Identificats els punts més pixats del Born, Sant Pere i Santa Caterina
Només hi ha un lavabo públic al pla de Palau
No es va instal•lar el que estava previst al carrer Carders

Maria Favà (Avui)

És la plaga que no cessa i que a l’estiu s’intensifica, sobretot a Ciutat Vella. La gent beu més i pixa més, i els fluids, fora dels llocs habilitats, fan més pudor si fa calor. Pep Miró, líder veïnal del Casc Antic, ha identificat els carrers més bruts i pixats dels barris del Born, Sant Pere i Santa Caterina.

El 2005 l’Ajuntament va fer un pla a dos anys per instal•lar lavabos públics en els carrers del districte de Ciutat Vella i habilitar també com a públics els lavabos dels pàrquings, dels museus i dels equipaments municipals. El 2006 s’havia d’inaugurar un local amb personal propi al carrer Carders com el que es va obrir a la plaça del Teatre, sota el monument a Pitarra a la Rambla, però no es va trobar mai l’emplaçament idoni i el lavabo no existeix.

(Avui)

El president de l’Associació de Comerciants i Industrials de la Barceloneta, Pietro Ferrari, va anunciar ahir que els veïns i els botiguers del barri organitzaran patrulles de vigilància si l’Ajuntament no atén la seva petició d’augmentar la presència policial per frenar l’onada de nòmades i indigents conflictius.

SOLO SI TE RINDES LO HABRÁS PERDIDO TODO

La Asociación de Vecinos L´Òstia y La Plataforma en Defensa de la Barceloneta nos dirigimos a los vecinos/as de la Barceloneta, de Barcelona en general y de cualquier otra parte del país o fuera de el, para comunicar que hemos tramitado un contencioso administrativo contra el "plan de los ascensores" por presentar irregularidades técnicas tanto legales como arquitectónicas.

El abogado que nos lleva el caso, lo hace de forma altruista y no nos cobra nada, pero el contencioso supone un coste de 5.000 euros y disponemos de dos meses para sufragarlo. Como dice nuestro abogado Pere Comas « el plan es una perversión del planeamiento urbanístico que lo convierte en una mera herramienta inmobiliaria». No se trata solo de defender la Barceloneta sino de no dejar que sienten precedentes, porque toda lucha local es una lucha global. Por este motivo hemos decidido abrir una cuenta «Caixa Laietana 2042 0195 91 3300001033» para intentar recaudar dicha cantidad y si cualquiera lo cree conveniente presentaremos un estado de cuentas de todos los ingresos y gastos, como podéis imaginar, nosotros no recibimos ninguna ayuda ni subvención.

Porque hay quien se lleva el dinero de las subvenciones del Ayuntamiento, mientras otros tenemos que hacer un esfuerzo económico para seguir adelante con nuestra reivindicación PORQUE AÚN NOS QUEDA REBELDÍA EN NUESTROS CORAZONES.

 Gracias por vuestra solidaridad y colaboración.

 Asociación de Vecinos L´Òstia y La Plataforma en Defensa de la Barceloneta

L’incivisme inevitable s’ajunta amb la deixadesa municipal a la Gran Via nord
Hi ha mobiliari trencat que no es substitueix i fonts que no funcionen
Les claraboies que donen llum al tramvia semisoterrat, brutes i trencades

Maria Favà (Avui)

Un any i mig després de la inauguració a bombo i plateret que es va fer del semicobriment de la Gran Via entre la rambla del Poblenou i el límit del terme municipal amb Sant Adrià, el conjunt de l’obra pateix el mal més habitual de l’espai públic barceloní, la manca de manteniment. Aquesta descurança, que és culpa de l’Ajuntament, juntament amb l’incivisme inevitable, desmereix el conjunt d’una obra que es va voler modèlica i que va ser fruit d’una llarga lluita reivindicativa.

Els equips d’atenció primària de l’Ajuntament de Barcelona han atès fins al juny 3.500 persones més que el 2007
La crisi porta més immigrants, treballadors en precari i aturats a dependre de les ajudes

Sònia Pau (Avui)

No es venen tants pisos ni tants cotxes, hi ha famílies que no han pogut marxar de vacances i hi ha més persones que han d’acudir als serveis socials, perquè no tenen ni cobertes les necessitats més bàsiques. Era evident que la crisi comportaria un increment dels usuaris dels serveis socials d’atenció primària, i el balanç de Barcelona des de començament d’any ho corrobora: fins al juny 33.964 persones van ser ateses pels equips bàsics d’atenció social, que van significar un augment d’un 12% respecte a les 30.377 ateses en el primer semestre del 2007.

Són fills d’afectats per la remodelació del polígon del Governador que no permeten l’enderroc dels vells edificis

Rosa Díaz (El Punt)

A la cantonada del carrer d’Almansa amb el carrer Góngora, al barri del Verdum de Barcelona, hi ha un tros d’edifici mig enderrocat, i mig tapiat, que contrasta amb tot el seu voltant de blocs de nova construcció. És l’últim que queda de les «cases de paper», testimoni i reducte d’un dels capítols més tristos del barraquisme vertical a Barcelona. I encara hi viu gent. Concretament tres famílies atrinxerades en pisos de vint metres que pateixen les conseqüències d’estar en un bloc amb altres pisos tapiats: brutícia, rates, escarabats. Però no volen deixar aquest lloc, que hauria de ser enderrocat. És la seva manera de protestar i pressionar perquè els donin, a ells també, un lloc on viure, com van fer amb altres fills d’afectats per la reforma dels habitatges del Governador.

(Editorial)

Barcelona té molts dels ingredients necessaris per ser una gran metròpoli, i la recepta per arribar a ser-ho es basa en la imaginació, l’estratègia, la confiança i la valentia. Tenim la recepta i els ingredients, ens manca que el cuiner executor de tot plegat sigui un govern municipal capaç i amb les idees clares.

Posem un exemple d’una metròpoli de primer rang: la ciutat de Montreal, al Quebec. En molts aspectes s’assembla a Barcelona: tenen la mateixa grandària, una dinàmica demogràfica bastant paral·lela, una base econòmica en què la indústria i l’equipament terciari tenen papers destacats, uns processos d’urbanització realitzats als segles XIX i XX amb la participació del mateix tipus d’agents, aspiracions de capitalitat política, problemes d’integració dels immigrants i conflictes lingüístics històrics.