Una sentència condemnatòria als Estats Units evita que se’n pugui fer la liquidació i la publicació

M. Sòria (El Punt)

Quatre anys després que l’esdeveniment que havia de canviar el món va obrir portes –va ser el 9 de maig del 2004–, el Fòrum Universal de les Cultures encara no ha liquidat els comptes i, per tant, no els ha fet públics. La sentència contrària d’un jutjat de l’estat d’Illinois, als Estats Units, per la demanda d’unes productores a causa de l’incompliment d’un contracte per fer una pel•lícula del Fòrum està endarrerint aquest últim tràmit. El retard ha estat denunciat en diverses ocasions per les forces polítiques de l’oposició a l’Ajuntament de Barcelona. Fins i tot s’hi ha pronunciat el síndic de greuges, Rafael Ribó.

Seteixa setmana. L’Ajuntament de Barcelona, que ja fa temps que no commemora de cap manera aquesta efemèride, continua explicant que fins que no es resolgui la situació contenciosa que manté el Fòrum amb dues productores nord-americanes, no es poden posar els comptes a exposició, perquè legalment no se’n pot fer la liquidació.

Think Big i Rosalini nse la liquidació dels comptes, no es poden saber les despeses, les contractacions ni, en general, el balanç de l’esdeveniment, del qual es compleixen quatre anys aquesta maProductions són les dues productores nord-americanes que van demandar els organitzadors del Fòrum Universal de les Cultures per l’incompliment d’un contracte per produir una pel•lícula sobre la celebració de l’esdeveniment. La sentència del jutjat nord-americà ja els ha reconegut el dret a ser indemnitzades amb més de 3 milions d’euros per incompliment de contracte, una sentència que el Fòrum no reconeix i que, per tant, no ha complert. De fet, només el deute acumulat per multes i interessos ja era, fa uns mesos, de prop de 5 milions d’euros.

JAVIER Belmonte (El Periódico)

Fa més de 15 anys que visc en un pis amb vistes a la pèrgola de caràcter escultòric que el desaparegut Enric Miralles (1955-2000) i Carme Pinós van aixecar a l’avinguda d’Icària durant aquells fastos del 92, i cada dia m’agrada més. La pèrgola, vull dir. Per això tremolo quan alguns dels meus conveïns li demanen a l’ajuntament que la millori, com s’explica aquí al costat.

Més val que l’ajuntament s’estigui quietet, perquè el que més ha fet l’ajuntament per l’obra al.legòrica de les vies de tren que temps enrere travessaven el Poblenou industrial és deixar-la agonitzar durant la dècada que la va tenir sense cap mena de manteniment, sense ni una trista mà de pintura, amb els elements metàl.lics oxidant-se, amb la fusta que sembla travesses de tren podrint-se, amb els punts de llum desprenent-se i banyada en pintades. Al llarg d’aquella dècada, els veïns es van queixar repetides vegades, però ningú els va fer gens de cas. La pèrgola queia a trossos però a ningú li queia la cara de vergonya.

En protesta per la tala de l'alzinar

A dos quarts de vuit de la tarda del divendres 9 de maig del 2008, s'han tancat al Temple del Tibidabo 30 persones en protesta per la tala de l'alzinar i han donat a conèixer el següent comunicat:

Comunicat de l'Assemblea:
Collserola Contra la Prepotència Municipal

Units en assemblea hem decidit tancar-nos al temple del Tibidabo per tal de denunciar l'espoli del be públic que representen els boscos del cim de Collserola, per part de l'Ajuntament de Barcelona. Ens tallen les alzines en plena sequera amb total menyspreu per unes aliades tant bàsiques en el cicle de l'aigua i en el repte global que representa la lluita contra el canvi climàtic. Ens les tallen per un negoci rodo, per un equipament d'esbarjo desenfrenat , que res te a veure amb les necessitats reals de la nostra ciutat, ans al contrari es un luxe ostentós, insultant i del tot innecessari .

El primer vaixell amb aigua procedent de Tarragona ha atracat a les 08:50 hores d'aquest dimarts al Port de Barcelona

El primer vaixell amb aigua procedent de Tarragona ha atracat a les 08:50 hores d'aquest dimarts al Port de Barcelona, el que suposarà la posada en marxa d'una de les principals mesures excepcionals davant de la sequera que pateix Catalunya.

El vaixell, que ha sortit de Tarragona a les 04:15 hores d'aquesta matinada, té una capacitat de 19.000 metres cúbics i es calcula que trigarà 17 hores en descarregar tota l'aigua. Aquesta càrrega ha de cobrir un 10% dels consum d'aigua de boca de la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana.

Aquest primer vaixell servirà per comprovar el "correcte funcionament de la instal·lació". Dijous 15 de maig, arribarà un segon vaixell provinent de Marsella amb aigua potable que ja s'utilitzarà per al subministrament. El tercer arribarà el 19 de maig amb aigua prepotable també procedent de Marsella.

La suspensió temporal es deu a les obres de millora d’accessibilitat de l’estació de Sant Gervasi, que costaran 10 milions

(El Periódico)

Les línies del Vallès i de Reina Elisenda dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) es veuran parcialment interrompudes durant cinc dies i dos caps de setmana diferents per la remodelació de l’estació de Sant Gervasi.

Els talls seran, primer, des del dissabte 10 de maig fins al dilluns 12 i, en segon lloc, entre el dissabte 17 i el diumenge 18, entre les estacions de Gràcia i Muntaner.

Les línies del Vallès, cap a Sabadell i Terrassa, tindran un servei de tren llançadora cada cinc minuts entre les estacions de Plaça Catalunya i Gràcia. D’allà sortirà un autobús substitutiu que pararà a Sant Gervasi i Muntaner.

Els passatgers de la línia L-6 cap a Reina Elisenda també hauran d’agafar aquest autobús entre les vuit del matí i les deu de la nit, que seguirà fins a les parades de La Bonanova i Les Tres Torres. Entre les parades de Sarrià i Reina Elisenda s’habilitarà un servei de tren llançadora. Durant la resta de l’horari de funcionament, la línia no patirà cap modificació.

Les bústies de la voravia esquerra de la rambla del Raval i dels carrers del voltant no s’han pogut utilitzar des que es van inaugurar
La velocitat de succió de la brossa i el transport han patit força deficiències

Maria Favà (Avui)

La recollida pneumàtica d’escombraries del Raval, que es va inaugurar la primavera de l’any passat durant la precampanya de les eleccions municipals, va funcionar fins ahir només a mitges. El 30 de març del 2007 es va obrir oficialment la central de recollida pneumàtica -que està soterrada a la cantonada del carrer Sant Josep Oriol amb el carrer Espalter- i de forma simultània les 44 bústies de la brossa que es va col•locar a la rambla del Raval i als carrers dels voltants. Però fins ahir les bústies de la part esquerra (Llobregat) d’aquesta rambla i dels carrers que hi van a parar van estar precintades.
No es podien fer servir per una deficiència en la pressió i en la velocitat del transports de les escombraries, segons va reconèixer a l’AVUI un portaveu de Foment de Ciutat Vella, el consorci público-privat que executa les obres d’aquest districte. Però mentre els veïns afirmen que les bústies del cantó esquerra no han funcionat mai, des de Foment de Ciutat Vella asseguren que només han estat fora de servei un temps indeterminat. L’Ajuntament de Barcelona afirma que s’ha fet un desplegament progressiu i que les del cantó esquerra han sigut les ultimes.

Entitats ciclistes demanen criteris més clars per treure-les del carrer
De les bicis se’n fa ferralla

Virgínia Mascaró (Avui)

L’Ajuntament de Barcelona ha retirat 30 bicicletes del carrer durant els últims quinze dies a Ciutat Vella perquè els faltava algun element bàsic o estaven molt rovellades i en un desús evident. Entitats ciclistes demanen que s’estableixin uns criteris clars de retirada de bicis de la via pública consensuats prèviament.

L’Associació Bicicleta Club de Catalunya (BACC), arran de les queixes que ha rebut d’usuaris afectats i de persones que han vist treure de la via pública bicicletes en bon estat, ha alertat que la retirada s’ha dut a terme seguint criteris dubtosos i poc clars i ha demanat explicacions al regidor de Mobilitat de l’Ajuntament, Francesc Narváez.

“L’actuació de la Guàrdia Urbana s’ha fet a petició dels ciutadans, arran de les queixes rebudes perquè les bicicletes ocupaven un espai on molestaven o portaven molt de temps lligades al mateix lloc”, afirma un portaveu de Mobilitat. Aquestes bicicletes es duen a una deixalleria perquè es procedeixi al seu reciclatge. No s’ha deixat cap notificació als propietaris, com es fa amb altres vehicles, perquè es consideren un “residu sòlid” i se les emporta una brigada de neteja. De les 30 bicicletes retirades, a un 95% els faltava un element bàsic, com una roda, i només un 5% tenien l’aspecte rovellat i d’evident desús, admet un portaveu de Mobilitat.

EL PASSAT DIA 5 DE MARÇ VAM FER UNA ASSEMBLEA SOBRE EL PROJECTE D’ENDERROC D’EDIFICIS VEÏNS AL PALAU DE LA MÚSICA, AL CARRER ST. PERE MÉS ALT 13 bis, 15 i 17, QUALIFICATS D’EQUIPAMENT, PER FER-HI UN APARCAMENT, UNA MÍNIMA PLAÇA i UN HOTEL

AL PROJECTE HI PRESENTAREM AL.LEGACIONS.

Els promotors acompanyen els seus arguments dient que així serà més visible el conjunt escultural de Miquel Blai a la cantonada del Palau de la Música. Com que el Palau és posterior a La Salle, l’escultura està feta per ser vista des de sota. I en tot cas, només es guanyaria visibilitat si s’enderroqués els edificis frontals a l’escultura o sigui els edificis de St. Pere mes Alt, 10, 12, 14 i 16. Perô aquests són de diferents propietaris i als promotors immobiliaris s’estimem millor tenir un sol interlocutor.

Problemas de infrastructuras en el Distrito Tecnológico de Barcelona
Comerciantes de la zona denuncian la deficiente ejecución del proyecto municipal
Los chaflanes de Llull con Àlaba y Pamplona se han reformado tres veces

Albert Ollés (El Periódico)

A los comerciantes del tramo de la calle de Llull entre Zamora y Àlaba, en el 22@, les crecen los enanos. Después de dos años con la zona cerrada y levantada por unas obras de reforma que acumularon varios retrasos, el proyecto se ha estrenado con inundaciones en la acera. Así lo han denunciado a este diario los afectados, que critican la deficiente ejecución global de los trabajos municipales.

Uno de los principales damnificados es el restaurante Mannà, ubicado en la confluencia entre Llull y Pamplona. Según su propietario, Jesús Molina, la llegada hace pocos días de las primeras y esperadas lluvias de abril desembocó en importantes acumulaciones de agua sobre la acera del chaflán, con el consiguiente perjuicio para los negocios.

PENDIENTE INCORRECTA
El problema radica, según Molina, en que la pendiente de la acera para facilitar la caída del agua hacia la calzada no es la correcta, lo que la dirige en sentido contrario, hacia los portales. “Después de todo lo que hemos pasado, el resultado final es más que insatisfactorio”, dice Rita, responsable de otro establecimiento.

“Hasta tres veces han reformado y levantado los dos chaflanes con Pamplona y Àlaba”, añade. En el primero de ellos trabajaban el pasado sábado a destajo varios obreros; mientras que en el segundo estaban cambiando ayer las baldosas, pese a que las obras concluyeron el pasado enero. Los alcorques también son provisionales y los acabados en general no satisfacen a los vecinos.

Otro tema que ha quedado pendiente es el de la recogida neumática de basura. Tal y como sucede en las reformas urbanísticas del 22@, se aprovecharon las obras para instalar la canalización subterránea, pero los buzones, que deberían ir en los chaflanes, aún no se han puesto al depender de otros proyectos.