La nova infraestructura començarà al costat del cementiri de Collserola

Les entitats estudien presentar-se a les eleccions per combatre "una forma de governar decebedora"

CARMINA OLIVERAS, MANRESA
Les 19 associacions de veïns (AV) de Manresa s'estan plantejant la possibilitat de constituir una plataforma ciutadana amb la intenció de presentar-se a les properes eleccions municipals de la ciutat, que se celebraran a la primavera del 2011. Víctor Feliu, president de l'AV de la Plaça Catalunya i màxim representant de la comissió que s'ha creat per estudiar la proposta, va explicar ahir a Regió7 que la innovadora fórmula va encarada a combatre "una manera de governar decebedora".

"Fa temps que parlem amb la gent del carrer i amb les diferents entitats veïnals i hi ha una decepció amb la forma de governar de l'Ajuntament, la gent està desencisada amb la manera com es considera les entitats veïnals, per això ens hem plantejat aquesta possibilitat", va argumentar Feliu, que va afegir que, a més, la proposta pot servir de "revulsiu". Segons el president de l'entitat veïnal de la Plaça Catalunya, es tractaria d'una candidatura feta "des dels barris" que deixaria de banda "els personalismes i la ideologia política de cadascú".

L. R. / A. P. G. - Barcelona -
Los móviles vuelven a Barcelona. Hoy abre sus puertas el Congreso Mundial del Móvil (MWC), que se espera que reunirá a más de 50.000 ejecutivos de la industria de la telefonía móvil e Internet hasta el jueves. Según datos de la feria, en 2009 el impacto fue de 220 millones de euros en la ciudad y supuso 5.670 empleados a tiempo parcial. Entre 2006 y 2010, acumula un impacto de 1.207 millones y más de 27.000 puestos de trabajo. En 2006, cuando emigró de Cannes a Barcelona, hubo 650 expositores. Este año, son 1.300.

Ésta será la edición de los descuentos. La organización del congreso ha logrado un promedio de descuentos en las habitaciones hoteleras del 10% respecto al año pasado y, en algunos casos, han alcanzado el 50%.

Com afectarà als veïns de Congrés-Indians el nou Centre d'Atenció Primària de les antigues Cotxeres Borbó. 

Ja està fent  els darrers passos per tal de començar a funcionar. Si tot va bé, la seva activitat assistencial s'iniciarà després del proper estiu, de manera que ja s'està en la fase de planificació de quina població atendrà.

Roque Pascual Salazar (i), Alicia Gámez y Albert Vilalta, los tres cooperantes

españoles que fueron secuestrados a unos 150 kilómetros de Nuakchot. (Imagen: EFE)

Los tres voluntarios españoles secuestrados a finales de noviembre de 2009 por el grupo terrorista Al Qaeda del Magreb Islámico (AQMI) en Mauritania aparecen en un nuevo vídeo, que ha sido presentado como prueba de que los rehenes están con vida.

El vídeo ha sido aportado por uno de los negociadores del gobierno de Mali, país a donde fueron trasladados los españoles tras el secuestro, según han informado varios medios españoles como El País y ABC. Las imágenes fueron vistas por un periodista de la agencia francesa AFP en Bamako.

Un llibre repassa la història dels escolapis des que el 1683 es va crear el primer col·legi a Catalunya

JÚLIA Tardà
La «necessitat de conèixer el passat i reflexionar sobre la trajectòria col·lectiva» ha animat el pare Joan Florensa a recollir en un llibre, El projecte educatiu de l'Escola Pia de Catalunya (1683-2003): una escola popular, més de 320 anys de presència de l'Escola Pia a Catalunya. Va ser a Moià l'any 1683 on es va crear el primer col·legi de l'orde dels escolapis a Catalunya. L'autor del llibre destaca la seva vocació de col·legi «popular», lleial a la voluntat genuïna del fundador de l'orde, Josep de Calassanç, d'oferir educació per al «poble», aleshores els fills de les classes menestrals. Segons l'autor aquest esperit continua encara vigent i en l'epíleg del llibre afirma que l'escola «s'ha dirigit a la classe mitjana, la que forma la massa del poble català».
Un altre aspecte cabdal per l'autor és precisament la «fidelitat al país», un compromís que, segons explica, ha distingit també el projecte educatiu de l'Escola Pia.

Els veïns convoquen un referèndum per separar-se de Barcelona perquè consideren que l'Ajuntament no els escolta

- Barcelona - Paula Mercadé

 Una pancarta penjada d'un balcó recorda que els veïns estan cridats a anar a votar. Foto: A. PUIG.

JUSTO CONDE ESTEVE | Sitges | 
Excelentísimo señor Celestino Corbacho Chaves. Ministerio de Trabajo e Inmigración. De mi mayor consideración aunque no estima:

Desengañado de tiempo, decidido a no dar ningún crédito a las continuas no verdades con que diariamente nos vienen regalando sus camaradas ministros, y mayormente cuando es el mismísimo José Luis Rodríguez Zapatero, y sin que rubor alguno asome a sus mejillas, había llegado a la conclusión de no prestarles más atención alguna y sólo esperar pacientemente la llegada de tiempos mejores. Y usted ya me entiende…

Pero lo que ya clama en lo esperpéntico es que estas ya estereotipadas tomaduras de pelo a través de los papeles y las ondas televisivas puedan hacerlas ya de forma individualizada y por correspondencia personal. Me estoy refiriendo a la carta que hace poco recibí de usted, señor ministro, anunciándome la tradicional "revalorización" que como pensionista jubilado podré "disfrutar" este año (el entrecomillado lo añado yo).

Mi asombro empezó cuando leí que mi paga se veía incrementada en un… ¡1%!, que concretado en cifras significaba un aumento de 11,73 euros mensuales.

La filla de l’expresident del Palau de la Música nega en el judici pel seu acomiadament que estigués al corrent de l’espoli.

Jordi Panyella
Clara Millet va comparèixer ahir davant el jutjat social número 33 de Barcelona per convèncer el jutge que la nova direcció del Palau de la Música va cometre una il·legalitat quan la va acomiadar el setembre passat, al·legant que estava al corrent de l’espoli protagonitzat pel seu pare, Fèlix Millet, i Jordi Montull. Clara Millet demana que el seu acomidament sigui considerat improcedent i que se la indemnitzi en conseqüència.
Durant el judici Clara Millet va rebatre les diverses acusacions que li fa la nova direcció del Palau, i especialment les referents a les despeses generades per la seva boda, que va assumir íntegrament la institució cultural. “Jo no sabia que el Palau va pagar la meva boda”, va afirmar Clara Millet. Segons la seva versió, va ser el seu pare qui va voler que el convit del seu enllaç amb Xavier Rafart es celebrés a la platea del Palau convertida en sala de festes, en contra del seu criteri, que volia una celebració menys fastuosa.
Els nuvis van compartir àpat amb els convidats en el recinte modernista, com dos anys abans ja ho havia fet la seva germana, Laila, en casar-se amb el nord-americà Ross Jackson.