El president d'Ausbanc qualifica la gestió de Narcís Serra d'"incompetent"

El president de l'Associació d'Usuaris de Serveis Bancaris (Ausbanc), Luis Pineda, ha demanat prudència als clients de Caixa Catalunya, després de realitzar diverses crítiques sobre els gestors d'aquesta entitat, que està en la part final del procés de fusió amb Caixa Tarragona i Caixa Manresa, mitjançant 1.250 milions d'euros del fons de reestructuració ordenada bancària (Frob).

"A Caixa Catalunya", ha declarat Pineda a Ràdio Arenys, "qualsevol persona que tingui menys de cent mil euros, que estigui tranquil, perquè hi ha el Fons de Garantia de Dipòsits. Si tenen productes fora de balanç, que Caixa Catalunya els ha venut, desfacin les posicions el més aviat possible. A Caixa Catalunya i a qualsevol lloc".

Pineda ha afirmat que "és una caixa que està en una situació més que delicada", i que "sembla un formatge ple de forats", i ha qualificat la seva gestió de "més que feble, matussera", i de "inadequada i incompetent" .

També ha plantejat algunes preguntes: "Paga la pena pagar 1.250 milions d'euros perquè sobrevisqui una caixa que ha fracassat?";

Vives veu urgent traspassar sobirania fiscal a Europa per recuperar la disciplina pressupostària

Marga Moreno
El pla d’austeritat presentat pel president del govern central, José Luis Rodríguez Zapatero, per mirar d’eixugar el dèficit públic que amenaça la credibilitat financera espanyola és correcte però insuficient. Experts de diversos àmbits coincidien ahir a reclamar un enduriment fiscal i mesures més cantelludes, com la congelació de salaris, per assolir la quadratura del cercle que reclama l’economia espanyola.

Tant Xavier Vives, professor d’economia i finances i director del centre Sector Públic - Sector Privat de l’IESE, com Alain Minc, conegut assagista econòmic i assessor del president francès, Nicolas Sarkozy, van comparèixer ahir a la seu del Cercle d’Economia per donar les seves particulars prospeccions sobre la crisi a Espanya i a Europa. Vives, que va presentar l’informe CESifo 2010, va reclamar “estratègies creïbles” i “oportunes” en el temps perquè Europa en general i Espanya en particular evitin una crisi que faria “petita” la crisi de les subprime.
Minc, al seu torn, va anar més enllà i va reclamar per a Espanya un pacte amb els sindicats que permeti la congelació dels salaris “durant cinc anys” i afegir a aquest esforç comú l’anunci “per d’aquí uns dotze mesos”, d’un increment de l’IVA de tres punts percentuals.

El govern espanyol anuncia una dura retallada

Diumenge 9 de maig l'Ecofin (el Consell d'Economia i Finances de la UE) va arribar a un acord i va posar sobre la taula una quantitat de diners que es considera excessiva per al rescat únicament de Grècia i Portugal. L'autor d'aquest article considera que sembla que ja s'ha començat amb el rescat espanyol de la mà d'aquesta institució i via les receptes del FMI. Unes receptes que sembla que inclouen molta lletra petita, per exemple, una congelació de pensions, quan aquestes encara no tenen cap dèficit, al contrari

La rotunda victòria de l'opció C obre una greu crisi institucional que provoca la destitució de Carles Martí, fins ara mà dreta d'Hereu

Francesc Espiga
Ha estat un terratrèmol polític en tota regla. Un càstig acarnissat del qual al govern de Jordi Hereu li costarà molt recuperar-se, si és que ho aconsegueix. Malgrat que en els últims dies ja es donava pràcticament per feta la victòria de l'opció C en la consulta de la Diagonal, els resultats finals han estat d'una contundència molt més clamorosa de la presumible. Un 79,84% dels votants s'han decantat per aquesta alternativa, que equival a deixar el projecte en punt mort, una derrota gairebé humiliant que ha empès Hereu a sacrificar una peça vital del seu govern com és el fins ara número 2, Carles Martí. La gerent d'administració electrònica del consistori, Pilar Conesa, també paga els plats trencats en forma de dimissió pel desgavell tècnic que ha presidit tota la consulta.
El veredicte ha estat d'una rotunditat tan inapel·lable que no dóna peu a possibles lectures interessades en clau de disculpa. Un 79,84% dels 172.161 barcelonins que han participat en la consulta han votat per l'opció C. La C de càstig. Amb uns resultats tan contundents, Hereu s'ha hagut de moure amb rapidesa perquè la tempesta no l'arrossegui, tallant caps a un doble nivell. Pilar Conesa, fins ahir gerent d'administració electrònica de l'Ajuntament, ha presentat la dimissió arran de les múltiples incidències informàtiques que s'han produït en el transcurs de les votacions. Ara bé, la magnitud de la derrota feia evident que calia una destitució al més alt nivell polític per taponar, en primera instància, l'hemorràgia.

Xavier Trias reclama al alcalde que pida perdón
La Vanguardia demuestra que es posible la suplantación de voto en la consulta de la Diagonal
El alcalde admite que cuando posó ante las cámaras no pudo votar aunque dijo que sí lo había hecho  |  El Ayuntamiento asume brechas de seguridad en el sistema de voto, pero por ahora mantiene la consulta  |  CiU descarta la impugnación del proceso pese a las muchas anomalías | En el gobierno de la ciudad ya hay quien da por hecha la victoria de la C.

JAUME V. AROCA
El alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, reconoció ayer que, en efecto, no logró votar el lunes por la mañana en el arranque de la consulta de la Diagonal. Lo hizo por la tarde. El sistema no funcionaba por la mañana, pese a lo cual, en aquel momento, el alcalde negó ante las cámaras que hubiese anomalías. Si había tardado en levantarse de la mesa de votación era porque había querido ver "todos los recorridos de la votación". Hasta ayer por la mañana todos los colaboradores de Hereu mantenían este mismo discurso a pesar de lo revelado por La Vanguardia en su edición del día. De hecho, a las diez de la mañana, en la rueda de prensa del portavoz oficial de la consulta, Ramón García Bragado, este aseguraba que el alcalde "había votado por la mañana" aunque ya admitía que había "confirmado el voto por la tarde". A mediodía, el alcalde admitió, tras la toma de posesión de la nueva Síndica de Greuges, que, en efecto, no había llegado a votar por la mañana.
 La consulta de la Diagonal se está convirtiendo en un serio problema para el alcalde Hereu.

 Manuel Cuyàs
 Algú em diu: «En aquest país sobrevola des de fa temps una bufetada, i, ves per on, anirà a parar a la cara de l'Hereu.» Una bufetada i un càstig que la gent voldria infligir a Zapatero, a Rajoy, al tripartit, a les caixes, al Tribunal Constitucional o als grecs de Grècia i que com que no les pot alliberar perquè des de fa dos anys no es convoquen eleccions es concentraran en Jordi Hereu i el seu referèndum per la Diagonal si d'avui fins a dissabte, quan s'acabin les votacions, no hi ha militants socialistes, treballadors municipals i sindicats que hi posin remei votant en massa.
Després de la fracassada primera jornada de votacions de dilluns, en què tot va fallar i semblava que a la gent li feia mandra atansar-se a les urnes, ahir, dimarts, hi havia cues als, diguem-ne, col·legis electorals.
 Especialment significativa va ser la que es va formar sota la vela de l'estand informatiu dels Jardinets de Gràcia, en plena part central de la Diagonal. Cua de veïns del carrer en litigi, doncs. A les dotze del migdia, la cua arribava al carrer i els responsables de la taula confessaven que des que havien obert, a les deu, no havien donat l'abast. I què votava la gent? La majoria no se n'amagava pas. És més, en feia ostentació: l'opció C, la que Hereu no vol, la que implica deixar la Diagonal tal com està o, almenys, reiniciar la discussió i els projectes. La que, si triomfa, fa fracassar la consulta, qüestiona el futur polític de l'alcalde i pot deixar el PSC sense l'alcaldia de Barcelona.

La farmàcia de la Estrella del carrer Ferran, catalogada com a patrimoni històric, pateix una reforma que elimina els seus elements històrics

La situación en la cual la actual propuesta municial de Pla d'Usos deja a La Barceloneta no es nada alentadora. La zonificación divide el barrio administrativo en tres: el Port Vell controlado por la APB; el frente marítimo, la zona de la Ronda litoral y el Parque de la Catalana de Gas; y el núcleo histórico.

En el caso del Port Vell es de suponer que el puerto continuará una política de explotación neoliberal del espacio público, que, como hasta ahora, lejos de convertir el suelo portuario urbano en un espacio ciudadano, se seguirá orientando a la explotación turística. El terreno perteneciente a la ZE-1 (frente marítimo, Passeig Joan de Borbó, Ronda y Catalana de Gas) se perfila como la culminación de un asedio. Esta zona es susceptible de absorver los establecimientos (bares, restaurantes, hoteles...) que se den de baja en otras zonas del distrito, como las nuevas licencias que se concedan para estabecimientos “molestos”.
La apertura de Barcelona al mar parece pasar por una toma del espacio por parte de la industria del turismo. Pero el cerco no es una acción aislada en el intento de convertir la Barceloneta en un barrio turístico. No podemos olvidar la inauguración del Hotel Vela en octubre (el puesto de mandos), o la zona de las torres Mapfre (la torre de control) como espacio de ocio nocturno frecuentado básicamente por turistas.