El deute té el seu origen en la davallada en la recaptació d'impostos i es pagarà en 60 mensualitats

Vicenç Planella
 A més de mal pagats, deutors. L'Ajuntament de Barcelona haurà de tornar a partir del gener del 2011 a l'Estat espanyol 84,5 milions d'euros. La forta caiguda en la recaptació d'impostos generalistes a la capital catalana en el primer any de la crisi ha provocat un dèficit a favor de Madrid en el fons complementari de finançament que el consistori va rebre el 2008. El tinent d'alcalde responsable del pressupost municipal, Jordi William Carnes, va manifestar ahir que el deute s'haurà de començar a liquidar en 60 pagaments mensuals un cop s'exhaureixi la moratòria d'un any que el govern de Zapatero ha concedit a les corporacions locals.
La gran perversió del sistema de finançament local vigent és que els ingressos dels ajuntaments estan en bona part condicionats per les transferències de diners que reben de l'Estat i que aquestes es calculen en funció d'estimacions sobre la recaptació de grans impostos –cas de l'IRPF, de l'IVA o dels impostos especials– on els municipis tenen petits percentatges d'assignació.

Valgui aquesta notícia perquè altres barris i altres Associacions de Veïns, que tenen les seves obres enquistades o paralitzades, comencin a prendre nota que cal mobilitzar-se, doncs a l'administració li costa entendre les necessitats i prioritats dels veïns i veïnes, la paciència té un limiti i una caducitat, això és el que expressa el següent article.

En veure que l’alcalde Hereu no compleix amb el seu compromís amb les obres dels equipaments socials del voltant de la plaça de les Glories, les Associacions de veïns de la zona convoquen una Assemblea.

DILLUNS 22 de FEBRER

A la Farinera del Clot (Gran Via 937)

• No hi ha diners per a “llibres” (la futura biblioteca), però sí que n’hi ha per a  “grapadores” (el museu del disseny)
• Fins quan els barracons? Hi haurà escola el 2013?                
• CAP Bolívia – Poblenou (ambulatori + centre de dia + casal de la gent gran). Per quan?

ARA JA TOCA !
MOBILITZAR-NOS I REIVINDICAR ELS NOSTRES EQUIPAMENTS

El Suprem l'obliga a abonar el plus de perillositat que va retirar als agents destinats a segona activitat

 Agents de la Guàrdia Urbana en un control preventiu d'alcoholèmia, a Barcelona. / Foto: J.RAMOS.

Sotrac per a les arques de l'Ajuntament de Barcelona. El Tribunal Suprem ha acceptat en part el recurs presentat pel Sindicat Professional de Policies Municipals d'Espanya, i anul·la un article del Reglament de Segona Activitat de la Guàrdia Urbana aprovat en un plenari del 2002, en el qual es retirava el plus de perillositat a tots els agents, que per edat o prescripció mèdica, deixen de fer tasques del servei ordinari del cos perquè, segons el tribunal, «no va ser objecte de negociació col·lectiva». Ara, el consistori haurà de pagar el plus als agents que des de fa vuit anys van passar a la segona activitat, dispendi que se xifra en tres milions d'euros.

24 colegios acogen deportes extraescolares los festivos

El plan para abrir patios de escuelas en Barcelona para practicar deporte los fines de semana fue un envite del Ayuntamiento que va tomando cuerpo, pero tiene su talón de Aquiles en Ciutat Vella. Ya hay casi una treintena de patios abiertos en la ciudad, pero ninguno en Ciutat Vella, precisamente el distrito donde menos deporte extraescolar se practica en Barcelona.
El Ayuntamiento se puso manos a la obra hace cuatro años. Primero, con un plan piloto. Luego, el alcalde, Jordi Hereu, prometió en la campaña electoral de 2007 extender la apertura de patios escolares.

"No hemos excluido a Ciutat Vella. Estamos haciendo una encuesta entre familias y las entidades del distrito para saber sus necesidades", afirma Imma Moraleda, responsable municipal de Nuevos Usos Sociales del Tiempo y concejal de Sants-Montjuïc. Hay 24 patios abiertos, dice el Ayuntamiento. "

Contará con un estacionamiento para autobuses lanzadera
Forma parte de los trabajos previos de la estación Sagrera-Meridiana

16/02/2010.  Adif ha iniciado las obras de acondicionamiento de la estación de Sant Andreu Arenal, en Barcelona, con el fin de aumentar las prestaciones, operatividad y la accesibilidad para los usuarios en estas instalaciones. A lo largo de las próximas semanas, se llevarán a cabo obras de urbanización en el exterior y de reordenación de espacios en el interior para favorecer y agilizar el flujo de viajeros. En el exterior se reubicará la parada de taxis y el aparcamiento se habilitará como paso de viajeros. Además, se reorganizará la zona para posibilitar el estacionamiento de los autobuses lanzadera.

En el vestíbulo se optimizarán los espacios interiores para aumentar su capacidad y agilizar los encaminamientos de viajeros. Se desplazará la taquilla central, se reordenarán los controles de acceso y las validadoras de billetes, se modernizarán las escaleras mecánicas y se adecuarán las fijas, y se instalará una barandilla de seguridad en los andenes junto a los accesos verticales.

El coche pasará de concentrar el 34% de los desplazamientos entre Francesc Macià y Glòries a quedarse en el 7%  |  El informe de movilidad sobre la reforma augura que Barcelona tendrá menos congestión   |  El informe plantea que Còrsega, Diputació y Castillejos crucen la Diagonal

ÓSCAR MUÑOZ / RAMON SUÑÉ
Menos Diagonal, más Eixample. Esta es la cuestión. La reforma del tramo central de la avenida, que comportará una drástica reducción del tráfico rodado en favor del peatón y del transporte público, sólo será posible si la cuadrícula ideada por Ildefons Cerdà y aprobada hace 150 años es capaz de absorber una parte sustancial de los vehículos que se verán expulsados entre Francesc Macià y Glòries. El papel que tendrán las vías transversales (Besòs-Llobregat y viceversa) es la clave de la operación, puesto que deberán dedicar más carriles a la circulación a costa del espacio actualmente destinado al aparcamiento en superficie. Esta es una de las propuestas del informe de movilidad sobre este proyecto, el último que se ha elaborado y que servirá de base para la formulación de las dos propuestas que se someterán a consideración de los barceloneses en mayo.
El documento fue presentado anteayer por el director de Servicios de Movilidad del Ayuntamiento, Àngel López, ante la comisión de trabajo para la transformación urbanística de la Diagonal del Consell de Ciutat. En este órgano están representados los grupos políticos municipales y las principales entidades.

Carles Martí afirma que la direcció de la candidatura, que l'alcalde oferirà a Enric Truñó, només depèn de l'exregidor del PSC

V cenç Planella
Els grups polítics de l'Ajuntament van llançar ahir un ultimàtum a Jordi Hereu, després que s'haguessin assabentat per mitjà d'aquest diari que l'alcalde oferirà a Enric Truñó, quan avui arribi a Vancouver, la direcció de l'oficina tècnica que prepararà la candidatura Barcelona-Pirineus als Jocs del 2022. El primer tinent d'alcalde, Carles Martí, va confirmar que el nomenament només està pendent que el mateix exregidor del PSC accepti el càrrec. L'oposició, però, va advertir a Hereu que el seu suport a l'aventura olímpica depèn que accepti consensuar les decisions i que deixi de promocionar el projecte «a cop de titular». L'avís dels socis d'ICV-EUiA encara va ser més dur, ja que van renegar d'haver sortit en l'anunci de la cursa pels Jocs al costat del batlle.
«Fitxaran Enric Truñó?» Aquesta pregunta, adreçada a Carles Martí com a responsable polític de l'estructura que el mes vinent posarà en funcionament l'Ajuntament per preparar el projecte Barcelona-Pirineus 2022, va monopolitzar ahir la reunió de la comissió de Cultura del consistori, en la qual el PP pretenia conèixer els informes de viabilitat en què es va sustentar Jordi Hereu el 13 de gener per llançar la candidatura olímpica. Després de molta insistència, el primer tinent d'alcalde va cedir: «En el moment d'arribar a Vancouver, l'alcalde parlarà amb Truñó sobre la seva voluntat de dirigir l'oficina.

Es vol passar del concepte de formació assistencial al d'oferir aprenentatge per al llarg de la vida

 CLARA RIBAS
Barcelona tindrà el 2012 un total de 24 centres de formació d'adults, nombre que duplicarà l'actual de tretze centres de formació. L'objectiu del Consorci d'Educació de Barcelona és transformar deu de les actuals aules existents en nous centres de formació. Segons fonts del consorci, es pretén així passar del concepte aplicat fins ara de la formació d'adults amb un caire assistencial, a una nova visió en què predomina la idea de l'aprenentatge al llarg de la vida. Els nous centres tindran una oferta àmplia i integrada i els dirigirà un equipa docent que tindrà una estructura organitzativa pròpia d'un centre educatiu.

Els centres de formació d'adults tindran una oferta més àmplia i lligada a les necessitats del territori. Amb vista al 2012 està previst que deu de les tretze aules actuals es converteixin en centres i que la ciutat tingui 24 centres de formació d'adults.