CARLOS MÁRQUEZ DANIEL
BARCELONA
la vaga és sempre l’últim recurs, l’arma que el treballador, per dret, només desenfunda quan considera que no hi ha cap altre remei, que no se l’escolta, que les seves propostes són menyspreades. Tota negociació, no obstant, té dues cares, la del patró i la del treballador. És el cas del conflicte laboral que viu el servei de bus urbà i interurbà de la província de Barcelona, que mou diàriament prop de 50.000 viatgers i ahir va viure la tercera i més violenta jornada de vaga. Avui, quart i últim dia de protesta, els uns amenaçaran amb noves mobilitzacions i els altres es negaran a dialogar amb els que «recorren a la violència per aconseguir el seu objectiu».
Els problemes es van concentrar a primera hora del matí en algunes cotxeres i estacions centrals del Baix Llobregat i el Vallès Oriental. 
Un treballador de l’empresa Baixbus mostra un dels vehicles atacats ahir a l’Hospitalet. La pedra va entrar per una finestra i va sortir per l’altra. Foto: RICARD CUGAT
Nombrosos piquets van evitar la sortida dels vehicles en l’inici dels serveis mínims i moltes zones es van quedar sense transport. Sagalés va haver de retirar una quinzena d’autobusos de Vic, Manresa i Granollers per trencament de vidres, i Baixbus en va donar de baixa set més a l’Hospitalet pel mateix motiu.
L’incident més greu es va produir a les 8.30 hores, quan un autobús de la línia 65 de TMB –empresa que està al marge del conveni col·lectiu que s’està discutint– va ser interceptat per tres encaputxats en una parada davant de l’Hospital Duran i Reynals, a Bellvitge. Els tres individus, armats amb martells, van destrossar tots els vidres amb el passatge a l’interior, fet que va provocar moments de tensió i crisis de nervis entre els que feien una becaina al seu seient. També l’empresa Mohn, no afectada pel conveni, va haver de retirar vehicles. En total, la patronal va comptabilitzar més de 30 atacs que no van provocar ferits però sí quantiosos danys materials que ja han estat denunciats. Una altra de les zones més afectades va ser el Maresme, on els problemes ja van començar dimecres amb assalts amb pedres a quatre autobusos davant de l’Hospital de Mataró, informa Fede Cedó.
¿ÈXIT O FRACÀS? / CCOO i UGT van lamentar els actes vandàlics i van considerar que la vaga va ser «un èxit absolut a l’aconseguir que prop del 95% dels 8.000 conductors de la província secundessin la protesta». Com acostuma a ser habitual, la part oficial va reduir substancialment la xifra. Miquel Àngel Martínez, portaveu de les patronals Fecav i Audica, va assegurar a aquest diari que ahir van deixar de treballar «poc més de 900 empleats d’una desena d’empreses, de les 400 que operen a la província». Amb les dues declaracions a la mà, l’única conclusió possible és que sindicats i companyies de transport tenen un llarg diàleg al davant abans de poder anar junts al cine algun dia.
Martínez es va acollir als incidents per rebutjar «qualsevol opció de diàleg possible» i va denunciar que no es respecta «el dret voluntari a la vaga al no permetre accedir al seu lloc de treball a molts dels conductors que no recolzen l’aturada». «No s’entén de cap manera que estiguin en contra d’un conveni col·lectiu que ells mateixos ja han firmat», va asseverar. Des de CCOO, José Villares va insinuar que moltes companyies «semblen interessades que els trenquin els vidres per tenir arguments contra nosaltres», i va avançar que el comitè de conveni «ja té sobre la taula diverses propostes per portar a terme noves mobilitzacions», com deixar sense bus el pont de la Immaculada, el 7 i 8 de desembre, o sabotejar el Nadal.
«El nostre servei de manteniment treballarà de valent per arreglar els vehicles atacats», apuntaven ahir a la tarda fonts de Sagalés, amb l’esperança que el nou material aguanti avui l’última envestida, per ara. Amb les posicions tan allunyades, els 50.000 usuaris del servei urbà i interurbà farien bé de començar a recórrer a un plànol ferroviari.
el Peródico.cat
13-11-2009
