"NO ANEM BÉ, SENYORS D'ICV I PSC"

Veïns del barri barceloní d'El Carmel s'han organitzat per a denunciar la proposta de l'Ajuntament de modificació de PGM del barri del Carmel i entorns, "realitzada arbitràriament i d’esquenes als afectats", i "que volia expropiar més de 750 cases i unes 1.900 persones". La proposta ha estat de moment paralitzada pels grups de l'oposició. Tot i això, i "davant de l'alarma social", els veïns han creat diverses plataformes i han constituït la Coordinadora d’entitats afectades pel PGM del Carmel i entorns, "que té com objectiu principal la defensa del patrimoni dels veïns i la millora real del futur dels seus barris".

La coordinadora han iniciat una "recollida massiva de signatures", per aturar el projecte, "fins que no existeixi un consens i una complicitat amb els barris afectats i una participació real dels veïns i de les entitats que verdaderament els representen". El passat 25 d’abril, "unes 500 persones ompliren fins dalt l’Escola del Carmel", per a la presentació de l'esmentada coordinadora, segons indiquen els organitzadors.

F. Espiga. Barcelona (El Punt)

La sentència judicial que considera legal la llicència concedida a un immoble del carrer Almeria, al districte de Sants, que envaeix completament una vorera ha provocat estupor entre els veïns afectats. Aquest sentiment d’agror, però, no els farà desistir de les demandes per reclamar l’enderroc de l’edifici –les obres del qual estan aturades cautelarment– en considerar que no s’ajusta a la normativa urbanística. En una assemblea celebrada dimecres al vespre al Centre Social de Sants, els veïns es van comprometre a iniciar un seguit de mobilitzacions en aquesta línia.

El primer front que cal cobrir és garantir que l’Ajuntament de Barcelona, que és qui va presentar el contenciós per revocar la llicència, recorri contra la sentència. Entre altres arguments exposen que el planejament sobre l’ordenació del carrer, que deixaria la construcció en una situació legal com a mínim compromesa, és vigent, una circumstància que la resolució posa en qüestió. Un altre vèrtex sobre el qual volen fer pressió és el districte de Sants-Montjuïc.

El jutge adverteix que podria canviar la decisió si aparegués alguna “dificultat extrema”
Els veïns asseguren que les protestes seguiran

Redacció (Avui)

La sala contenciosa administrativa de l’Audiència Nacional va rebutjar ahir suspendre cautelarment les obres del túnel del TGV entre l’Estació de Sants i l’estació que s’ha de construir a la Sagrera, com havien sol·licitat en un recurs la plataforma AVE pel Litoral i altres entitats dels districtes de l’Eixample i Sant Martí al·legant perill del traçat.

Tot i reconèixer “l’indiscutible valor arquitectònic, cultural i històric” de la Pedrera, la Sagrada Família i la Torre del Fang, l’alt tribunal advoca per no aturar les obres mentre duri el procés. Això sí, el jutge adverteix que la mesura cautelar pot reconsiderar-se “si s’advertís una incompatibilitat, impossibilitat o dificultat extrema”, de manera que obliga Adif a informar de la compatibilitat de l’estudi informatiu i les concrecions del projecte de construcció.

Imatge de la central nuclear d'Ascó

Els responsables de la central nuclear d'Ascó van manipular el sistema de detecció de la radioactivitat del sistema de ventilació perquè no es disparés l'alarma. Aquest va ser l'origen de la fuita de partícules que hi ha hagut els últims mesos a la central, segons els detalls que ha donat aquest dimecres el Consell de Seguretat Nuclear (CSN). Segons l'informe del CSN, els responsables de la central van ocultar el problema a la Generalitat, que mitjançant el seu sistema de control ja havia detectat una radiació més elevada a mitjans desembre.
 
El Consell de Seguretat Nuclear dóna més detalls sobre el cas de la contaminació d'Ascó en sengles respostes que ha enviat al grup ecologista Greenpeace i al Defensor del Pueblo. L'informe detalla que els responsables d'Ascó van modificar el punt d'alarma radioactiva dels detectors del sistema de ventilació de manera injustificada i sense comunicar-ho, cosa que va facilitar la sortida a l'exterior de la radioactivitat.

FUNDIENDO LA OLLA HUMANA

Una de las cosas más fantásticas de Nueva York (además del "Welcome to the Johnson" en el East Side más bajo) es su diversidad cultural. Hay un flujo y reflujo de vidas en NY que sólo puede entenderlo quien haya estado allí. No importa si eres de Kazakhstan o Kansas, un newyorquino/a es una persona que se define por donde vive en ese momento, no de dónde viene.

A diferencia de otras ciudades europeas (en las cuales esta diversidad no se da), BCN está tomando cartas en el asunto para atajar el problema de la inmigración. El ayuntamiento considera que, para ser una ciudad cosmopolita -como NY-, no puede aspirar simplemente a ser capital de región española. Tiene que encontrar un camino para integrar a esta creciente población inmigrante, y hacer de ello una ventaja, mientras mantiene su espíritu catalán.

Si miramos el Plan municipal de inmigración, una gran estrategia ha sido acordada por el ayuntamiento para integrar tranquilamente a esta población inmigrada dentro de la sociedad catalana.

Desde 1997, la población inmigrante ha saltado de los 37.000 en 1997 a los 150.000 en el 2005, haciendo que los inmigrantes representen un 10% de la población total de la ciudad. Ese número, por supuesto, no refleja a los inmigrantes que están aquí ilegalmente.

Clos señala en el Plan municipal de inmigración: "Esta inmigración es muy diferente a aquélla que tuvimos en el Siglo XX. El Siglo XXI nos trae nuevas culturas que son muy diferentes a nosotros/as en numerosos aspectos: lingüístico, religioso, hábitos higiénicos y gastronómicos.

Una sentència condemnatòria als Estats Units evita que se’n pugui fer la liquidació i la publicació

M. Sòria (El Punt)

Quatre anys després que l’esdeveniment que havia de canviar el món va obrir portes –va ser el 9 de maig del 2004–, el Fòrum Universal de les Cultures encara no ha liquidat els comptes i, per tant, no els ha fet públics. La sentència contrària d’un jutjat de l’estat d’Illinois, als Estats Units, per la demanda d’unes productores a causa de l’incompliment d’un contracte per fer una pel•lícula del Fòrum està endarrerint aquest últim tràmit. El retard ha estat denunciat en diverses ocasions per les forces polítiques de l’oposició a l’Ajuntament de Barcelona. Fins i tot s’hi ha pronunciat el síndic de greuges, Rafael Ribó.

Seteixa setmana. L’Ajuntament de Barcelona, que ja fa temps que no commemora de cap manera aquesta efemèride, continua explicant que fins que no es resolgui la situació contenciosa que manté el Fòrum amb dues productores nord-americanes, no es poden posar els comptes a exposició, perquè legalment no se’n pot fer la liquidació.

Think Big i Rosalini nse la liquidació dels comptes, no es poden saber les despeses, les contractacions ni, en general, el balanç de l’esdeveniment, del qual es compleixen quatre anys aquesta maProductions són les dues productores nord-americanes que van demandar els organitzadors del Fòrum Universal de les Cultures per l’incompliment d’un contracte per produir una pel•lícula sobre la celebració de l’esdeveniment. La sentència del jutjat nord-americà ja els ha reconegut el dret a ser indemnitzades amb més de 3 milions d’euros per incompliment de contracte, una sentència que el Fòrum no reconeix i que, per tant, no ha complert. De fet, només el deute acumulat per multes i interessos ja era, fa uns mesos, de prop de 5 milions d’euros.

JAVIER Belmonte (El Periódico)

Fa més de 15 anys que visc en un pis amb vistes a la pèrgola de caràcter escultòric que el desaparegut Enric Miralles (1955-2000) i Carme Pinós van aixecar a l’avinguda d’Icària durant aquells fastos del 92, i cada dia m’agrada més. La pèrgola, vull dir. Per això tremolo quan alguns dels meus conveïns li demanen a l’ajuntament que la millori, com s’explica aquí al costat.

Més val que l’ajuntament s’estigui quietet, perquè el que més ha fet l’ajuntament per l’obra al.legòrica de les vies de tren que temps enrere travessaven el Poblenou industrial és deixar-la agonitzar durant la dècada que la va tenir sense cap mena de manteniment, sense ni una trista mà de pintura, amb els elements metàl.lics oxidant-se, amb la fusta que sembla travesses de tren podrint-se, amb els punts de llum desprenent-se i banyada en pintades. Al llarg d’aquella dècada, els veïns es van queixar repetides vegades, però ningú els va fer gens de cas. La pèrgola queia a trossos però a ningú li queia la cara de vergonya.