CONVOCATÒRIA de l`ASSEMBLEA d`AFECTATS del SERVEI PORTA a PORTA

Plataforma en defensa del servei porta a porta

Data DISSABTE 19 de GENER a les 5 de la tarda

LLOC:   

CENTRE CÍVIC Barceloneta,  c/  Conrería, 5

Convoquem a tots els usuaris i usuàries del servei Porta a Porta, llurs familiars, amics i ciutadans en general solidaris amb el nostre col.lectiu.

Hem de prendre decissions importants donat el risc de que aquest servei, tan necessari per a molta gent, quedi restringit a un nombre mínim de persones i a llarg plaç desaparegui.

Es donarà tota la informació sobre com està el tema després de les dues darreres concentracions de l’estiu passat i de les reunions mantingudes amb l’Institut

Municipal de Persones amb Discapacitat; es faran i recolliran les propostes d’actuacions que el col.lectiu decideixi de fer.

Volem que tothom digui el que pensa i que l’Ajuntament escolti de les postres veus quines són les nostres reivindicacions, per a la qual cosa hem convidat a asistir-hi a Jordi Hereu, Alcalde de Barcelona. També hem convidat els grups municipals de la oposició: CiU, PP i ERC, ja que des que els vam plantejar el problema ens han donat el seu suport en més d’una ocasió.

Si per qualsevol cosa no pots venir a l’Assemblea i vols fer-nos arribar les teves popostes, ho pots fer al forum de la WEB:

       www.portaaportapersempre.com       

per | Nou Barris | 11 gen 2008 11:30:44
El Periodico de Catalunya. 7 de gener de 2007. Més de 2.000 vivendes de BCN segueixen afectades per aluminosi
1. • Un estudi veïnal diu que queden 880 pisos per enderrocar i 1.152 per reparar
2. • La FAVB critica la lentitud administrativa 17 anys després de destapar-se la crisi

L’aluminosi segueix sent notícia a Barcelona. Quan acaben de complir-se 17 anys, el 11 de novembre passat, de la crisi del Turó de la Peira que va destapar el problema a gran escala, un estudi veïnal xifra en 2.032 les vivendes que encara estan afectades. Aquest informe, elaborat per la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), es basa en el recompte fet pels afectats mateix, distribuïts per sis barris de la ciutat, i critica la lentitud de les ajudes administratives per rehabilitar els pisos.

Segons l’estudi, publicat a l’últim número de la revista veïnal La Veu del Carrer, 1.152 famílies barcelonines viuen encara en cases que necessiten ser reparades, mentre que 880 ho fan en altres que estan pendents de ser enderrocades.

El barri amb més vivendes pendents de ser reparades és el de la Trinitat Nova (Nou Barris), castigat de forma gairebé íntegra per l’aluminosi. Dels 900 pisos afectats, que han de ser enderrocats i substituïts per altres de nova construcció, només 249 estan acabats. Aquests pertanyen a la primera fase, als quals s’uneixen 212 en obres que forma la segona i que s’acabaran el 2010.

La tercera fase, amb 349 pisos, encara no té projecte. Els treballs són responsabilitat directa de la Generalitat, amb la col.laboració de l’ajuntament a través d’un pla comunitari conjunt. Segons la FAVB, i encara que el 1999 les administracions van anunciar que tot estaria a punt el 2006, encara queden 651 vivendes per entregar.

Albert Lamonja
Barcelona

Voldria felicitar l’Ajuntament de Barcelona per l’estat d’abandonament en què vivim els veïns del barri d’Hostafrancs. Gràcies a ells podem disfrutar dels paisatges literaris de Candel, Casavella, Marsé o Montalbán. Solars buits, plens de gats, convertits en urinaris, que desprenen una pudor que en alguns moments del dia es fa insuportable. Tot plegat completat pels múltiples gossos i humans que ens subministren aquests beneficis olfactius. Hi podem trobar campaments de gitanos romanesos instal.lats als solars. Famílies amb els seus fills, sota la llum de la foguera, i que es netegen a les fonts. Evoquen el barraquisme dels anys 70. Les múltiples queixes que els veïns hem presentat a l’ajuntament del districte o les constants trucades a la policia no han servit de res, al contrari. Ni tan sols s’han dignat ha contestar. I és que existeix una Barcelona molt diferent de la que ens volen fer creure que hi ha, allunyada de la sofisticació i de la netedat. I jo, per sort, tinc la desgràcia de viure-hi.

El Periódico
11-01-08

En l'últim Consell de Districte, el portaveu del PP, fent-se eco dels comerciants del barri, el va preguntar a la Regidora Itziar González per la futura “Marca Barceloneta”. La Regidora li va contestar agitant uns papers, que estaven estudiant-lo. Què és això de la “Marca Barceloneta”? Amb el que ens està plovent damunt als veïns del barri i el que s'aveïna, l'AV l'Òstia i la Plataforma ens quedem al·lucinats. Però no ens va agafar completament per sorpresa, ja era sabut per nosaltres (com per molts altres veïns) que hi ha comerciants i especuladors estrangers i espanyols que alguna vegada han manifestat els seus interessos en públic: que els interessa el pla per a revaloritzar les seves finques, que els veïns som gent que vivim la nostra pròpia llei, que llencem les escombraries per les finestres, que vivim de manera insalubre, fins a 10 persones en una casa amb gossos i gats, que robem els cotxes; uns altres han arribat a dir que ja hem viscut massa temps en el barri, que tant queixar-nos del “pla dels ascensors”, que ens marxem d'aquí. I sabem que tots ells estan comprant i llogant apartaments turístics, mentre a molts veïns de tota la vida del barri no els renoven el seu contracte de cinc anys.

Aurelio Borlán Moral
Barcelona

El suburbà de Barcelona torna a encapçalar la llista del transport metropolità més car de tot Espanya. Entendria que fos així si el servei ofert per TMB fos igual de bo que les seves tarifes, però després de visitar totes les ciutats espanyoles que en disposen no puc deixar de lamentar-me. La brutícia dels accessos, de les andanes i vagons cada vegada es fa més evident. Vagin al metro de Bilbao… ¡impecable! La regularitat dels trens de Barcelona sol ser d’entre tres i quatre minuts, de manera que la gent s’acumula a les andanes, i això fa gairebé impossible viatjar amb comoditat. A Madrid no sol haver-hi més de dos minuts d’espera. L’atenció i informació de l’empresa brilla per la seva absència. Si hi ha algun retard, no donen mai detalls del que ha passat. En canvi, et bombardegen constantment avisant que està prohibit baixar a les vies, quan tothom sap que només un inconscient (o un suïcida) ho faria i en aquest cas no per molt avisar deixarà de fer-ho.