això pot generar problemes de convivència, i l’Ajuntament està mancat de recursos per fer respectar algunes de les normes que dicta. Aquesta és la tesi de la síndica barcelonina, que com a exemple va posar l’ordenança de medi ambient que regula el tema del soroll i que, curiosament, i malgrat aquesta carència de recursos que denuncia Malla, el consistori vol endurir abans d’acabar l’any. Podia haver-ne posat d’altres, d’exemples, com ara l’ordenança que regula la circulació de bicicletes, o la de convivència, dues normes que qualsevol que transiti habitualment pel centre pot comprovar que es vulneren a tota hora, i normalment amb completa impunitat.

La clau és l’escassetat de mitjans. Sense anar més lluny, el reforç del nombre d’inspectors –que s’han d’encarregar indistintament d’apartaments turístics, excessos decibèlics o incompliments de normes de terrasses i vetlladors, entre altres assumptes– és una vella reclamació dels districtes, que són els que han d’assumir la càrrega de treball. Ahir la defensora va sumar-se a aquesta demanda.

MANCA D’INFORMACIÓ
Els retrets de la síndica no acaben aquí. Malla considera que hi ha d’haver normes que regulin els àmbits on hi ha queixes veïnals, per evitar conflictes, però també que les normes han de ser «clares i comprensibles», i que el consistori n’ha de fer pedagogia, perquè molts ciutadans, segons va explicar, no les coneixen. De fet, la majoria de les 1.040 queixes que va rebre la síndica corresponien a ciutadans que només volien assessorament o reclamaven informació d’algun tipus. I més de la meitat dels 403 expedients ja completats que es van obrir perquè sí que requerien una resolució ferma no van ser admesos o van ser desestimats perquè el reclamant no tenia raó.

EFE
BARCELONA
Cuatro manifestaciones convocadas por un grupo de vecinos de Vacarisses (Vallès Occidental), la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI), la Plataforma España y Libertad y las entidades protectoras de animales de Catalunya han coincidido a la misma hora y en el mismo espacio de Barcelona: la plaza de Sant Jaume.

Los más madrugadores han sido cerca de 500 vecinos de las urbanizaciones Torreblanca II y Carena Llarga de Vacarisses. A las 11.00 horas alzaban sus pancartas y hacían sonar sus silbatos en protesta por los olores del vertedero del municipio y la mala gestión del sistema de alcantarillado y asfalto. Han pedido la dimisión del tripartito municipal que les gobierna.

En pleno auge de pitos y reclamaciones de los vecinos de Vacarisses, los jóvenes independentistas de la CAJEI han presentado un informe con los símbolos franquistas que aún quedan en Catalunya. Han denunciado la gestión de las instituciones catalanas en el asunto, a las que han pedido diligencia para solucionar una cuestión “antidemocrática”.

Intervención de los Mossos

Entre denuncias vecinales e independentistas, la Plataforma España y Libertad ha acabado de montar su tenderete, bandera española al frente, en la que defendían la libertad y la unidad de España tras las “agresiones” a las populares María San Gil y Dolors Nadal, o la candidata a la presidencia de UPD, Rosa Díez.

Los jóvenes independentistas les han increpado al grito de “fascistas”, y ha tenido que actuar el cuerpo de Mossos d’Esquadra. Con la aparición de la policía, los vecinos de Vacarisses han abandonado la plaza dejando vía libre a la llegada de las entidades catalanas de defensa de los animales, llegaban después de descender por la Via Laietana desde la plaza de Catalunya.

A la fi d'aquest mes farà un any de l'aprovació del “pla dels ascensors” per tots els partits polítics en l'Ajuntament, un pla que ha fet que la pressió del mercat immobiliari tiri cada vegada més veïns i veïnes de les seves cases. Pressió enfront de la qual l'Ajuntament no està fent gens, i diu que poc es pot fer, però això mateix van aprovar un pla que ha donat motiu a l'especulació a ficar-se de ple en el barri (feta li llei, feta el parany, i ja sabem que les lleis les fan els poderosos i NO les fan per a benefici dels pobres).