L'aeroport revela que 700.000 passatgers fan escala per anar de Barcelona a destins llunyans per falta de vol directe

Els trams entre pantalles ja s'excaven a la Model i a Mallorca amb Biscaia, però enguany començarà la tuneladora

La tuneladora Barcino fa un mes que va començar la posada al punt un cop muntada al pou d'instal·lació. Quan s'hagin fet totes les comprovacions i els responsables de l'obra donin l'ordre, la tuneladora es desplaçarà per l'interior del túnel construït entre pantalles fins a la cruïlla del carrer de Mallorca amb Biscaia. Aquí començarà a perforar en direcció al centre de la ciutat en una data propera que Adif encara no precisa –la darrera previsió la va donar el secretari d'Estat d'Infraestructures, Víctor Morlán, que va confirmar que la tuneladora començaria a perforar «a principi d'any»–.

l'escaire
MIQUEL PAIROLÍ

L'èxit que ha tingut la supressió de la publicitat a les cadenes de TVE ha causat sorpresa. Èxit d'audiència, volem dir. S'hi ha incrementat ostensiblement el nombre d'espectadors. El fenomen també ha sorprès alguns especialistes en l'estudi dels mitjans, això que en diuen comunicòlegs, tot i que potser hauríem d'afinar-ho. Hauríem de dir que els ha sorprès gairebé tots, però mentre alguns ho reconeixen, d'altres, no. Passa sempre, això. De comunicòlegs, com de practicants de qualsevol ofici, n'hi ha d'honestos i de fatxendes. Aquests darrers diuen que ells ja ho havien previst i anunciat. Potser sí, però no havíem pas sentit gaires vaticinis en aquest sentit, francament. Més aviat es formulaven pronòstics apocalíptics de tot caire, des de l'econòmic fins al relatiu a l'audiència, d'altra banda com és habitual des de fa tants anys amb tot allò relacionat amb TVE, un ens públic que sempre indueix, es veu, al pessimisme.

 "No pot ser" que quan es controlen els pisos per contrastar la informació del padró municipal hi hagi persones que no hi hagin viscut mai.

 L'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, ha insinuat aquest dimarts que pot haver altres ajuntaments de Catalunya i de l'Estat que limitin l'empadronament d'immigrants, tal com començaran a fer a partir d'ara a la capital d'Osona, on s'exigirà als nouvinguts un passaport amb visat que certifiqui que viuen a Vic de forma legal. "No és veritat que altres ajuntaments no facin el que estem fent nosaltres", ha afirmat en una entrevista a TV3 sense especificar cap municipi en concret.

Vila d'Abadal considera que cal obrir un debat sobre la regularització dels immigrants i que la iniciativa que ha impulsat el seu consistori, governat per CiU, PSC i ERC, és una manera "de començar a regular la immigració d'una altra manera".

Amb la detenció, abans-d'ahir, de dos joves com a suposats autors del foc d'Horta, es desacredita la versió oficial del govern, donada per Medi Ambient, en què es va assegurar que la causa de l'incendi va ser per un llamp.
M.PIULACHS
No són bombers, però els dos joves empresonats dissabte per ser els suposats autors de l'incendi d'Horta de Sant Joan del juliol passat, en què van morir cinc bombers del Grup de Reforç en Actuacions Forestals (GRAF), coneixien prou bé la zona protegida dels Ports de Beseit i també el perill d'encendre-hi foc en ple estiu perquè havien treballat als boscos de les Terres de l'Ebre. El Departament d'Interior va informar ahir que tots dos nois –un veí d'Aldea (Baix Ebre) de 26 anys i un de Calig (Baix Maestrat) de 27– van ser contractats pel govern català, com un miler d'aturats més, per netejar boscos després del temporal de vent de la primavera passada. El veí d'Aldea també va treballar d'auxiliar forestals durant els estius del 2003 al 2005, com a reforç dels bombers.
El juliol passat, Lorenzo i Antoni eren d'excursió a la zona dels Ports (Terra Alta). Van passar la nit del dia 20 al bosc i van encendre un foc a terra que se'ls va descontrolar, però no van alertar ningú. L'endemà les flames es van revifar i van engolir cinc bombers de Lleida, que van morir calcinats, i un sisè que va resultar ferit molt greument. La reacció de tots dos nois es considera inexplicable i més quan ahir es va saber que tots dos havien treballat als boscos de les Terres de l'Ebre i sabien els riscos d'encendre foc al bosc durant l'estiu –prohibit– i més amb les condicions meteorològiques adverses que hi havia.

Una trentena de carruatges i de cavalls desfilen pels carrers del districte barceloní

Unes 15.000 persones, segons els organitzadors, i 10.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, van omplir ahir els carrers del districte de Sant Andreu de Barcelona durant la tradicional festa dels Tres Tombs. El fred gèlid no va fer dissuadir les famílies, que van portar els seus animals domèstics ben abrigats perquè fossin beneïts pel mossèn Pep Soler. Més d'una trentena de carruatges, carrosses i cavalls van desfilar pel cor de la ciutat, llançant caramels i mostrant la destresa i l'elegància dels genets i les amazones. Els Tres Tombs es van celebrar ahir també a Argentona, Cerdanyola del Vallès, Martorell, Polinyà, Taradell i Valls.
«La festa dels Tres Tombs de Sant Andreu és la més arrelada», va defensar ahir el secretari de la societat per la festa de sant Antoni Abat de Sant Andreu de Palomar, Hermenegildo Serrano. La multitudinària presència de famílies ahir als carrers del districte barceloní li donaven la raó. Les baixes temperatures no van ser cap impediment perquè la gent es bolqués a l'espera d'agafar algun caramel de les 1,5 tones que es van repartir. «És la festa del poble», va subratllar Serrano.

P. Mercadé
L'associació de Veïns de Mont d'Orsà de Vallvidrera juntament amb altres entitats de veïns i comerciants es reuniran la setmana vinent per decidir, entre d'altres qüestions, si fan una consulta per «separar-se» de Barcelona. Des del districte apuntaven que els veïns «estan en el seu dret de fer aquesta consulta».

Pel membre de l'associació de veïns de Mont Orsà Gerard Gual fer la consulta seria una mesura de força, «ja que el districte de Sarrià-Sant Gervasi no escolta les nostres demandes». Gual nomenava un reguitzell de temes pendents de solució. Es preguntava què passarà amb el mercat de Vallvidrera, recordava que un 40% de les voreres del barri segueixen sense asfaltar-se i les línies de telèfon no estan soterrades.

El text del govern treu poder a l’alcalde de la Ciutat Comtal i retalla els consellers metropolitans
Cristina Palomar

Barcelona podria veure rebaixat el seu pes en la futura Àrea Metropolitana si la tramitació parlamentària a la qual s’haurà de sotmetre el projecte de llei que prepara el govern català no ho evita. L’avantprojecte actual, pendent del vistiplau del tripartit i tramitat en paral·lel a la futura llei de vegueries, preveu que el president de la nova entitat metropolitana sigui un dels 36 alcaldes que integraran l’ens municipal i no l’alcalde de la Ciutat Comtal, que és al cap i a la fi la que dóna sentit a la creació de l’Àrea Metropolitana.
Aquest, però, no és l’únic aspecte en què Barcelona sortiria malparada si no hi ha modificacions substancials d’un text que fins ara només ha rebut una al·legació, la del PP barceloní. També perdria poder en el seu consell metropolità –el principal òrgan de govern de l’AMB, format per alcaldes i regidors– perquè només tindrà 15 dels més de 70 membres del consell, mentre que la xifra que s’aproxima més al seu pes real, tant per població com per territori, se situa entre els 25 i 30 consellers.