L'associació d'afectats denuncia que els bancs impedeixen al gros dels beneficiaris accedir a la compra

Una imatge d'una de les cases que es conserven en millor estat de la Colònia Castells. Foto: V. P.

L'Ajuntament de Barcelona i Reursa s'han apressat a resoldre els errors administratius que han retardat l'enderroc de la primera fase de la Colònia Castells, al districte de les Corts, i han anunciat que el dia 22 se sortejaran els 58 pisos de protecció oficial al carrer de Morales destinats a les famílies amb dret a reallotjament. L'associació, que agrupa bona part dels afectats, però, ha denunciat que la majoria de beneficiaris han hagut de renunciar a la possibilitat de comprar els habitatges nous perquè els bancs no els concedeixen hipoteques. Tampoc estan d'acord amb les indemnitzacions que els ofereixen per marxar de l'antiga colònia obrera.

El president de la Generalitat busca complicitats davant de la sentència imminent sobre l'Estatut i escriu a 200 entitats que van donar suport a l’editorial conjunt dels diaris per demanar-los una resposta unitària.

El BOPB va publicar ahir el conveni del juliol i l'addenda per compensar la requalificació del Miniestadi

Amb un petit anunci d'informació pública en el tercer número del BOPB del 2010 –enmig de les vacances de Nadal–, Jordi Hereu va complir ahir l'obligació derivada de les mesures aprovades al desembre pel ple del Parlament que pretenen evitar que es repeteixi un cas Pretòria amb una altra sucosa requalificació de terrenys en un municipi català.

- Barcelona - V.p
Les associacions de veïns dels quatre barris que envolten la plaça de les Glòries –Clot-Camp de l'Arpa, Poblenou, Fort Pienc i Sagrada Família– exigeixen a l'Ajuntament de Barcelona que compleixi el Compromís per Glòries, signat l'any 2007, i que doni llum verd a la construcció, aquest any 2010, de l'edifici Sòcol, on ha d'anar una biblioteca, un auditori i un casal de barri. Les quatre associacions veïnals han fet públic un comunicat de denúncia després que l'Ajuntament els ha comunicat que ja no té pressupost per tirar endavant aquest any el projecte i tampoc ha concretat cap més data d'inici de les obres.
En el compromís signat l'any 2007 es plantejava un equilibri entre els equipaments de ciutat i els pròpiament de barri que han d'anar en aquesta zona.
Jaume Badenes, portaveu de l'Associació de Veïns del Poblenou, explica que mentre que els de ciutat ja han començat a avançar –és el cas dels Encants o del Centre de Disseny–, els de barri han estat oblidats per l'administració. «El que és més greu és que l'edifici Sòcol, que està concebut per cobrir les necessitats dels barris, és un dels primers de la llista de compromisos i estàvem convençuts que es començaria a fer aquest any», comenta Badenes.

Del gener fins a l'octubre, 104.000 treballadors de les comarques barcelonines van viure les conseqüències dels ERO

 Eva Garcia Pagán
Els treballadors afectats pels expedients de regulació d'ocupació presentats a la demarcació de Barcelona van superar fins al mes d'octubre les 104.000 persones, segons les dades del Ministeri de Treball, la qual cosa constata que la xifra s'ha multiplicat per gairebé 12 d'un any a l'altre. En el cas dels expedients autoritzats pel Departament de Treball, també a les comarques barcelonines a final d'octubre van ser 95.725 els treballadors inclosos, segons les últimes dades oficials, que constaten que durant l'any es van registrar les pitjors afectacions en els mesos de juliol, gener i març, i que van tancar l'octubre amb 5.308 treballadors afectats i 183 expedients autoritzats. Altres indicadors de la crisi, com ara concursos de creditors o l'atur, també han crescut.

Segons el Departament de Treball, els pitjors mesos pel que fa a la presentació de major nombre d'expedients de regulació d'ocupació (ERO) van ser el juliol (amb 357 expedients), l'abril (amb 321) i el juny (291).
 

Aquesta ha estat l'única mesura cautelar dictada per Juli Solaz, que va deixar en llibertat amb càrrecs Millet i Montull, que durant tres dècades van desviar diners de fons del Palau per a benefici personal.

• Molts dipòsits esperen el seu emplaçament definitiu als espais per a motos i la zona blava
• L’ajuntament en vol recuperar 300 i afirma que la pèrdua només suposa el 0,22% del total de BCN

Tal com avança el sector del motor, un podria pensar que això que està aparcat en una zona blava o al lloc reservat per a les motos és un model nou de vehicle híbrid o un original escúter amb sostre. Però és una cosa molt més senzilla i terrenal, encara que més inquietant: es tracta dels nous contenidors, que, a falta d’espai o un emplaçament definitiu, ocupen places d’aparcament de nombrosos carrers de la ciutat.
Veure’n un és una anècdota, dos són casualitat; el tercer ja comença a fer pudor sense necessitat d’estirar la palanca. Fonts del departament de Medi Ambient de l’ajuntament reconeixen que el desplegament dels contenidors, entre els quals s’inclouen els nous de matèria orgànica, «va obligar a ocupar prop de 700 places d’aparcament». «Es van col·locar on es va poder», concreten les mateixes fonts, que asseguren que el problema es resoldrà «en els pròxims dies o setmanes», quan els tècnics aconsegueixin trobar als dipòsits una llar sobre l’asfalt o en alguna cantonada on no molestin.