Les ajudes socials s’incrementen un 13,1% respecte a l’exercici anterior
L’alcalde anuncia la segona inversió més gran de la història malgrat la crisi
XABIER BARRENA
BARCELONA
Els pressupostos municipals que ha preparat el bipartit per a l’any 2010 són els millors possibles en aquest món en crisi. Aquest voltairià apunt serveix per resumir el que pensa l’alcalde de la ciutat, Jordi Hereu, del projecte de comptes, valoració que ahir va expressar davant els mitjans poc després que la comissió de govern hi donés el vistiplau. Els arguments d’Hereu, òbviament contestats pels dos principals partits de l’oposició, CiU i PP, són que malgrat el paisatge econòmic actual, la inversió per al 2010 serà la segona més gran de la història, això sí, 200 milions d’euros per sota d’aquest 2009.
La inversió total suma 801 milions d’euros, encara que només 560 apareixen com a tals en els comptes municipals. N’hi ha 140 que provenen del fons estatal per a l’ocupació i la sostenibilitat local, també conegut com la segona edició del Pla E, posat en funcionament aquest any 2009 pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero. Finalment, 100 milions d’inversió més vindran de la mà de dues empreses que són 100% municipals, el patronat de la Vivenda i BSM.
SERVEIS A LES PERSONES / A més, la destinació que es dóna a les partides, en l’apartat de despesa corrent, són, en si mateixes, una declaració d’intencions, segons l’alcalde. El 24,6% d’aquesta despesa es destina a l’epígraf «serveis a les persones», que inclou l’ajuda social, però també Educació i Cultura. Dintre d’aquest epígraf, l’apartat en concret d’Acció Social s’incrementa un 13,1%.
La suma de tot, segons Hereu, és que es construiran nou guarderies més i s’ampliarà la xarxa d’assistència social, cosa que comportarà un augment del personal contractat. Tot això, va insistir l’alcalde, en temps de crisi.
«Sí, hi haurà números vermells, però no són dèficit sinó endeutament». Amb aquest embarbussament –per als entesos–, Hereu va voler emfatitzar que Barcelona tindrà un dèficit de 175 milions, com va avançar ahir EL PERIÓDICO, però pràcticament perquè vol. És a dir, el dèficit no sorgeix d’unes despeses descontrolades que sobrepassen els ingressos sinó de la voluntat del govern bipartit de mantenir l’esforç inversor, cosa que cap altra ciutat espanyola pot fer en aquests moments, segons l’alcalde Hereu. «Som la ciutat que més pot invertir en termes absoluts i relatius», va afirmar satisfet.
Així, la millora i manteniment de vies beneficiarà 843 carrers de la ciutat, com preveu el pla d’acció municipal. En total, en el quadrienni del 2008 al 2011 se sobrepassaran els 3.000 milions d’euros d’inversió, més de 500 milions per sobre del mandat anterior.
En el capítol d’ingressos, la principal caiguda es registra en les transferències de l’Estat, un 15% menys, 166 milions d’euros, fet que va ser àmpliament criticat tant pel PP com per CiU.
Els ingressos per impostos creixen un 1,1%, en part perquè la recaptació de l’IBI, que puja 35 milions d’euros, compensa la caiguda pel cessament d’activitats econòmiques i de la construcció. L’increment de la quantitat recollida a l’IBI es deu, segons l’ajuntament, a la gradual aplicació dels nous valors cadastrals aprovats l’any 2001. Segons l’oposició, es deu a un augment de l’impost.
CAPACITAT D’ESTALVI / Hereu també va assenyalar que en els últims cinc anys, la ciutat ha estalviat entre el 25 i el 30% dels ingressos, entre 475 i 560 milions, cada any. Per al 2010, a causa de la situació de crisi, el percentatge d’estalvi baixarà fins al 15%, uns 325 milions d’euros. Aquesta capacitat d’estalvi, «aquesta solvència» segons Hereu, és la clau que permet a l’ajuntament endeutar-se sense que sigui unproblema.
el Períodico.cat
13-11-2009
