Clear Channel considera injustificat l’allau de crítiques al sistema, que posa a disposició dels usuaris unes 6.000 bicis en gairebé 400 estacions

(El Periódico)

Clear Channel, l’empresa que gestiona a Barcelona el servei de Bicing, considera injustificada l’allau de crítiques que ha rebut aquest sistema de préstec de bicicletes en el seu any i mig de vida, i considera necessari “educar” els usuaris perquè comprenguin les seves limitacions i “rebaixin” les expectatives.

Més de 150.000 ciutadans utilitzen ja a Barcelona el servei de Bicing, l’expansió del qual pels diferents barris de la ciutat està arribant al seu punt final amb unes 6.000 bicicletes posades a disposició dels usuaris en gairebé 400 estacions. L’èxit inqüestionable d’aquest servei no pot amagar, no obstant, les crítiques que rep pels problemes que apareixen a l’hora d’utilitzar les bicicletes, cosa que ha decidit l’empresa responsable a introduir millores tècniques i a dissenyar una estratègia per explicar als usuaris què han d’esperar i què no d’aquest sistema de transport.

Sis milions de viatges, com el metro i el bus
“No s’ha tingut en compte que el Bicing és un producte que té només un any i mig de vida, encara que ja realitza sis milions de viatges, els mateixos que el metro i que l’autobús. Les expectatives de l’usuari del transport públic estan ben gestionades, però les del de la bicicleta, no. Hem d’educar l’usuari. Aquest no és un servei amb recursos il·limitats”, ha dit a Efe el director general de Clear Channel España, Aristóbulo de Juan García.

L’empresa, que va guanyar el concurs organitzat per l’Ajuntament de Barcelona per gestionar el servei de lloguer econòmic de bicicletes, sosté que el Bicing és un sistema de transport complementari, que no competeix amb el metro o l’autobús i que no pot assumir responsabilitats com portar la gent a un concert multitudinari, a un partit de futbol, a una manifestació ni a la platja a l’estiu.

Esperaven la meitat d’usuaris
Segons Aristóbulo de Juan, “no es pot esperar trobar sempre una plaça lliure en una estació, igual que en cotxe no sempre trobes aparcament disponible, ni quan arribes a casa tens un forat al davant mateix del portal de casa per aparcar, i no se’t passa pel cap anar en cotxe al camp del Barça”. “Aquest és un sistema de transport públic, però no fa 50 anys que funciona com els Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). No obstant, li estem exigint molt més. La gent vol un servei de luxe, i crec que el tindrem, però cada cosa al seu temps”, ha assegurat De Juan, que creu que el 2009 el servei s’haurà enfortit i guanyarà en qualitat.

Els responsables de l’empresa neguen estar desbordats o que el servei, que continua guanyant diàriament 300 abonats, “estigui a punt de morir d’èxit”, malgrat que admeten que, quan es va posar en marxa el març del 2007, esperaven la meitat dels usuaris que tenen ara, escenari que es considerava ja optimista.

V.E.I, VÍCTIMA, ESPECULACIÓN, INMOBILIARIA

POBLENOU (JULIAN SOCORRO)

No dudamos que la agencia de promoción del Carmel  ha trabajado con ahínco en la elaboración de un plan que mejorase ciertas áreas del barrio que precisaban remodelación y rehabilitación, pero su labor era innecesaria en la calle Passerell, Queixans y Cadernera.

Gracias al carácter de calle sin salida del tramo ulterior, esta zona del barrio se ha salvado de la especulación urbanística generalizada que ha azotado al Carmel o, esta característica ha permitido a las vías mencionadas conservar toda la fisonomía arquitectónica que identifica históricamente al barrio del Carmel y consideramos que después del reciente planeamiento realizado en  el tramo superior de la calle Passarell, esta se encuentra en la actualidad como sus residentes han deseado y soñado siempre que estuviese, y deseamos que Passerell como entorno acogedor con calidad medioambiental preserve sus recursos naturales – acuíferos - y sea conservado tal como esta; deseando además que sea el modelo a seguir de futuras intervenciones en sus entornos.

El proyecto general de remodelación urbana en el tramo superior de Passarell  ya ha mejorado los espacios públicos, la red de alcantarillado, iluminación y red viaria, poniéndolo a  niveles  satisfactorios.

Ahora nos tememos que no lo hayan hecho por los vecinos residentes; sino para venderlo mejor a  promotoras y nuevos compradores.

La zona alta en su conjunto,  se puede mejorar con sencillas intervenciones, la inclusión de arbolado, la retirada de algún poste que  impide la maniobrabilidad,  pasos cebra en Queixans y aceras adaptadas,  la reconversión del solar existente en el cruce con bajada de Passerell en un parque o equipamiento y la construcción al lado del mismo de las oportunas escaleras mecánicas  que se aprobaron en los PAD y que servirán para la accesibilidad con doctor Bové y su disfrute en común.

El planeamiento realizado recientemente en la calle ha conllevado la destrucción de estacionamientos y dada la importancia  del vehículo privado en los desplazamientos esperamos que se materialicen pronto las plazas de aparcamiento en cualquier espacio cercano que no implique expropiaciones forzosas de vecinos.

Para terminar;

El conjunto de los vecinos deseamos que se levanten las afectaciones para poder pintar y arreglar fachadas sin tener que preocuparnos de si luego habrán de venir abogados y excavadoras, y sobre todo:

Para empezar a
vivir el lugar que ahora habitamos.

 Plataforma vecinal
“Carmelo sostenible”

 EN LA QUINTA CONVOCATORIA DEL PLAN

La Generalitat invierte casi 100 millones para la mejora de 22 áreas urbanas

La Generalitat ha aprobado la adjudicación de la quinta convocatoria de proyectos para realizar en el marco de la ley de barrios, que en esta ocasión comporta la inversión de 99 millones de euros para la rehabilitación integral de 22 barrios de municipios catalanes, entre los que destaca los la Barceloneta, en el distrito de Ciutat Vella, y de Besòs-Maresme, en el distrito de Sant Martí.

Los proyectos aprobados en esta convocatoria de la normativa generarán un volumen de inversión global de 198 millones de euros, porque a la citada aportación directa de la Generalitat se le añadirán las inversiones que realizarán los 21 ayuntamientos a los que pertenecen las áreas rehabilitadas.

Con esta quinta convocatoria anual de proyectos, habrán sido ya un total de 92 los barrios que habrán sido rehabilitados desde la aprobación de la citada ley, lo que supone una inversión global aproximada de unos 1.000 millones de euros.

Más de 700.000 beneficiados

Según ha explicado en la rueda de prensa posterior a la reunión del Govern el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, la aplicación de la ley de barrios ha beneficiado de forma directa a 700.000 personas que residen en las zonas que han sido rehabilitadas, lo que representa un 10% de la población catalana.

Los barrios que recibirán mayores ayudas están situados todos en las comarcas de Barcelona, y destacan los de Barceloneta (Barcelona) --con 16,11 millones de euros--, la Maurina (Terrassa) --16,02 millones--, centro histórico y la Calla de Vic --15,67 millones--, barrios centrales de Santa Coloma de Gramenet --15,03 millones--, Besòs-Maresme --14,08 millones--, y Can Vidalet, de Esplugues de Llobregat --13,06--.

Del total de 22 barrios que serán rehabilitados, 16 pertenecen a municipios de las comarcas de Barcelona, tres a las de Girona (centro histórico de Figueres --con 9,83--, casco antiguo de Roses --8,63-- y La Sauleda-Carrer Ample de Palafrugell --8,27--), dos a las de Lleida (núcleo antiguo y Eixample de Tremp --6,28-- y núcleo antiguo de Artesa de Segre --1,39--), y uno a las de Tarragona (núcleo histórico de L'Espluga de Francolí --3,91--).

Foment promet transparència però reitera que ni la Generalitat ni l’Ajuntament decidiran com s’ha de fer el túnel pel centre

Anna Ballbona (El Punt)

Les obres del tren d’alta velocitat (TAV) al centre de Barcelona començaran en les properes setmanes, aquest mes de juliol. El primer treball serà fer el pou d’atac per on haurà d’entrar la tuneladora, prop de la Torre del Fang, entre el pont de Bac de Roda i la futura estació, al barri del Clot. La tuneladora que perforarà tot el centre de Barcelona començarà a treballar l’agost del 2009, i el túnel no estarà acabat fins a l’abril del 2011. Després de la reunió del Consorci de l’Alta Velocitat, Víctor Morlán, secretari d’estat de Planificació i Relacions Institucionals de Foment, va prometre un gran esforç de transparència i col•laboració entre les administracions durant les obres, però va deixar clar que només Adif i l’empresa adjudicatària decidiran com es fa el túnel.

Avui mateix el Ministeri de Foment, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona tenen una altra reunió per fixar el punt exacte on s’haurà de fer el pou d’atac, per on entrarà la tuneladora que perforarà 5,65 quilòmetres de subsòl pel centre de la ciutat. El pou d’atac se situarà prop de la Torre del Fang, al barri del Clot. Serà la primera obra visible de la construcció del TAV pel centre de Barcelona. Després, i a partir del setembre, vindran les obres per habilitar les dotze sortides d’emergència i pous de ventilació, unes tasques que ja tindran afectació en la via pública i la mobilitat, tant en vehicle propi com en transport públic. Tots aquests treballs previs duraran un any, i l’agost del 2009 la tuneladora ja podrà començar la perforació, que es preveu que estigui enllestida l’abril del 2011.

El Consorci Barcelona Alta Velocitat, en el qual hi ha el Ministeri de Foment, l’Ajuntament i la Generalitat, es va reunir ahir per acordar aquest inici d’obres i «reforçar la col•laboració i informació mútua en el seguiment de les obres», segons Víctor Morlán, secretari d’estat de Planificació i Relacions Institucionals del Ministeri de Foment. Per fer-ho, una comissió tècnica amb les tres administracions es reunirà cada quinze dies, i continuaran les comissions amb les entitats veïnals, a qui es permetrà visitar les obres. «Volem que sigui una obra emblemàtica quant a la transparència», va subratllar Morlán, que també va deixar clar les decisions que pertoquen a cadascú: «Ni l’Ajuntament ni la Generalitat diran com s’ha de fer el túnel.»

L’ESTACIÓ DE LA SAGRERA
Abans no acabi el 2008, les administracions han de tenir clar com finançar l’estació de la Sagrera. «Trobarem els recursos necessaris per tirar endavant l’estació», va reblar l’alcalde Jordi Hereu. En l’espera de rebre l’informe mediambiental de l’Agència Catalana de l’Aigua, preveuen tenir a punt els projectes d’arquitectura i instal•lacions el primer trimestre de l’any que ve. Segons Morlán, la intenció és construir-la «com més aviat millor». Tot i que no estarà acabada quan la línia del TAV hagi arribat a la Sagrera i estigui en funcionament, Morlán va dir que això no és impediment perquè es faci un baixador provisional. «Hi ha llocs, com Valladolid, on l’estació no està acabada i l’AVE hi para», va apuntar. Pel que fa al tram del traçat del TAV entre la Sagrera i el Nus de la Trinitat, ara s’estan fent els treballs previs, mentre que del Nus de la Trinitat a Montcada s’està executant el pou d’atac.
Davant la Delegació del Govern a Catalunya, membres de la plataforma AVE pel Litoral van desplegar ahir pancartes en desacord amb el traçat pel centre.

L‘ajuntament tanca avui el pas de cotxes i vianants a l’interior de la plaça
La primera fase de la desconstrucció durarà fins al pròxim 24 d’agost

Albert Ollés (El Periódico)

Seguint, aquesta vegada sí, el calendari previst, l’Ajuntament de Barcelona començarà avui el desmuntatge de l’estructura del tambor viari de la plaça de les Glòries. Una operació històrica que significa el principi del final del polèmic escalèxtric construït el 1992 sota les ordres del llavors arquitecte en cap municipal, Josep Antoni Acebillo.

Ell ha mantingut sempre el caràcter provisional de l’obra, que va costar 17 milions de pessetes de l’època, cosa que s’evidenciarà ara en una ràpida operació de desconstrucció, dividida en dues fases. Aquesta actuació ha tingut com a pròleg el buidat del pàrquing i del dipòsit municipal de la grua instal.lats a l’interior del tambor. Tal com va avançar EL PERIÓDICO, els dos espais van tancar de forma definitiva la setmana passada, cosa que ha permès traslladar els vehicles a altres llocs pròxims.

ELIMINACIÓ DE RAMPES
La primera fase del desmuntatge, que es prolongarà fins al dia 24 d’agost, consistirà en l’eliminació dels talussos i les rampes interiors de l’anell entre els seus dos nivells, així com també de la façana interior i del forjat intermedi de la façana exterior. Per poder realitzar aquests treballs està tancada des d’ahir a la nit la circulació de vehicles i vianants per l’interior de la plaça. A l’anell superior es manté la circulació de cotxes d’entrada i sortida de Barcelona, però s’ha anul.lat el canvi de sentit que fins ara podien fer els cotxes en direcció Besòs.

Encara que no està previst cap tall de trànsit en les tres grans vies que convergeixen a la plaça de les Glòries, la Meridiana, la Diagonal i la Gran Via, l’ajuntament recomana utilitzar com a rutes alternatives per evitar retencions els pròxims carrers de Padilla i l’avinguda de la Diagonal mateix.