Carles Martí afirma que la direcció de la candidatura, que l'alcalde oferirà a Enric Truñó, només depèn de l'exregidor del PSC

V cenç Planella
Els grups polítics de l'Ajuntament van llançar ahir un ultimàtum a Jordi Hereu, després que s'haguessin assabentat per mitjà d'aquest diari que l'alcalde oferirà a Enric Truñó, quan avui arribi a Vancouver, la direcció de l'oficina tècnica que prepararà la candidatura Barcelona-Pirineus als Jocs del 2022. El primer tinent d'alcalde, Carles Martí, va confirmar que el nomenament només està pendent que el mateix exregidor del PSC accepti el càrrec. L'oposició, però, va advertir a Hereu que el seu suport a l'aventura olímpica depèn que accepti consensuar les decisions i que deixi de promocionar el projecte «a cop de titular». L'avís dels socis d'ICV-EUiA encara va ser més dur, ja que van renegar d'haver sortit en l'anunci de la cursa pels Jocs al costat del batlle.
«Fitxaran Enric Truñó?» Aquesta pregunta, adreçada a Carles Martí com a responsable polític de l'estructura que el mes vinent posarà en funcionament l'Ajuntament per preparar el projecte Barcelona-Pirineus 2022, va monopolitzar ahir la reunió de la comissió de Cultura del consistori, en la qual el PP pretenia conèixer els informes de viabilitat en què es va sustentar Jordi Hereu el 13 de gener per llançar la candidatura olímpica. Després de molta insistència, el primer tinent d'alcalde va cedir: «En el moment d'arribar a Vancouver, l'alcalde parlarà amb Truñó sobre la seva voluntat de dirigir l'oficina.

Es vol passar del concepte de formació assistencial al d'oferir aprenentatge per al llarg de la vida

 CLARA RIBAS
Barcelona tindrà el 2012 un total de 24 centres de formació d'adults, nombre que duplicarà l'actual de tretze centres de formació. L'objectiu del Consorci d'Educació de Barcelona és transformar deu de les actuals aules existents en nous centres de formació. Segons fonts del consorci, es pretén així passar del concepte aplicat fins ara de la formació d'adults amb un caire assistencial, a una nova visió en què predomina la idea de l'aprenentatge al llarg de la vida. Els nous centres tindran una oferta àmplia i integrada i els dirigirà un equipa docent que tindrà una estructura organitzativa pròpia d'un centre educatiu.

Els centres de formació d'adults tindran una oferta més àmplia i lligada a les necessitats del territori. Amb vista al 2012 està previst que deu de les tretze aules actuals es converteixin en centres i que la ciutat tingui 24 centres de formació d'adults.

El diario estadounidense cree que el Gobierno español debe actuar tal y como ha hecho en el sector de los controladores aéreos "si quiere evitar el destino de Grecia"

Nueva York. (EFECOM).-
El diario estadounidense The Wall Street Journal recomendó al Gobierno español que "recorte un poco más las alas a los sindicatos si quiere evitar el destino de Grecia", tal y como ha hecho en el sector de los controladores aéreos.
En un artículo de opinión, el diario especializado en información económica señala también que "si España quiere salir de esta crisis económica y evitar el destino de Grecia a los ojos de los inversores en deuda, tendrá que recortar las alas a unos cuantos sindicatos más".
"Despilfarradoras empresas públicas"
Explica, además, que de entre las "despilfarradoras empresas púbicas", AENA es "claramente una de la de más altos vuelos", ya que, pese a perder el año pasado 300 millones de euros, paga a sus 2.300 controladores aéreos una media de más de 300.000 euros.
De todos ellos, 135 cobran más de 600.000 euros, mientras que 713 ingresan entre 360.000 y 540.000, destaca el diario, que califica estas cifras de "asombrosas" y apunta que, además, el colectivo tiene derecho a jubilarse a los 52 años con derecho a toda la pensión.

La ministra de Sanitat ajorna fins al segon semestre la reforma de la llei

Només el 21,6% dels establiments de restauració de Barcelona han prohibit fumar tres anys després de l’entrada en vigor de l’actual llei del tabac. Per contra, tres de cada quatre locals, el 75,4%, segueixen sent establiments amb fum. El 3% restant són locals que permeten fumar només en zones habilitades. Les dades corresponen a un estudi basat en una mostra de 1.130 locals de la capital que van ser visitats al llarg del 2008. El treball ha estat dirigit per Joan Ramon Villalbí, de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), i publicat a la revista Gaceta Sanitaria.

L’estudi constata que, malgrat l’elevat percentatge de locals que permeten fumar, el cert és que, en general, el compliment de la normativa a Barcelona és força elevat. De fet, la llei permet que els responsables de locals de menys de 100 metres quadrats decideixen si al seu establiment es pot fumar o no.

La nova infraestructura començarà al costat del cementiri de Collserola

Les entitats estudien presentar-se a les eleccions per combatre "una forma de governar decebedora"

CARMINA OLIVERAS, MANRESA
Les 19 associacions de veïns (AV) de Manresa s'estan plantejant la possibilitat de constituir una plataforma ciutadana amb la intenció de presentar-se a les properes eleccions municipals de la ciutat, que se celebraran a la primavera del 2011. Víctor Feliu, president de l'AV de la Plaça Catalunya i màxim representant de la comissió que s'ha creat per estudiar la proposta, va explicar ahir a Regió7 que la innovadora fórmula va encarada a combatre "una manera de governar decebedora".

"Fa temps que parlem amb la gent del carrer i amb les diferents entitats veïnals i hi ha una decepció amb la forma de governar de l'Ajuntament, la gent està desencisada amb la manera com es considera les entitats veïnals, per això ens hem plantejat aquesta possibilitat", va argumentar Feliu, que va afegir que, a més, la proposta pot servir de "revulsiu". Segons el president de l'entitat veïnal de la Plaça Catalunya, es tractaria d'una candidatura feta "des dels barris" que deixaria de banda "els personalismes i la ideologia política de cadascú".

L. R. / A. P. G. - Barcelona -
Los móviles vuelven a Barcelona. Hoy abre sus puertas el Congreso Mundial del Móvil (MWC), que se espera que reunirá a más de 50.000 ejecutivos de la industria de la telefonía móvil e Internet hasta el jueves. Según datos de la feria, en 2009 el impacto fue de 220 millones de euros en la ciudad y supuso 5.670 empleados a tiempo parcial. Entre 2006 y 2010, acumula un impacto de 1.207 millones y más de 27.000 puestos de trabajo. En 2006, cuando emigró de Cannes a Barcelona, hubo 650 expositores. Este año, son 1.300.

Ésta será la edición de los descuentos. La organización del congreso ha logrado un promedio de descuentos en las habitaciones hoteleras del 10% respecto al año pasado y, en algunos casos, han alcanzado el 50%.

Com afectarà als veïns de Congrés-Indians el nou Centre d'Atenció Primària de les antigues Cotxeres Borbó. 

Ja està fent  els darrers passos per tal de començar a funcionar. Si tot va bé, la seva activitat assistencial s'iniciarà després del proper estiu, de manera que ja s'està en la fase de planificació de quina població atendrà.

Roque Pascual Salazar (i), Alicia Gámez y Albert Vilalta, los tres cooperantes

españoles que fueron secuestrados a unos 150 kilómetros de Nuakchot. (Imagen: EFE)

Los tres voluntarios españoles secuestrados a finales de noviembre de 2009 por el grupo terrorista Al Qaeda del Magreb Islámico (AQMI) en Mauritania aparecen en un nuevo vídeo, que ha sido presentado como prueba de que los rehenes están con vida.

El vídeo ha sido aportado por uno de los negociadores del gobierno de Mali, país a donde fueron trasladados los españoles tras el secuestro, según han informado varios medios españoles como El País y ABC. Las imágenes fueron vistas por un periodista de la agencia francesa AFP en Bamako.

Un llibre repassa la història dels escolapis des que el 1683 es va crear el primer col·legi a Catalunya

JÚLIA Tardà
La «necessitat de conèixer el passat i reflexionar sobre la trajectòria col·lectiva» ha animat el pare Joan Florensa a recollir en un llibre, El projecte educatiu de l'Escola Pia de Catalunya (1683-2003): una escola popular, més de 320 anys de presència de l'Escola Pia a Catalunya. Va ser a Moià l'any 1683 on es va crear el primer col·legi de l'orde dels escolapis a Catalunya. L'autor del llibre destaca la seva vocació de col·legi «popular», lleial a la voluntat genuïna del fundador de l'orde, Josep de Calassanç, d'oferir educació per al «poble», aleshores els fills de les classes menestrals. Segons l'autor aquest esperit continua encara vigent i en l'epíleg del llibre afirma que l'escola «s'ha dirigit a la classe mitjana, la que forma la massa del poble català».
Un altre aspecte cabdal per l'autor és precisament la «fidelitat al país», un compromís que, segons explica, ha distingit també el projecte educatiu de l'Escola Pia.