El Canòdrom de la Meridiana de Barcelona és l'edifici destinat a funcions de centre d'art amb el nom de Canòdrom. Centre d'Art de Barcelona. Aquest edifici, situat al carrer Concepción Arenal, 165, de Barcelona, va ser projectat per l'arquitecte Antonio Bonet Castellana el 1962, amb la col·laboració de l'arquitecte Josep Puig Torn, i va obtenir un Premi FAD el 1963.
Bonet, deixeble de l'arquitectura funcional del GATPAC i de les inquietuds del moviment modern, dissenyà per a aquest canòdrom una estructura lleugera i mínima en la qual destaquen els pilars d'acer, les grades i les plaques de formigó que fan de serrell a l'edifici, fet que accentua el seu caràcter visiblement esquelètic i deutor de la idea de velocitat.
L'edifici va acollir les apostes per les curses de llebrers, una pràctica estesa a diverses ciutats de l'estat espanyol durant el franquisme i abans de la consciència ecologista. Les curses consistien en la competició entre llebrers que seguien una llebre mecànica a la pista-circuit que hi solia haver davant les grades dels canòdroms.
El Canòdrom de la Meridiana va ser l'últim canòdrom estable d'Espanya i un dels quatre canòdroms de l'àrea metropolitana de Barcelona. Va realitzar la darrera cursa el 22 de febrer de 2006. Finalment, l’Ajuntament de Barcelona va adquirir l’edifici per dedicar-lo a equipament.
