Carlos Guillén marxa avui per "inseguretat de la ciutat". Renunciarà veure el Barça-Inter, pel qual havia pagat 1.800 euros

Isaac Lluch
Visca el Barça sense Barcelona. Això és el que pensa Carlos Guillén. Un home totalment desconegut a la Ciutat Comtal, però que a Detroit, on juga, o a Veneçuela, d'on és, no pot sortir de casa sense que el reconeguin: és una de les estrelles -tres cops All Stars- dels Tigers de la Lliga nord-americana de beisbol.
Tenia tota la il·lusió de veure demà el partit contra l'Inter; de fet, havia quadrat les seves vacances per poder anar al Camp Nou. Fa quatre anys que revisava la seva atapeïda agenda -disputa uns 160 partits per temporada des de en fa 11- per veure jugar en viu i en directe el Barça i per fi semblava que ho havia aconseguit després de confessar que podia pagar el que fos per visitar l'estadi. Fins i tot va llogar, per 1.800 euros, quatre seients amb dret a càtering i begudes en una de les últimes llotges VIP que quedaven lliures. Bé s'ho pot permetre amb un contracte de 48 milions de dòlars en quatre temporades (12 per any, si fa no fa com Leo Messi al Barça).

Però l'estada a Barcelona li ha resultat més cara, i no només econòmicament sinó també emocionalment. Dissabte a la tarda, 24 hores després d'aterrar, li van robar mentre passejava per la Sagrada Família juntament amb la seva dona, la filla i la sogra. Va perdre les targetes de crèdit i 1.000 dòlars en efectiu. Quan es van adonar del robatori ja era massa tard. "Ens han robat autèntics professionals. A Veneçuela et roben i surten corrents; aquí no hem estat conscients del moment en què ens sostreien la cartera. En tot cas no hi havia policia enlloc i no hem pogut fer res", va lamentar, en conversa amb l'AVUI, Guillén.

Aquest diari havia estat testimoni dissabte al matí de la il·lusió que li feia al beisbolista veure el Barça-Inter. De fet, el pelotero dels Tigers havia pogut trepitjar la gespa del Camp Nou acompanyat de l'AVUI. "He triat venir a aquest estadi i no a un altre lloc perquè és el més gran d'Europa. El Reial Madrid s'ha convertit en pur nom, últimament no guanya res. Quan vas a veure un partit vols sentir-te guanyador i el Barça ho és. Ve a ser al futbol com els Yankees de Nova York al beisbol", s'admirava.

"Però els lladres de Barcelona m'han espatllat les vacances i ni jo ni la meva família ens sentim ja còmodes i segurs en aquesta ciutat. No tinc targetes de crèdit, no puc fer res. Agafem un vol dilluns mateix", va resignar-se ahir Carlos Guillén, que assegura que a uns familiars de la seva dona també els van robar a Barcelona fa uns anys.

Que no li expliquin que Veneçuela és més perillós. "Hugo Chávez està fent molt pel país. El conec i hem jugat plegats a softbol. Ajuda molt els pobres i es caracteritza per dir sempre la veritat públicament, encara que dolgui. Tant de bo es mantingui molt temps en el poder", subratlla mostrant un entusiasme que no té pel soccer europeu.

"Del Barça en conec Messi i Henry", admet, alhora que descobreix que Xavi o Iniesta "no em sonen tant" i que no coneix cap jugador de l'Inter. Si volia assistir al partit era més per luxe que per passió. Per Guillén el Barça és una delicatessen en una ciutat perillosa. Ha renunciat al Barça-Inter i als 1.800 euros que li van costar les entrades. Difícilment tornarà a la Ciutat Comtal..., però tampoc es farà, diu, del Madrid.

Avui.cat
23-11-2009