CATALUNYA LIDERA "LA TORTURA" 

El responsable de la Coordinadora contra la Tortura, Jorge del Cura, el president del Comitè per a la Prevenció de la Tortura del Consell d'Europa, Mauro Palma, i l 'ex relator de l'ONU sobre Tortura, Theo Van Boven, han avançat les dades provisionals d'un informe sobre la tortura a Espanya, que reflexa que Catalunya segueix liderant una any més el nombre de denúncies presentades a Espanya per aquesta qüestió, al concentrar 173 de les 720 queixes per maltractaments formalitzades el 2007. A més, els suposats casos d'abusos policials per part dels Mossos d'Esquadra van créixer un 132% durant l'any passat.

A més de Catalunya, les altres comunitats amb major quantitat de denúncies presentades en 2007 van ser Madrid (116), Andalusia (109) i Euskadi (84), el que segons Del Cura s'explica perquè habitualment les denúncies es presenten en aquelles autonomies amb un entramat social de defensa dels drets humans "més desenvolupat".

ABASTAMENT AMB CISTERNES JA

Montilla i Baltasar, en una imatge d'arxiu

El Departament de Medi Ambient i Habitatge a emès un comunicat en el que informa que "la situació de sequera que estem patint –portem més de 17 mesos sense precipitacions importants- ha provocat l’abastament en cisternes o el desenvolupament de petites obres a diversos municipis de Catalunya. En la majoria dels casos, ha calgut subministrar a nuclis concrets i aïllats que no estan connectats a les grans xarxes regionals i que s’abasteixen habitualment d’una font pròpia que s’ha esgotat a causa de la manca de pluges".
 
En aquest sentit, "un total de 50 municipis han sol·licitat a l’Agència Catalana de l’Aigua la línia de subvencions per sufragar els costos de l’abastament d’emergència mitjançant l’aportació d’aigua en vehicles cisterna l’any 2007. Majoritàriament, es tracta de municipis diferents d’aquells que es van abastir per emergència fa 2 anys, amb una sequera menys severa que l’actual, i que avui ja tenen resolta la garantia d’abastament a través de les obres que s’han executat durant el darrer any i mig".

De la mateixa manera, Medi Ambient lamenta que "la segona meitat del mes de gener ha deixat precipitacions poc importants, tant a les conques internes de Catalunya com a les conques catalanes de l’Ebre. En aquest sentit, només un front va deixar precipitacions destacables a la Val d’Aran els dies 16 i 17 de gener, especialment en forma de neu". "Les conques del Ter i del Llobregat són el cas contrari. Les minses precipitacions produïdes en aquestes conques al mes de gener han confirmat les previsions més pessimistes, de manera que tant la conca del Ter com la conca del Llobregat entren en situació d’excepcionalitat 2 per dèficit de volum embassat a causa de l’escassetat de pluges", afegeix.

Per plataforma d’afectats en defensa de la barceloneta

El pasado dia 2-2-08 a las 12:00 en la plaza del mercado de La Barceloneta, los vecinos le dieron un gran golpe al tiburón de la especulación rompiendo una piñata.
Con este acto lúdico-reivindicativo los vecinos queremos denunciar el acoso inmobiliario al que nos vemos sometidos cada día. Éste se ha acentuado enormemente desde que hace casi un año se aprobara el “plan de los ascensores” con los votos de todos los partidos políticos. Los vecinos presentaremos una demanda ante la justicia de lo contencioso administrativo para impugnar el “plan”, el cual lleva meses parado debido a su deficiente redacción y al gran coste económico y social que le supondrá al barrio. Sin embargo, el acoso inmobiliario se da en el barrio ya en sus múltiples formas: desde cortes de luz en la escalera, amenazas veladas de promotores inmobiliarios a personas mayores para que vendan sus pisos haciéndoles creer que si no perderán su pensión, hasta el fenómeno cada vez más extendido de la no-renovación de contratos cinco años a los que tienen rentas más bajas.

La Barceloneta resulta cada vez más un suculento pastel inmobiliario del cual ningún inversor extranjero o autóctono no está dispuesto a perder su trozo; a pesar de la crisis inmobilaria, los mismos comerciales de inmobiliarias de La Barceloneta repiten que ésta continua siendo un buen lugar de inversión. El “plan de los ascensores” y la pasividad del Ayuntamiento hacen que ante esta situación los vecinos nos encontremos cada más acorralados por la ley del más fuerte económicamente.

Es faran en vuit àmbits del parc i es destinaran a usos docents, sanitaris, assistencials, culturals i esportius

EMMA ANSOLA. Barcelona
El futur parc natural de Collserola disposarà finalment de 51 hectàrees més del terme municipal de Barcelona –el Departament de Medi Ambient en proposava el doble– que s’afegiran a la xarxa Natura 2000. A canvi, l’Ajuntament de Barcelona disposarà de 132 hectàrees dins els límits del futur parc natural de Collserola que han estat catalogades com a espais periurbans de regulació especial, els EPRE, on es permetrà la construcció d’equipaments docents, sanitaris, assistencials, culturals i esportius. La concreció d’aquests espais quedarà subjecta a l’elaboració de plans urbanístics especials. Entre els espais que han quedat fora del parc natural de Collserola hi ha la vall de Sant Genís. La Generalitat i l’Ajuntament es van felicitar per l’acord obtingut.

Després de la polèmica que va envoltar la construcció d’un gran hotel de luxe a Miramar -una edificació que va suposar donar un ús privat a un espai públic-, ara la història es repeteix

Maria Ortega
Per si no n’hi havia prou. Després de la polèmica que va envoltar la construcció d’un gran hotel de luxe a Miramar -una edificació que va suposar donar un ús privat a un espai públic-, ara la història es repeteix. Les obres de construcció d’un bar, just davant del polèmic hotel de cinc estrelles inaugurat el juny de 2007, estan aprofitant l’aigua que raja d’una font pública per a un ús privat. De tant en tant, una mànega connecta la font a les obres.

“Això és la gota que fa vessar el got!”, sentencia l’Àlex Garcia, un veí de la zona que no entén per què “a sobre que se’ns mengen la muntanya, ho hem de pagar entre tots!”. Ell, però, no és l’únic que està molest amb aquesta irregularitat.

En plena època de sequera i amb la població especialment sensibilitzada amb el tema, aquesta actuació ha suscitat les ires de molts veïns que, com l’Àlex, freqüenten la zona de forma habitual. Expliquen que no es tracta d’un fet aïllat, sinó que la mànega que condueix l’aigua de la font cap a les obres ha estat molts dies connectada: “Se’ns pixen a sobre i ens diuen que plou, i nosaltres a callar i a pagar, però quan fem obres a casa ens ho controlen tot”, explica Marta López.