1.  L'afectada, que ocupava una casa amb nou fills, diu que anirà a un altre pis buit
   
2. • Diverses entitats demanen que es blindi el nucli del barri de la pressió immobiliària
   

DAVID PLACER
BARCELONA

Un grup d'okupes i joves del barri del Poblenou es van manifestar ahir al carrer de Sant Francesc pel desallotjament d'una dona amb nou fills que ocupava una casa des de feia més de 10 anys. Els joves es van queixar que l'ajuntament no ha ofert cap vivenda a la família, l'última a abandonar una zona pròxima a la Rambla i a la platja on s'enderroquen cases petites per aixecar grans blocs de pisos d'alt nivell.
Els serveis socials de l'ajuntament van proposar a Agustina de los Ángeles, de 37 anys, dormir en un hostal de forma provisional, una oferta que va rebutjar ahir al matí, però que va acabar acceptant a la tarda per falta d'alternatives. La dona va dir ahir que buscarà un pis buit per a ella i els seus nou fills, set dels quals són menors.
L'afectada, que no té feina, es dedica a la recollida de ferralla, una activitat amb què manté la família. "He demanat diverses vegades un pis protegit, però no he pogut tenir-lo mai. Abans dormia en naus i camions. Ara m'han donat uns diners, però amb això no puc anar a un altre lloc", va dir Agustina, que va retirar ahir les seves pertinences del número 28 del carrer de Sant Francesc.

AJUDA MUNICIPAL
L'ajuntament va explicar que, al no tenir feina, la dona no compleix els requisits per a un pis social. Tot i així, per ajudar-la amb la mudança, li han entregat 5.800 euros. La dona també va denunciar que durant els enderrocaments de les cases adjacents, les empreses no van prendre mesures per evitar desperfectes a casa seva.
L'ajuntament va firmar amb les promotores un conveni amb el qual es comprometia a executar la tasca més conflictiva: els desallotjaments.

Els veïns de Felip II - Meridiana pateixen l’obra de la L-9 fa mig any QUEIXA
Entre obres i espai per al Bicing no hi ha ni aparcament ni vorera

Virgínia Mascaró (Avui)

Un soroll que eixorda i barreres amb obres que obliguen a fer molta volta per travessar Felip II, a l’altura de l’avinguda Meridiana. Fa sis mesos que els veïns que viuen a prop d’on es fa la nova estació de les línies L-9 i L-4 de Sagrera Meridiana pateixen unes obres de gran envergadura a prova de nervis. Ho demostra el fet que tots els immobles pròxims estan controlats amb sensors que detecten possibles oscil•lacions a conseqüència d’unes obres que foraden el subsòl a 40 metres de profunditat. A les ja existents, s’hi han afegit fa una setmana les obres per fer una sortida d’emergència (L-9) al costat mar de la Meridiana, entre Felip II i Sant Antoni Maria Claret.

“Les màquines comencen a treballar a les vuit del matí i acaben entre les nou i les deu del vespre. Algun dia s’han posat en marxa a les set del matí d’un diumenge i hem hagut de sortir a demanar que parin perquè hi ha infants dormint. El nostre era un barri tranquil i les obres ens han afectat en molts sentits. No només pel soroll i l’increment del trànsit en carrers abans secundaris. S’han eliminat molts aparcaments al carrer i, no obstant això, l’Ajuntament ha inaugurat una estació de Bicing que treu encara més lloc. De nit, passar pel carrer Felip II fa por, però no hi ha vigilància. En canvi, durant el dia al barri hi ha agents de la Guàrdia Urbana que posen multes, si algú aparca malament, encara que no molesti el trànsit”, assegura Jordi Fonts, de 39 anys .

El seu tiet, Joan Font, de 78 anys, que viu fa 44 anys en unes casetes de protecció oficial de Felip II, està més resignat amb les molèsties, “perquè les obres són necessàries i perquè el tracte rebut és bo”. Als edificis del voltant hi han instal•lat fins a 6.000 sensors per detectar possibles oscil•lacions per les obres. I abans d’iniciar-se els tècnics van fotografiar els interiors i exteriors dels edificis per si es produïen esquerdes, explica. La tuneladora va passar fa just un mes per sota del pati del darrere de casa seva i no va notar res. Menys sort han tingut els veïns del carrer Olesa, on la tuneladora va trobar una veta de granit que n’esberlava les dents i es va haver de detonar amb explosions controlades, que es van sentir força, afirma.

Molts abonats de l’entorn de Gran de Gràcia pateixen talls des de fa 8 dies
Els afectats denuncien falta d’informació per part d’Endesa

Patrícia Castan (El Periódico)

Uns tenen por de baixar al carrer en ascensor, altres no saben si podran donar dinar als seus clients, molts no poden treballar amb ordinadors ni encara menys atrevir-se a engegar l’aire condicionat… Els casos són infinits. A l’entorn del carrer de Gran de Gràcia nombrosos veïns i comerciants van sumar ahir vuit dies d’apagades que tenen crispats tant els abonats com els seus clients. A Endesa no hi ha, de moment, explicacions.

La llum falla diàriament durant hores des de divendres passat en una àrea que inclou el principi del carrer de Gran de Gràcia i altres carrers del perímetre, com Sèneca i Riera de Sant Miquel. Diversos veïns han hagut de ser rescatats d’ascensors bloquejats, consultes mèdiques anul.len les cites, restaurants de la zona han vist cancel.lades centenars de reserves, algun negoci (com una impremta) ha arribat a tancar, i molts establiments (bancs, agència de viatges, un despatx d’advocats, una botiga de bicicletes i altres) funcionen tot el dia a mig gas, és a dir, a les fosques o amb alguna fase d’electricitat que permet tenir llum però que inhabilita els electrodomèstics.

SENSE DADES
Endesa va assegurar a aquest diari dimecres que no tenia constància d’avaries a la zona. No obstant, nombrosos afectats que ahir van donar el seu testimoni asseguren haver trucat a la companyia desenes de vegades des de divendres passat, quan es va produir la primera apagada, al vespre.

Una entitat veïnal alerta que el barri no podrà assumir el creixement projectat de 12.000 habitants
Anna Ballbona (El Punt)

El dèficit d’equipaments en alguns barris és tal que els veïns comencen a engegar la inventiva. Fruit d’això, i d’un coneixement aprofundit de la gran quantitat de plans urbanístics que té en marxa el barri –lligats o no al TAV–, l’associació de veïns de Sant Andreu de Palomar ha proposat aprofitar l’estació de Sant Andreu Comtal, quan quedi lliure, per posar-hi un equipament. És una de les demandes incloses dins el pla d’equipaments que l’entitat ha elaborat, un ampli document en què analitzen les mancances que té el barri, que vaticinen que s’agreujarà amb el creixement d’uns 12.000 habitants previst pels pròxims anys.

Catorze propostes de base pragmàtica a partir d’un anàlisi detallat de la població que té ara el barri de Sant Andreu, les necessitats d’equipaments i una projecció de futur. Són els elements que sustenten el pla d’equipaments que l’associació de veïns de Sant Andreu de Palomar ha elaborat, un document que ja ha fet arribar a l’Ajuntament.

Una de les demandes més cridaneres va lligada a l’arribada del TAV i la transformació del forat ferroviari: l’entitat veïnal proposa que l’Ajuntament negociï amb Renfe la cessió de l’actual edifici de l’estació de Sant Andreu Comtal perquè, quan deixi de tenir ús ferroviari, es construeixi la nova i es cobreixin les vies, s’aprofiti com a equipament. «En el lloc on hi ha l’edifici no hi ha previst res, i així es podria mantenir l’actual estructura amb la plaça», argumenta Genís Pascual, president de l’associació de veïns.

Si això es materialitzés, seria una petita aportació per resoldre la manca d’equipaments que l’entitat veïnal denuncia que té el barri. Però tenen més propostes d’operacions per obtenir més sòl per a equipaments: la cessió del Consorci de la Zona Franca a l’Ajuntament dels 5.000 metres quadrats pendents d’ús que queden al sector de les Casernes; la compra per part de l’Ajuntament d’una nau de la Fabra i Coats (de 2.000 metres quadrats) que ara és propietat encara de Renta Corporación; que en lloc dels 100 pisos per a joves previstos dins el sector de Colorantes, amb la qualificació d’equipaments, s’hi acabin fent centres per a l’ús del barri.

12.000 HABITANTS MÉS
A partir dels plans urbanístics que hi ha en marxa, el document calcula el creixement de població projectat al barri, per constatar que «cal adquirir sòl d’equipaments nou per poder atendre les necessitats futures dels veïns», assenyala el text. Els plans urbanístics que suposaran un creixement més important són a la zona de Tallers Renfe, les antigues casernes i can Portabella. Segons els seus càlculs, el barri té ara 55.171 habitants, i amb tots els plans acabats augmentarà fins a 67.256 habitants.

Els veïns reclamen que es garanteixi la vigilància a la plaça mentre no es desencalli el projecte

Francesc Espiga (El Punt)

La crisi galopant que pateix el sector immobiliari continua deixant la seva petja sobre el tramat urbà de Barcelona. Aquest cop la víctima és l’empresa Seop, encarregada de la construcció dels habitatges, el pàrquing subterrani i la nova plaça que ja s’estaven aixecant al solar de l’antiga Hamsa, al barri d’Hostafrancs. La firma ha presentat un concurs judicial de creditors i un expedient de regulació d’ocupació, circumstància que ha provocat l’aturada immediata d’unes obres que, ara mateix, han quedat a mig a fer. Per aquest motiu els veïns demanen que s’adoptin mesures de seguretat i vigilància a la zona fins que passi la tempesta.

Seop, que curiosament és el primer accionista d’un club de futbol històric com és el Racing de Santander, està ara mateix en una situació clínica inquietant. El seu deute a curt termini puja a més de 350 milions d’euros i el passat 16 de juny va presentar un expedient de regulació d’ocupació que afecta 306 treballadors, pràcticament el 70% de la seva plantilla. Entre les obres que ara mateix estaven executant hi ha la transformació dels terrenys on hi havia l’Hamsa, una antiga metal·lúrgia que entre els anys 1996 i 2004 va ser un dels estendards del moviment esquàter de Barcelona. El projecte, a càrrec de la promotora Inbesos, preveu que el solar es converteixi en una nova àrea residencial amb la construcció d’uns 60 habitatges, un aparcament subterrani de 350 places i que la plaça superior sigui urbanitzada de nou.

Ara, però, tota l’obra ha quedat en suspens. La declaració de concurs de creditors per part de Seop ha provocat que, des de fa menys d’un mes, les obres hagin quedat parades i a mig fer. En principi el projecte no perilla, ja que la promotora Inbesos té la intenció de tirar-lo endavant. L’opció més viable per poder fer-ho és esperar que es resolgui la situació judicial de la constructora i, posteriorment, adjudicar les obres a una altra empresa. Una situació que, en cas de concretar-se, implicarà un retard considerable respecte dels calendaris previstos enmig d’una conjuntura general de crisi en el sector immobiliari.

(Nº2, 28 DE JUNIO DE 2008)

Este sábado queremos informaros sobre la llei de barris. Como ya hemos dicho en otros escritos, que La Barceloneta entre en la llei de barris supondrá una fuerte inversión en el barrio, de unos 20 millones de euros. Es una gran suma de dinero que exigimos al Ayuntamiento que use de la menara adecuada: para sacar a los niños de la escuela Mediterránea de los barracones, ayudar a proteger a los vecinos de toda la vida que se están marchando porque ya no pueden pagar el alquiler de su piso, mejorar las bajantes y las escaleras, que se revise y anule el “plan de los ascensores”, que se obligue a los propietarios que no cuidan sus edificios a rehabilitarlos, que el edificio del s.XX se convierta en un casal de barrio autogestionado., que haya un dispensario de recetas en el barrio, que se construyan pisos tutelados apra mayores en el edificio de Marqués de la Quadra... Sin embargo, el Ayuntamiento, a pesar de que hemos ido a todas las reuniones y que prometió mucho, NO ha aceptado ninguna de las propuestas que se le han hecho desde los vecinos.

La regidora Itziar González no quería hacer público el documento de la llei de barris, es decir, no quería publicar qué cosas se van a hacer en el barrio en los próximos cuatro años. Después de muchas presiones, conseguimos que lo publicara http://www.fomentciutatvella.net/pdf/barceloneta.pdf, pero creemos que no es suficiente, y que tiene que bajar al barrio a explicarlo, para que todos podamos saber qué pasará con y en nuestro barrio. Esto se lo dijimos en la última reunión que mantuvimos con ella, y se comprometió a bajar antes de Sant Joan al barrio y explicar a todos los vecinos que vivimos en La Barceloneta qué se hará con ese dinero de la llei de barris. Es necesario que baje a explicarlo porque el proyecto lo han hecho unas técnicas que no han escuchado a los vecinos, y algunas cosas son difíciles de entender. Además, con la presión que están haciendo las inmobiliarias, si el dinero no se invierte bien, servirá para arreglar el barrio para los vecinos que vengan con dinero, ya que los de toda la vida ya no estaremos aquí.

La regidora se comprometió a bajar a explicarlo antes de Sant Joan, y ha faltado a su palabra. Una vez más. Parece que a esta Itziar González que siempre usa buenas palabras y dice que quiere estar cerca de los vecinos sólo le interesan los vecinos para las cosas que tienen menos importancia, pero cuando se trata de qué pasará con el futuro de La Barceloneta, falta a su palabra,

El primer bloc d’alt nivell comença a habitar-se, en gran part, d’estrangers
Les immobiliàries eviten mencionar el nom de la zona en les seves promocions

(El Periódico)

La Mina ha començat a rebre en les últimes setmanes els seus nous veïns als edificis de luxe del sud del barri que desconeixen el passat conflictiu de la zona. Al mudar-s’hi, la majoria de nous arribats (de moment, menys d’una desena) ignoraven l’historial de delinqüència i incivisme que va caracteritzar la zona i que impedeix que molts barcelonins es decantin per aquest lloc per viure-hi.

El primer bloc de pisos del carrer de Llull 531-535, que es promou com un edifici d’alt estànding, ha començat a acollir els seus primers habitants fa tres mesos. Viviana Ma, una ciutadana xinesa de 32 anys, va comprar el pis sobre plànols, atreta per la proximitat de la platja i els ràpids accessos a la ronda i les autopistes. “No sabia els problemes que té el barri, perquè si hagués investigat bé no hauria invertit tants diners en aquest pis”, explica. “Està brut i em sento insegura pels carrers”, afegeix.

“Quan em vaig mudar, no coneixia la zona. Els meus amics i els meus coneguts de la feina es van sorprendre quan els vaig dir que me n’anava a viure a la Mina. Potser hi ha problemes a la part del darrere, però m’agrada que estigui a prop de la platja i de Diagonal Mar”, afirma Peter Nielsen, un dels veïns acabats d’arribar.

A PARTIR DE 387.000 EUROS
Els pisos més barats (de dues habitacions) costen 387.000 euros, segons informa la pàgina web de Reyal Urbis, promotora de les vivendes. L’edifici va aparèixer fa poques setmanes amb pintades contra els Mossos que van ser esborrades en pocs dies. Dos vigilants custodien les 24 hores els voltants i els propietaris tenen pensat instal.lar càmeres de videovigilància als pàrquings i passadissos de l’edifici, perquè en una ocasió van sorprendre un parell d’intrusos dintre les instal.lacions.