Ciutat Vella y Les Corts son los distritos donde menos sanciones se pagan
BLANCA CIA - Barcelona - 14/11/2007

Se ponen muchas multas por la ordenanza cívica pero se cobran pocas. Al menos, eso se deduce de la liquidación de las cuentas de 2006 del Ayuntamiento de Barcelona. De acuerdo con esos datos, en 2006 se impusieron sanciones por un total de algo más de 13.700.000 euros, de los que se cobraron 1.859.000. Lo que representa aproximadamente que sólo se hace efectivo el 13%.

Esas cifras fueron destacadas ayer por el grupo de Convergència i Unió para poner en evidencia la “dudosa” efectividad de la ordenanza. Esta efectividad, además, decrece ya que el porcentaje de cobro de las sanciones impuestas a lo largo de 2005 -la ordenanza entró en vigor ese año- fue del 17,2%.

De acuerdo con la liquidación de 2006, el distrito que puso más sanciones fue el de Ciutat Vella -por valor de 1.197.541,45 euros- de los que se cobraron 108.167, es decir, el 9%. Y es el mismo porcentaje que fue cobrado de los 535.808 euros de las multas impuestas en Les Corts. El segundo distrito en el récord de sanciones económicas puestas fue el de Sants-Montjuïc, con 1.172.610 euros. Los distritos que pagan más, según el balance, son el Eixample, con el 28% de las sanciones, Sarrià-Sant Gervasi, con el 24%, y Nou Barris, con el 22%.

Queixes pel mal estat i la inseguretat dels passos subterranis per a vianants, a Sants

Marta Carbó
Les vies de tren constitueixen una cicatriu històrica a Sants que, segons Cristina Bosch, “parteix el barri en dos i afavoreix racons de brutícia i d’inseguretat”. Aquesta veïna del barri de Badal creu que l’exemple més gràfic d’aquesta realitat són els passos de vianants subterranis que hi ha per creuar les vies i anar d’una banda a l’altra de la rambla de Badal. “Semblen impropis d’una ciutat com la nostra: tenen poca llum i goteres, són estrets, estan plens de brutícia i pintades i s’hi produeixen nombrosos atracaments”, denuncia; “quan és fosc no convida a anar-hi”.

Com ella, molts veïns eviten passar-hi si poden i això que, segons relata la Cristina, és l’única forma de creuar les vies de Rodalies i la nova del tren de gran velocitat (TGV) a l’altura de la ronda del Mig. Si es vol triar un camí alternatiu cal desplaçar-se cinc carrers cap una banda o bé tres cap a l’altra. “Si no vols passar per allà trigues vint minuts a fer la volta”, diu la Cristina, que critica “la deixadesa” de l’Ajuntament de Barcelona en el manteniment del pas subterrani. També des de l’Associació de Veïns de Badal denuncien l’estat del passadís –fosc i humit– i el defineixen com “una autèntica ratera”.

• Residents i comerciants xinesos rebutgen que l’obra s’iniciï a la Diagonal

• L’ajuntament començarà des d’Arc de Triomf si descarta construir un pàrquing

PATRICIA CASTÁN
BARCELONA
Aquesta vegada la unió veïnal a l’entorn del passeig de Sant Joan ha estat gairebé unànime: fins i tot la població xinesa hi ha posat el seu granet de sorra per reclamar a l’ajuntament que l’esperadíssima reforma del passeig comenci pel tram més baix, d’Arc de Triomf a plaça de Tetuan. Els afectats asseguren que la intervenció –que durarà anys– és més urgent en aquest tram que a l’intermedi, que va de Diagonal a Tetuan, encara que l’última és precisament la proposta inicial de l’ajuntament. Com a resposta, els veïns han recollit en ben pocs dies 1.500 firmes a favor del tram baix, que ja han presentat al districte de l’Eixample, amb amenaces de manifestacions i pancartes. També tenen clar que el futur format ha de ser de bulevard i no de rambla.
La posada al dia d’aquest eix és una vella promesa incomplerta per l’ajuntament, segons els veïns agrupats a l’associació Per un Eixample Sostenible. La intervenció es va plantejar als programes d’actuació del districte (PAD) de 1999 i del 2003, i mai va arribar a presentar-se ni tan sols un projecte. A més de l’enorme cost econòmic de l’actuació, hi va jugar en contra la falta de consens al mateix consistori municipal, sobre la fórmula més adequada per a la futura via. La regidora del districte, Assumpta Escarp, era i és partidària del model de bulevard, mentre que altres regidors es decantaven pel de rambla. Ara sembla que el consens és ampli respecte al bulevard.

per Poblenou 12 nov 2007 11:08:32
Modificat: 11:21:32
Podeu tornar a veure els videos més recents denunciant públicament la situació del Patrimoni fabril.

http://blip.tv/file/446145

http://blip.tv/file/470751

La persona que denuncia aquests fets (que és el president de l’associació de veïns i veïnes de can Ricart) ja ha estat censurada per la mateixa asociació de veïns del Poblenou i l’ajuntament de Barcelona, que per mitjà de la societat 22@ li neguen l’entrada a l’Hangar (l’única nau que funciona encara) i que es troba dins el mateix complexe de can Ricart, prohibint-l’hi el pas.
Tot això arrel de la difusió dels videos penjats aquí.

per CGT Bus de TMB 12 nov 2007 01:29:29

Avui, dilluns 12 de Novembre, s’han penjat diverses pancartes per diferents punts de Barcelona que denuncien la manca de descansos dels conductors d’Autobusos de TMB, reclamant dos dies de descans setmanal per aquest col•lectiu.

En aquestes pancartes es posa de manifest la insostenible situació dels descansos dels conductors/es d’autobusos de TMB, fent menció de manera irónica a la polémica per la crema de fotogràfies del Rei. S’afirma que “ELS CONDUCTORS D’AUTOBUSOS DE TMB ESTEM MÉS CREMATS QUE EL REI”. A la vegada recorda, un cop més, que la demanda principal del col•lectiu dels conductors és descansar dos dies a la setmana.

Volem recordar que el col•lectiu de conductors de TMB treballa sis dies a la setmana, comença i acaba la seva jornada laboral en dos llocs diferents de la ciutat i tots els conductors i conductores suplents coneixen el seu horari i la linea en la que han de conduir el dia següent només amb un dia d’antelació. El col•lectiu de conductors/es realitza només 5 dies de descans al mes.

V de Vivenda demana a l’administració mesures “més fortes” per afegir habitatge al mercat

Una dotzena de membres de la plataforma V de Vivenda han reclamat avui davant els assistents al saló Barcelona Meeting Point el dret a l’habitatge, a la vegada que han criticat aquesta trobada del sector immobiliari, on, segons el seu parer, es reuneix la “màfia immobiliària”

EFE
Una dotzena de membres de la plataforma V de Vivenda han reclamat avui davant els assistents al saló Barcelona Meeting Point el dret a l’habitatge, a la vegada que han criticat aquesta trobada del sector immobiliari, on, segons el seu parer, es reuneix la “màfia immobiliària”.

“Si l’habitatge és un dret, no pot ser que el mercat el reguli i hi hagi gent que no hi tingui accés”
Els membres de la plataforma s’han concentrat a l’exterior d’un dels salons de l’esdeveniment amb cartells en els quals es llegia frases com Sense tren ni casa, Aquí se subvenciona el totxo o Lloguer social ara, i han fet fotos a alguns visitants del saló mentre aquests aguantaven les pancartes amb les seves reclamacions.

Ho deia l'ex-vicepresident del govern espanyol, Alfonso Guerra: l'espectacle del Tribunal Constitucional, cas que arribi a arreglar-se, deixarà greus seqüeles. Seqüeles en la imatge de la judicatura, seqüeles en la necessària presumpció d'imparcialitat i, per damunt de tot, seqüeles en la convicció cada cop més ferma que el braç judicial no deixa de ser la projecció jurídica de la correlació de forces política. En aquest sentit, avui assistim a un nou despropòsit: el Lehendakari basc va a judici per intentar avançar en la pau, per intentar evitar que ETA torni a atemptar. Hauria d'imputar el TSJB o l'Audiència Nacional a Zapatero per haver iniciat contactes amb ETA? Amb l'agreujant d'exhibició per la sol·licitud pública feta al Congrés?

Quin despropòsit, tot plegat! Vegem el cas de l'estatut. El Partit Popular intenta i aconsegueix apartar els membres progressistes de l'alt tribunal, respon la Generalitat amb un intent fallit de recusació d'un jutge conservador. Després arriba el torn del Govern socialista interessat que la broma estatutària no acabi de rodolar del tot pel terra. Ara sembla que hi tornarà el PP amb la possibilitat que l'immens circ de la justícia torni al punt d'inici tant bon punt el Tribunal Constitucional es quedi sense quòrum suficient. I tot, fixis bé, en relació a l'Estatut català, res a dir per part de conservadors i judicatura sobre la resta d'estatuts.