L'alcalde de Barcelona desconeix les partides que sortiran perjudicades per aquesta redistribució
Barcelona ha decidit destinar aquest any 15 milions d'euros addicionals als 53,2 que ja estaven previstos als pressupostos de la ciutat. L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ha admès aquest dimarts durant la presentació de les prioritats per fer front a la pobresa que no té "ni idea" de quines partides sortiran perjudicades per aquesta redistribució i que és una tasca que deixa "en mans dels gerents". Aquests diners permetran incrementar la cobertura alimentària, els ajuts econòmics, els habitatges d'emergència i inclusió i el suport a les persones en atur, entre d'altres. Ha anunciat que l'Ajuntament "blindarà" aquestes polítiques tot i que és conscient que hi haurà més dificultats el 2010.

La Generalitat presenta aquest dilluns el seu propi pla per al sector
Espanya no és només l’últim soci comunitari amb una indústria del motor potent que ha aplicat ajudes directes a la compra d’un cotxe, sinó també l’únic que en fer-ho ha generat una intensa polèmica i molt desconcert. Ho resumia aquesta setmana Francisco Javier García Sanz, president de la patronal de fabricants Anfac, que es preguntava com és que una mesura que és bona per al mercat, com ja s’ha demostrat a la resta d’Europa, està sent un caos a l’Estat espanyol.

García Sanz en culpava les comunitats autònomes, a qui demana que “no maregin la perdiu” i aportin totes els 500 euros que proposa l’executiu central. La majoria de comunitats autònomes, sobretot Catalunya, han criticat tant les formes com el contingut del pla 2000E, ja que no es va consensuar amb elles tot i que l’havien de cofinançar. Això ha provocat fortes distorsions en el mercat, almenys durant la primera setmana d’aplicació del pla.

Els Jardins del Laberint d’Horta són els jardins històrics, museu dins la natura, més antics de Catalunya, així és reconegut per la Carta de Florència, firmada pel Govern Espanyol el 1981. A l’hora, el seu palau forma part del catàleg dels monuments històrics-artístics de Barcelona.
Els Jardins del Laberint d’Horta varen costar ben car a la ciutat de Barcelona. L’any 1967, els propietaris ja no volien continuar mantenint un patrimoni que no donava cap benefici i, en canvi, comportava moltes despeses de conservació. És aleshores quan l’Ajuntament va commutar els Jardins per terrenys de l’avinguda dita avui de Pedralbes a favor dels Desvalls. L’any 1970, l’Ajuntament feia una primera restauració. Mesos més tard, s’obria per a ús de tota la ciutat, el que seria el primer jardí històric de la Ciutat. L’any 1994, després d’una nova restauració amb diners de la Comunitat Europea, obria novament les portes, amb protestes veïnals doncs, a partir d’aquesta data, el municipi fa pagar entrada, llevat dels diumenges i dimecres.

LA SAGRERA ARRANCA
Este verano se licitará la estructura de la estación por 426,8 millones  |  El coste total se estima en 703 millones, cien más de lo estimado hace medio año  |  Con o sin plusvalías de los edificios, la estación se acabará, asegura el ministro

Óscar Muñoz:
La que está llamada a ser la gran terminal de la alta velocidad del norte de Barcelona, la macroestación de la Sagrera, está a punto de dar un acelerón. El proyecto, que se había encallado por no tener asegurada su financiación -en buena parte dependiente de las plusvalías urbanísticas, que hoy por hoy son una quimera- pasará de los despachos al tajo a finales de año. Y para ello, este verano se licitará la primera fase de las obras por 426,8 millones de euros. Este es uno de los puntos del pacto que Fomento, la Generalitat y el Ayuntamiento han cerrado y que fija cómo se pagará esta infraestructura, valorada según la última actualización en 703 millones de euros, un centenar más de millones de los estimados hace tan solo medio año.

Barcelona consiguió el jueves el compromiso del Estado de construir, sin más demora, la estación de la Sagrera. Los representantes municipales desplazados a Madrid a entrevistarse con el ministro de Fomento, José Blanco, lucieron en todo momento la sonrisa modelo día histórico que se reserva para las grandes ocasiones. La pregunta, pues, surge espontánea: ¿Tan importante es para la ciudad la obra? Pues sí. Todos lo movimientos que ha realizado la ciudad en los últimos 20 años han tenido múltiples variables y una sola constante: la existencia inamovible, como si fuera un mandato bíblico, de que en Sagrera habría una estación intermodal de alta velocidad.

 Obras del AVE en la Sagrera, el jueves.
Foto: RICARD CUGAT

La Plataforma de Veïns del Barri del Congrés

Esta preparant la seva participació a la propera Mostra d`Entitats la primera quincena de juny.
Tambe estem treballant en la tercera edició del nostre concurs de fotografía, la segona quincena de juny.
Animem els veïns i veïnes a participar, un cop mes, em aquelles fotografías oblidades al fons del armari
Trobareu mes informació als locals de A.F.O.C.A c/ Cardenal Tedeschini, 67 (cantonada Vélia) i tambe a ECOLIDER c/ Gracilaso (cantonada Felip II)

Si tens temps evians un email i et contestarem
plataforma@plataformacongres.com

Tambe tenim la nostre pagina web on podeu deixar el vostre comentari http://www.plataformacongres.com

Els detractors de l'hotel Vela volen demanar-ne la demolició
Els veïns contraris a l'edificació de l'hotel Vela, en terrenys guanyats al mar entre la Barceloneta i el port, s'organitzen per presentar una demanda judicial contra els constructors, segons va anunciar ahir un grup d'una cinquantena de manifestants que es van concentrar per protestar contra l'immoble a la platja de la Barceloneta.
Els detractors s'han organitzat per contractar un advocat expert en urbanisme que haurà de presentar un recurs judicial. "La llei estableix que només es pot construir un edifici en terrenys guanyats al mar si es tracta d'instal.lacions portuàries. Òbviament, un enorme hotel de luxe no és el cas", explica Gala P., una veïna que col.labora amb l'associació de veïns de l'Ostia, contrària a l'edificació.