dimarts, 3 / juny / 2008

Recentment s’ha fet una enquesta per avaluar la imatge de Barcelona en els països més desenvolupats, encarregada per l’Ajuntament i realitzada a partir de 1.658 entrevistes via internet. D’ella se’n desprèn la bona impressió que dóna la ciutat als forasters i la potència de la marca Barcelona: està situada entre les sis primeres ciutats on s’escolliria viure, i l’elecció de la ciutat es basa en aspectes com el clima, el mar, la creativitat, la qualitat de vida, l’oci i l’acollida. Per altra banda no és ni de les ciutats que ofereixen més oportunitats econòmiques, ni tampoc de les que més destaquen ni per la seguretat ni pels serveis bàsics.

Veiem, doncs, que viure a Barcelona és un luxe, però un luxe relatiu pels que hi vivim. Tenir un clima alegre, la platja a prop, diversió nocturna, bona gastronomia i oferta cultural és summament important de cara a gaudir d’una bona qualitat de vida, però en el dia a dia dels barcelonins i barcelonines no és més que un bon valor afegit. Segurament els forasters enquestats no han anat als barris perifèrics on quasi no arriba el transport públic, ni a les zones on els índexs de delinqüència fan por, ni han hagut de confiar els seus pares o avis a la providència de la Llei de la dependència, ni s’han vist acomiadats de les seves empreses perquè aquestes han decidit marxar de Barcelona per manca d’oportunitats, ni han hagut d’anar a viure a un altre lloc perquè els preus de l’habitatge s’han fet impossibles per a molts, ni han apuntat als seus fills a llistes d’espera impossibles per una plaça a una guarderia pública.

En una altra enquesta de fa pocs dies, aquesta dirigida als barcelonins i barcelonines, es va qualificar la gestió de l’Ajuntament amb un aprovat justet i els resultats plasmaven que aquesta havia empitjorat, però com que la notícia no interessa massa s’ha deixat enrera. El que no es pot deixar enrera és que es respira el descontentament general i la idea que la ciutat no funciona. I la veritat és que consciència de ser una gran capital europea no la tenim els qui vivim a la ciutat, ni tampoc la percebem dels qui venen de fora.

diumenge, 1 / juny / 2008

Totes les combinacions són possibles en l'actual correlació de forces de l'Ajuntament de Barcelona. Així es va veure ahir a l'aprovar les noves normes de funcionament dels districtes, que tenen com a canvi més significatiu un sou fix mensual per a 60 consellers a partir del gener del 2009. La reforma va tirar endavant amb el vot del bipartit, PSC-ICV, i també de CiU i PP, i el rebuig d'ERC, l'antic, encara que permanentment desitjat, soci de govern.

Les fortes sotragades de dilluns passat van fer sortir els veïns de casa seva

Clara Ribas (El Punt)

Els treballadors de l’empresa de serigrafia Apser es van trobar ahir al matí, quan van arribar a treballar, que el sostre de la nau s’havia enfonsat totalment. El dia abans, s’havia trencat una de les encavallades de fusta de les golfes, i el sostre de la nau va cedir gairebé un metre a causa dels desperfectes a la part superior. Apser és al carrer Ramon Turró, just al cantó d’unes obres en què s’estan instal·lant canalitzacions per a serveis, actuacions que podrien haver provocat els danys a l’empresa.

L’enfonsament del sostre de la nau no va causar danys personals perquè, segons van explicar fonts de l’empresa, es va produir durant la nit. El dia abans, els treballadors ja van haver de parar l’activitat perquè havia cedit el sostre de la nau, a causa del trencament d’una de les encavallades de fusta que hi ha a les golfes. Ja el mateix dimarts, diversos responsables tècnics del 22@ van acudir a la nau per valorar els desperfectes, i el districte va sol·licitar un informe als bombers que seguidament es va fer arribar als serveis del 22@, responsable de les obres de canalització que s’estan fent al carrer Ramon Turró.

Els responsables de l’empresa han posat ara a càrrec d’advocats les negociacions amb la societat municipal 22@ i amb les asseguradores.

Rosa Díaz (El Punt)

«Zona verda sí, pisos no», diuen un munt de pancartes penjades en balcons, façanes i entre arbres al voltant d’un solar per urbanitzar del barri de Prosperitat, a tocar de l’avinguda de Rio de Janeiro. El districte de Nou Barris ha aprovat un pla per construir dos blocs de pisos per a joves en aquest solar, qualificat com a zona verda en el pla general metropolità. El districte vol fer una permuta d’aquest solar per un altre espai que hi ha molt a prop a on ja hi ha una plaça, i que està qualificat d’equipaments. Pels veïns, qualificar d’equipament el solar de zona verda per construir-hi pisos, per més que siguin per a joves, no és una bona política. «En primer lloc falten zones verdes en aquest barri», comenta el vicepresident de l’associació de veïns de Prosperitat, Josep Ferrandiz. En segon lloc, «els habitatges de lloguer per a joves no solucionen el problema, perquè només els poden tenir cinc anys, són molt petits, i contribueixen a crear guetos». «L’habitatge públic ha de ser per a qui el necessita, sigui jove o gran, sense distinció», proclama.

L’associació de veïns de Prosperitat ha convocat aquesta tarda una assemblea de veïns amb la intenció de prendre una decisió sobre la manera de conduir aquest conflicte. El districte ja ha aprovat el pla. I per tant, els processos administratius per tirar endavant el projecte estan en marxa. Això no obstant, l’associació no vol llançar la tovallola, al contrari, vol continuar pressionant, ni que sigui per obtenir algun benefici per al barri, si al final no aturen el pla. «Com a mínim reclamarem equipaments per al barri, que n’hi falten», avança Ferrándiz.

Tots els sectors de la societat estem contribuint des de fa temps a l'estalvi d'aigua. Però encara podem avançar més per fer-ne un bon ús i plantar cara a la sequera. Amb els consells que us proposem en aquest apartat aprendrem a valorar-la millor i a reduir-ne el consum.

• Airejadors d'aixeta

  Entre els instruments més útils per estalviar aigua a la llar...

• El vàter no és una paperera

  Fer servir el vàter com a paperera suposa...

• La dutxa és molt més eficient

  Mentre omplir la banyera suposa un consum de fins...

Gasol celebra el triunfo de su equipo al        

Los Spurs pagaron el flojísimo partido de Ginobili, que sólo apareció en la serie en aquél tercer partido sensacional en el que anotó 30 puntos, el único que ganó su equipo. Nada más ha vuelto a saberse de él. Sin duda, ha llegado muy justo de gasolina.

No hay duda. Duncan y Parker necesitan de un Ginobili mucho más inspirado y también de gente nueva, que no esté entre los 35 y los 37 años como Finley, Bowen, Barry o Horry. Se impone la renovación, probablemente la llegada de un base que refresque más a Parker y le dé al equipo algún registro diferente.

Es preveu aprofitar una finca que als anys 40 proveïa d’aviram i verdures l’Hotel Ritz
La masia conserva les cavallerisses i els abeuradors
Està tancada des del 2003 i un concurs en definirà també l’ús per al barri

Virgínia Mascaró (Avui)

L’Ajuntament de Barcelona estudia obrir una granja escola a l’antiga finca del Ritz, situada al barri de Vallbona (Nou Barris). La granja va ser expropiada l’any 2003 i des de llavors ha estat tancada. Els veïns van impedir fa sis anys que l’edifici fos enderrocat.

“La granja-escola és una de les opcions que té més probabilitats de tirar endavant, perquè des del punt de vista educatiu és molt maco, però no és un tema del tot tancat. La decisió final no es prendrà fins que s’hagi fet un concurs públic d’idees, que es convocarà molt aviat, per estar segurs que es tracta de la millor opció”, afirma el gerent del districte de Nou Barris, Àlex Montes.

A més, el destí final de la granja “s’ha de consensuar amb les associacions de veïns de Vallbona, que també reclamen que pugui acollir un casal de barri”, assegura Montes.

La recuperació de la Granja del Ritz és una actuació prioritària d’aquest mandat. “Sobretot tenim clar que volem que ofereixi un servei no sols per al barri de Vallbona i el districte, sinó per a la ciutat, afirma Carmen Andrés, regidora de Nou Barris.

La granja és uns dels edificis més antics de Nou Barris. Data dels anys 30 i està situada en un paratge envoltat de vegetació que avui dia continua sent desconegut fins i tot per a molts veïns. Als anys 40 proveïa d’aliments l’Hotel Ritz de la Gran Via, avui reconvertit en Hotel Palace.

La incidència afecta més de 9.300 passatgers de les línies C1, C3, C4 i C7 que van registrar retards de fins a 80 minuts

Paula Mercadé (El Punt)

Dues baixades de tensió van retornar ahir el desgavell a rodalies. La primera incidència es produïa a 3/4 de 10 del matí i va fer aturar dos trens, un entre les estacions d’Arc de Triomf i Sants amb 600 passatgers a dins i, l’altre, al túnel sortint de l’estació de Sants, amb 300 viatgers més. Mitja hora més tard, a 1/4 d’11, es produïa la segona baixada elèctrica que va atrapar un tren al túnel entre Arc de Triomf i Plaça Catalunya amb 400 persones i un altre vehicle al túnel entre Plaça Catalunya i Sants amb 300 viatgers més. A banda d’aquests combois, 29 trens de les línies C1, C3, C4 i C7, en total 9.350 viatgers, van tenir retards de 42 minuts de mitjana dins de túnels o estacions subterrànies. L’Adif desvincula la baixada de tensió de problemes en la infraestructura.

El consum excessiu d’energia entre les subestacions de les Glòries i la Torrassa va provocar dues baixades de tensió. Aquestes davallades són «un sistema de seguretat que s’activa per evitar danys majors que va funcionar correctament» deia el gerent d’infraestructura de l’Adif, César Fanjul. Com quan en una casa hi ha massa electrodomèstics engegats alhora o un d’ells no funciona correctament i salten els ploms. Fanjul, no sabia què havia causat aquestes baixades de tensió que van provocar una nova jornada de caos a la xarxa de rodalies. Tècnics de l’Adif, però, asseguraven que la infraestructura no havia fallat. Els antecedents del caos van ser un tren avariat a l’estació de Barberà a les 8 del matí i un de mercaderies a Caldes de Malavella a les 9.