15-12-2007. Un centenar de persones s’han reunit a les portes del Parc d’Atraccions del Tibidabo en la defensa de la solana de Collserola i contra les retallades al futur Parc Natural plantejades per l’Ajuntament de Barcelona per assegurar-se una “franja urbanitzable”. Entre els assistents hi havia des de veïns de l’alzinar amenaçat per l’ampliació del Parc del Tibidabo a històrics del moviment veïnal i ecologista de la “Collserola pobre” d’Horta i Nou Barris, així com pagesos dels projectes agroecològics de la solana.

Aquí us portem una mostra del “periodisme” que realitza el diari “El Punt”. L'ampli dossier d'articles sobre La Barceloneta que apareix avui publicat en el diari són una mostra del periodisme partidista on l'objectivitat no existeix, on s'amaga la realitat d'un barri, on només reproduïxen les opinions dels poderosos i s'amaga l'opinió dels veïns i veïnes que no són adeptes al poder polític i econòmic. Tota una mostra del que és la manipulació i la falta d'objectivitat. Passar i llegir el seu espectacle publicitari ha començat

La Barceloneta vol fer seves les zones comercials dels basars i el Maremagno

Desmitificant el «boom» turístic

Un barri molt desitjat

«La Barceloneta no la canvio per res»

«Conec molta gent i tothom és respectuós»

Lloguen un pis de 30 m² per 1.300 euros al mes

Els veïns temen els apartaments turístics

Enviat per aigua al coll, 16 / desembre / 2007

El TSJC considera que la requalificació que va fer l’Ajuntament no s’ajusta a la normativa

FRANCESC ESPIGA. Barcelona
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha dictat una sentència, que encara no és ferma, que suposa una sonora plantofada al projecte per construir habitatges als terrenys de l’avinguda Mare de Déu de Montserrat que antigament ocupava la clínica Quirón. La resolució sosté que l’acord de la subcomissió d’Urbanisme del 5 de maig de 2003 en què es va requalificar el sòl d’equipaments (clau 7-a) com a residencial (clau 18) es contradiu amb la normativa del pla general metropolità. L’advocat de les entitats veïnals de Gràcia que han promogut el procés ha destacat que la sentència tindrà una forta transcendència en l’àmbit urbanístic.

+ Un detall de l’entrada de l’antiga clínica Quirón, situada a l’avinguda de la Mare de Déu de Montserrat. Foto: J. RAMOS
La gènesi del conflicte es remunta a finals del 2002. L’Ajuntament de Barcelona i la Clínica Quirón van firmar un conveni pel trasllat del centre sanitari, que aleshores estava situat en unes dependències de l’avinguda Mare de Déu de Montserrat que li havien quedat petites i obsoletes. El citat acord establia una permuta de terrenys entre ambdues parts: La Quirón es quedava 21.000 m² de sòl municipal de la plaça Alfons Comín –on ha construït el nou hospital– i, a canvi, el consistori rebia una pastilla de 17.346 m² del camí de la Mare de Deu de Lorda. El punt més conflictiu, però, és el que preveia que els terrenys de l’antiga clínica al districte de Gràcia fossin requalificats per poder fer-hi pisos i que va ser aprovat, el 5 de maig del 2003, per la subcomissió d’Urbanisme de Barcelona.

Lluís Pérez Ayala
Cerdanyola del Vallès

Collserola és un espai d’unes 8.000 hectàrees de bosc i de zones agrícoles envoltades de municipis amb una població total de més de 4 milions de persones. Aquestes xifres marquen la fragilitat d’un territori tan petit que beneficia tants ciutadans i que està contínuament amenaçat per l’especulació urbanística. Des de fa dècades, organitzacions veïnals, cíviques i ecologistes lluiten per aconseguir que aquesta serralada sigui declarada parc natural, l’única manera –amb l’anul.lació de les infraestructures previstes des del 1976– de frenar les amenaces de destrucció que l’assetgen. El Departament de Medi Ambient de la Generalitat té pendent, des de fa quatre anys, la declaració de parc natural de l’imprescindible pulmó verd de Collserola.
Em sorprèn que l’equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona, que formen el PSC i ICV-EUiA, menyspreï els interessos dels habitants de la seva ciutat i de l’àrea metropolitana regatejant a la Generalitat els límits de la declaració de parc natural. Aquest afany de construcció en zones de Collserola actualment lliures del totxo resulta paradoxal en Iniciativa, que està fent del seu lema ecologistes de debò un trist sarcasme.

• L’oposició tomba el PAD de l’equip de govern i aprova les propostes pròpies

• La recuperació de l’espai públic per a ús ciutadà centra el pla del bipartit

ALBERT OLLÉS
BARCELONA
Pendents de l’AVE. Així és com estan els veïns de l’Eixample i els grups polí- tics que els representen, en un districte amb una acció de govern que aquest mandat viurà sota l’amenaça d’acabar condicionada per la polèmica que persegueix el traçat. En això insistirà l’oposició, que va tombar per majoria el Pla d’Actuació del Districte (PAD) presentat la setmana passada pel bipartit. I contra això lluitarà l’equip de govern, que intentarà executar les actuacions previstes en el document com a antídot per evitar que la discussió sobre el túnel s’emporti tots els titulars.
No li serà fàcil, tal com es va demostrar en el plenari de districte en què es va votar el PAD. CiU, el PP i ERC es van aliar no només per rebutjar la proposta del PSC i ICV-EUiA, sinó per aprovar les seves.

Totes tres estan encapçalades pel rebuig a l’actual traçat del tren d’alta velocitat per sota l’Eixample, encara que tam- bé hi ha vida per a l’oposició més enllà de l’alta velocitat.No li serà fàcil, tal com es va demostrar en el plenari de districte en què es va votar el PAD. CiU, el PP i ERC es van aliar no només per rebutjar la proposta del PSC i ICV-EUiA, sinó per aprovar les seves. Totes tres estan encapçalades pel rebuig a l’actual traçat del tren d’alta velocitat per sota l’Eixample, encara que tam- bé hi ha vida per a l’oposició més enllà de l’alta velocitat.
El pla convergent, la formació més votada i amb més consellers al districte (9 de 23, un més dels que suma el bipartit), inclou 70 actuacions complementàries. Entre aquestes destaca la construcció d’un centre de dia i un espai jove a cada barri i 800 nous pisos de lloguer o de compra de protecció. També es promet augmentar la dotació d’agents de la Guàrdia Urbana i les places de guarderia pública, i un pla de xoc per al civisme i la millora de la neteja.

• La reforma, iniciada fa dos anys i mig, abordarà al gener la segona fase

• La inversió final de l’ajuntament superarà els 43 milions d’euros

ALBERT OLLÉS
BARCELONA
Nova etapa en la lenta reforma del puzle de Lesseps. L’enderrocament de l’últim mur que encara existia de l’antiga estructura viària del 1972 va simbolitzar ahir la presentació de la segona fase del projecte municipal, començat fa dos anys i mig, que se centrarà durant tot el 2008 a culminar la urbanització de la plaça.
Els veïns, impulsors de la transformació d’aquest important eix viari que uneix els districtes de Gràcia i Sarrià-Sant Gervasi, encara hauran de suportar un any més d’obres a canvi de disfrutar finalment de l’anunciada recuperació cívica i de vianants d’aquest espai. “L’esforç haurà valgut la pena”, els va prometre l’alcalde, Jordi Hereu. “Invertirem la lògica de l’obra realitzada als anys 70 i farem compatible l’ús ciutadà de la plaça, com a punt de trobada, amb la mobilitat de la zona”, va afegir.

RESULTATS POC VISIBLES
La primera fase del pla, a càrrec de l’empresa municipal Bimsa, ha estat d’una execució complexa i ha tingut uns resultats poc visibles. Tot al contrari del que passarà ara. “Hem construït les noves infraestructures, la vialitat i la urbanització bàsica”, va dir el tinent d’alcalde d’Urbanisme, Ramon García-Bragado. Dels 43,5 milions d’euros d’inversió prevista, la fase inicial s’ha emportat un 63% (27,4 milions).
Entre les actuacions realitzades destaca la readaptació de la plaça al seu pendent natural i original. S’ha derruït un 80% de la llosa de l’antic túnel de la Ronda del Mig que passa per sota i s’ha creat una nova estructura. També s’ha reurbanitzat l’avinguda de la República Argentina i els carrers de Velázquez i de la Riera de Vallcarca, a més de demolir el túnel de vianants de Torrent de l’Olla i segellar el que comunicava el carrer de Gran de Gràcia amb l’avinguda de Vallcarca.

per CGT Bus de TMB 10 des 2007 07:59:23

cartelldescansos2.pdf (122 k)
Avui dilluns 10 de Desembre, les marquesines d’Autobusos de TMB han aparegut
plenes de cartells que denuncien la manca de descansos del seus conductors
i reclamen dos dies de descans setmanal.

Aquests cartells imiten un cartell de TMB on es parlava de la gran responsabilitat que comporta conduir un autobús per Barcelona però que no explicava com i en quines condicions laborals es realitza aquesta responsabilitat.

El cartell fa un recordatori a l’aturada del passat 21 de Novembre (on la Direcció de TMB deia que seria una vaga minoritaria): “El 90% dels conductors/es d’autobusos de TMB va parar el 21 de novembre de 2007 per reivindicar dos dies de descans setmanal. Dos mil d’ells i elles es van manifestar pels carrers de Barcelona.”

Per últim, el cartell remarca qui és el culpable de la vaga: “Aquest Nadal, o l’Ajuntament i la Direcció de TMB donen solucions a la manca de descansos o tornaran a ser culpables de que la gent de Barcelona no tingui autobús.”

Per altra part, el col•lectiu de conductors/es de TMB denuncien les mentides de Jordi Hereu, Alcalde de Barcelona, que a les passades eleccions parlava als seus mítings de millorar la qüalitat de la feina als serveis públics i ara diu als mitjans de comunicació que demanar dos dies de descans pels conductors/es d’autobusos de TMB és “inasumible”.

Pots veure el video de les falses promeses electorals de Jordi Hereu a:
http://comitedescansos.blogspot.com/

La reforma de la Via Laietana continua en via morta. Un dels projectes de l’Ajuntament que van quedar pendents en el mandat passat podria patir encara més retards, tenint en compte les desavinences internes que el mateix Ajuntament de Barcelona arrossega sobre la necessitat de reduir el nombre de carrils de trànsit i cedir espai als vianants

Carles Sabaté
La reforma de la Via Laietana continua en via morta. Un dels projectes de l’Ajuntament que van quedar pendents en el mandat passat podria patir encara més retards, tenint en compte les desavinences internes que el mateix Ajuntament de Barcelona arrossega sobre la necessitat de reduir el nombre de carrils de trànsit i cedir espai als vianants. De moment només sembla assegurat poder eliminar un dels cinc carrils i ampliar les voreres un metre i mig per banda amb l’espai guanyat als cotxes.

La regidoria de Mobilitat limita l’abast de la reducció de carrils
La nova regidora de Ciutat Vella, Itziar González, manté l’objectiu de “pacificar al màxim la Via Laietana”. De moment té previst “obrir un procés de debat i diàleg amb totes les entitats i veïns implicats per tal de parlar-ne. A la fi, la Via Laietana, com tot Ciutat Vella, acabaran sent allò que els ciutadans decideixin”. González apostaria per reduir dos carrils de trànsit, en lloc d’un.

publicado el 04/12/2007 a las 18:00 h. Gerard Muñoz Fernández

La instalación ha sido impulsada por Parques y Jardines de Barcelona

 Las personas que paseen por la plaza de Sant Jaume pueden disfrutar contemplando una instalación muy navideña. Se trata del pesebre que, como cada año, se instala en el centro neurálgico de la ciudad, y que se podrá contemplar hasta el 7 de enero.

El alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, y la segunda teniente de alcalde y presidenta del Instituto Municipal de Parques y Jardines, Imma Mayol, han inaugurado el pesebre de la plaza de Sant Jaume.

En el mismo acto se han iluminado las fachadas de los edificios del Ayuntamiento de Barcelona y de la Generalitat de Catalunya con las luces de Navidad.