El ADN de la burbuja inmobiliaria from Afectadosporlahipoteca on Vimeo.

Maria Favà (Avui)

MÉS · L’últim comissionant nomenat fa pocs dies es Ramon Bigas, que es cuidarà només dels llums de Nadal BARATS · N’hi ha que tenen un excel·lent currículum i treballen molt CARS · N’hi ha que els donen un càrrec de confiança quan no surten escollits perquè no trobarien feina en el món laboral

L’Ajuntament de Barcelona es una a caixa de sorpreses. I de contradiccions. En un any ha passat de menystenir l’ornamentació tradicional de Nadal a donar-li la màxima importància, prioritat i diners. S’ha passat dels arbres ecològics i amb pedals, que van ser la riota de mitja ciutat, a projectes d’enllumenat extraordinaris al passeig de Gràcia, la Diagonal i la Gran Via. Les obres ja estan en marxa i es poden veure a la Diagonal. I per coordinar aquest nou festival s’ha nomenat un nou comissionat de l’alcaldia, que fa el número 14.
La figura del comissionat es va crear per a tasques molt especialitzades i, com el seu nom indica, depenen directament de l’alcaldia. Per la seva banda, els delegats tenen rang de regidor i també s’encarreguen d’àmbits importants com la cultura, la salut o l’habitatge. Son càrrecs de confiança i no han passat per les urnes.

L’expresident del Palau diu que només firmava papers presentats pel seu subordinat i aquest que actuava a les ordres del primer

Jordi Panyella
¿Que va ser primer, l’ou o la gallina? O dit d’una altra manera: qui és més responsable de l’espoli del Palau de la Música, l’home que fins al juliol va dirigir la institució, Fèlix Millet, o el que fins aleshores va ser el seu més fidel subordinat, Jordi Montull? Aquest és l’enigma que ahir van deixar damunt la taula del jutge Juli Solaz els dos principals imputats en el cas del Palau, després de declarar durant poc més de dues hores per la querella de la fiscalia pels delictes d’apropiació indeguda, malversació de cabals públics i falsificació documental.
Millet, en una declaració plena de vaguetats, va assegurar que ell es limitava a signar la documentació que li portava Jordi Montull, mentre que l’exdirector administratiu del Palau va dir tot el contrari: que es limitava a executar les ordres que li donava el seu president.

El projecte de la Fundació Pasqual Maragall costarà 70 milions d'euros. L'institut se situa al peu de l'Hotel Vela. BarcelonaBeta aplegarà investigació, prevenció i tractament

Joaquim Elcacho
El centre de recerca, diagnòstic i assistència de la malaltia d'Alzheimer que promou la Fundació Pasqual Maragall s'instal·larà finalment a la plaça de la Rosa dels Vents de Barcelona, a l'extrem sud de la Barceloneta i al peu de l'Hotel W (Hotel Vela).

El projecte té un pressupost de 70 milions d'euros -que els promotors esperen aconseguir amb aportacions privades i públiques- i la seva primera fase començarà a funcionar a finals del 2012, segons les dades facilitades ahir en l'acte de presentació presidit per José Montilla, president de la Generalitat; Trinidad Jiménez, ministra de Sanitat, i Pasqual Maragall, president de la fundació que porta el seu nom. El nou centre disposarà d'una superfície de 30.000 metres quadrats, en un edifici que en principi havia de ser destinat a oficines.

• El text legal determina que "el trabajador deberá comunicar al empresario, con la debida antelación, el ejercicio de este derecho en los términos establecidos, en su caso, en los convenios colectivos".   Per això es important preveure en la negociació dels convenis, tant la comunicació com els terminis de preavís. 

A la vista de la trama de corrupción generalizada en que nos han sumido los políticos- sin distinción de partidos ni altura en su escala de mando- no me preocupa tanto la inmensa cantidad de dinero que hayan podido robar pese a que una minúscula parte provenga de mis impuestos, sino la inmensa cantidad de inocencia que le han arrebatado a miles de ciudadanos.
No merece la pena dedicarle más tiempo a los infames corruptores y corrompidos que falsearon las leyes, falsificaron documentos o amañaron concursos públicos; que se ocupe de ellos la justicia. Prefiero pensar en esos miles de empresarios que se esforzaron a la hora de presentarse a uno de esos concursos con la esperanza de poder ganarse honradamente la vida y la de a sus obreros trabajando por un salario justo pero se estrellaron una y otra vez contra el invencible muro las mentes podridas y el sobre de dinero negro bajo la mesa.

El transport públic a Barcelona com tot en aquesta vida podria estar molt millor de com està, però està prou bé. I va millorant any rera any. Sobretot el metro amb la futura L9, que obrirà estacions a zones que ara no en tenen i que eixamplarà molt les possibilitats de fer transbordament i arribar més ràpid a tot arreu. Tot això ja ho sabem i els usuaris habituals ens n’alegrem, però tenim queixes.

Agafar el transport públic és quelcom que uneix a les persones i n’hi ha que en som uns grans experts. Sabem per quina boca s’ha de sortir a cada estació per fer el trensbordament adeqüat, sabem quins passadissos són llargs o curts, si hi ha escensor o no, si la parada d’autobús està lluny o a prop, si l’interval de pas és curt o llarg. I els usuaris habituals també sabem que no és agradable anar en transport públic després de les 10 de la nit, i menys de dijous a diumenge.