Dos historiadores y dos fotógrafos repasan en un libro la mutación de ambos barrios

Dos historiadores, Pau Vinyes Roig y Jordi Rabassa Massons, y dos fotógrafos, Xavier de la Cruz Sala y Xavier Basiana Vers, han recorrido los numerosos archivos de entidades y de particulares de Sant Andreu y La Sagrera a la caza de detalles históricos y de fotografías antiguas para reflejar en un libro la evolución de ambos barrios. Sant Andreu del Palomar y La Sagrera: cómo era y cómo es·, editado por Duxelm y el Ayuntamiento y elaborado en la Imprenta Municipal, vio agotada su primera edición al mes y medio de publicarse, el pasado diciembre, pero reaparecerá el día de Sant Jordi.
Desde la anexión del pueblo de Sant Andreu a Barcelona, en 1897, cuando La Sagrera pertenecía aún al municipio de Sant Martí de Provençals, hasta nuestros días, el paisaje de este entorno ha vivido una mutación que los autores del libro no dudan en calificar de brutal.

La reforma laboral, que és com se li diu actualment a l'estat espanyol a la rebaixa continua i sostinguda de drets laborals, té dues vies d'implantació. Per una banda la pública i mediàtica, amb negociacions entre sindicats i patronal (els anomenats agents socials), amb el govern espanyol. Per una altra les rebaixes  (reformes) silencioses però no per això menys importants que l'executiu central ja fa mesos que està implantant, poc a poc, sense fer gaire soroll ni embolicant amb negociacions, sobretot un cop vista la polèmica produïda amb l'anunci de la rebaixa (reforma) de les pensions.

El ministre Blanco garanteix una excavació segura del TAV pel centre, «una de les obres més ben vigilades del món»
X avier Miró

 La cua de la tuneladora Barcino dintre del túnel construït entre pantalles des de la Sagrera al carrer Biscaia. Al fons del túnel, ahir començava la perforació . Foto: ORIOL DURAN.

A mig quart de sis d'ahir a la tarda, la tuneladora Barcino començava a excavar el subsòl de la cruïlla entre els carrers Mallorca i Biscaia. Si no hi ha imprevistos majors, d'aquí a un any i mig aquesta gran màquina de 2.300 tones de pes ha d'haver tret el cap al davant de la presó Model després d'haver perforat un túnel de 5,1 km a profunditats entre els 20 i els 41 metres i passant pel costat dels fonaments de la Sagrada Família. En l'acte de posada en marxa de l'excavació, el ministre de Foment, José Blanco, va voler tranquil·litzar aquells que estan preocupats per l'afectació de l'obra en el temple modernista o en edificis propers. «Aquesta serà una de les obres millor monitoritzades i més vigilades de les que avui es fan al món», va dir. Hereu va reivindicar l'oportunitat per a la Sagrera.

El nostre Alcalde fa el que millor sap i això és, envoltar-se de ambiguetats, utilitzant la tàctica d'ara SI ara NO
Els partits aprofiten el debat sobre la reforma de l'avinguda d'ahir al ple per marcar perfil en una atmosfera preelectoral

 Francesc Espiga
La connexió del tramvia en les dues propostes de transformació de l'avinguda de la Diagonal que se sotmetran a consulta popular és com el riu Guadiana: apareix i desapareix del projecte en funció del que més convingui. El govern municipal es va encarregar ahir, durant el ple municipal que va debatre sobre la remodelació, d'alimentar aquesta sensació incertesa en reafirmar, per una banda, la seva aposta decidida per aquest mitjà de transport. Alhora, però, el regidor d'Urbanisme no va descartar que es pugui triar una altre sistema –com ara l'autobús– en funció de la conjuntura política futura. I enmig de tot això, els partits no van desaprofitar l'ocasió d'emfatitzar les diferències que mantenen sobre la reforma en un debat on va predominar la tàctica política.
Tots els grups municipals, tots, van afirmar en un moment o un altre que cal refer la Diagonal. Amb més matisos, també hi ha un cert consens sobre la idoneïtat de triar el seu disseny mitjançant una consulta popular.

El ministre Blanco posarà en marxa la perforadora en un acte al qual assisteixen el president Montilla i l'alcalde Hereu

 La tuneladora es muntava ja el novembre passat al túnel construït entre pantalles des de la superfície. Fins avui, s'ha posat al punt. Foto: ORIOL DURAN.

 X avier Miró
La tuneladora que ha de construir el túnel del tren d'alta velocitat (TAV) pel centre de Barcelona es posarà avui en marxa en un acte presidit pel ministre de Foment, José Blanco, acompanyat del president de la Generalitat, José Montilla, i l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu. Els contraris al traçat han penjat les darreres setmanes grans pancartes a la cruïlla on la màquina començarà la marxa. Encara ahir la Junta Permanent en Defensa del Patrimoni de Catalunya i l'AVE pel Litoral van enviar una carta al ministeri en què demanen a José Blanco que «no vingui a Barcelona» avui per començar l'obra. La tuneladora tindrà via lliure fins al pou de ventilació de Trinxant, ja construït, on es farà la primera revisió i manteniment de la gran màquina.

(resumen reunión)

El Consell de Barri es un órgano de participación territorial en todas las cuestiones referentes al barrio y está compuesta por:-Con voz y voto: Presidente: Regidora de Distrito+ Vicepresidente (propuesto y votado por las entidades del barrio)+consejeros de distrito de cada grupo municipal + entidades y asociaciones de vecinos del barrio. También tendrá una Secretaría de Consell que será la Consellera técnica del barrio.También podrán participar ciudadanos a título personal y profesionales de equipamientos y servicios públicos.Todos ellos para poder participar tienen que estar inscritos en el fichero general de entidades del Ayuntamiento de Barcelona y el ciudadano a título personal también tendrá que estar inscrito simplemente dando su nombre, apellido y D.N.I.Las sesiones extraordinarias serán formadas por el presidente y 1/4 parte de los miembros o a petición del presidente, del Vicepresidente o de la comisión de seguimiento. 

El Consistorio planifica para 2014 los centros del Eixample, Gràcia y Les Corts

J. GARRIGA / A. FLOTATS
Esta vez no ha hecho falta un referéndum, como en la Diagonal, para considerar la opinión de los barceloneses. El Ayuntamiento y el Departamento de Salud se han decidido a que cada distrito de la ciudad disponga de un centro de atención a toxicómanos y descentralizar así unos servicios que, para molestia y enfado de los vecinos, concentraban Ciutat Vella y Vall d'Hebron. A las tres salas de venopunción asistida o narcosalas ya en funcionamiento, se abrirán antes de final de año otras cinco en Ciutat Vella, Sant Martí, Sants-Montjuïc, Sarrià-Sant Gervasi y Sant Andreu. Para una segunda tanda, siempre en función de las "necesidades", se incorporarán otras en Nou Barris (2011) y en el Eixample, Gràcia y Les Corts (2014). En total, Barcelona dispondrá de 14 narcosalas, según las previsiones del plan de atención a la drogodependencia 2010-2014.
Las asociaciones de vecinos de Ciutat Vella hace tiempo que exigían una descentralización de los servicios sociosanitarios municipales, que creían excesivamente concentrados en el distrito.

L’Ajuntament obligarà a agrupar els apartaments en blocs en un termini de sis anys i prohibirà nous bars sense espai per consumir

L'Ajuntament reconeix el retard en els equipaments però el justifica basant-se en raons econòmiques i de planejament

CLARA RIBAS
El 23 de març del 2007 s'aprovava el Compromís per Glòries, un full de ruta que marcava els eixos bàsics per a la transformació d'aquesta cruïlla, per la qual passen les vies més importants de la ciutat. Es marcava un període de 6 anys i s'hi fixaven les prioritats en termes de mobilitat, habitatge, medi ambient i equipaments. En aquest darrer àmbit, en el compromís s'establia que es prioritzaria l'execució dels equipaments locals respecte dels de ciutat. Però això no ha estat així, i així mateix ho reconeix l'Ajuntament, tot i que es justifica adduint raons de planejament i econòmiques. Els veïns accepten que el balanç global no és negatiu, però recorden que no s'ha complert aquesta part del compromís i es mobilitzen perquè l'incompliment no s'eternitzi.

«Els plans d'actuació i d'inversió tant de districte com de ciutat prioritzaran l'execució dels equipaments de caràcter local als de ciutat, o, en tot cas, l'execució d'uns equipaments i dels altres portarà un ritme parell.»