Jo també sóc dels que penso que el que va succeir ahir a catalunya, aquests 15.000 voluntaris i més de 200.000 persones mobilitzant-se i votant per la independència és ja un èxit sense paliatius. Tant m’és que la participació global no arribès al 30%.
Amb els mitjans disponibles (migrats) i amb el suport institucional recollit (minso), només el ressò internacional i la inversió en il·lusió que s’han recollit ja han estat tot un èxit. Fins aquí un excel·lent a tots els qui s’hi van veure amb cor de tornar-nos l’esperança a molts de nosaltres.
No m’han agradat però, gens, les paraules de López-Tena aquest matí a Catalunya Ràdio. En essència, en comptes de lloar la gran tasca duta a terme, el jurista s’ha dedicat a blasmar contra el conjunt d’oportunistes i polítics de segona filera que han tractat i tracten de capitalitzar en forma de possibles rèdits electorals el vot del passat diumenge. Segons sembla, tant la colla d’en Carretero com els desenganyats d’ERC d’Uriel Bertran, ja van començar a preparar mesos enrere una proposta política que tindria la forma d’un nou moviment unitari, l’ènessim, per la independència. Talment com la divisió del MDT, Catalunya Lliure o el PSAN dels vuitanta. És això el que es mereixen els qui van votar per la independència el dia d’ahir?
Novament som davant dels personalismes de curta mirada. Novament hem de lluitar contra els moviments laterals d’aquells que volen garantir-se un futur professional a càrrec de la política. Al capdevall, com sempre, diners i vanitat, embolcallats ben lligats d’una bona dosi de messianisme. Que es busquin una feina i que deixin de tocar els ous, que diria l’empresari Xavier Roig! Si no hi haguès hagut el merdé aquest del dia d’avui tot hauria anat com una seda. Si s’hagués mantingut una lectura comuna, positiva i engrescadora del que va passar ahir, tots ens podríem sentir força orgullosos. Tanmateix, sempre anem a topar amb la qüestió dels personalismes, amb els tics del perniciós assemblearisme. Caldrà un nou líder, caldrà un nou Macià, però em temo que la pasta d’aquest nou aglutinador caldrà buscar-la al marge de la que ja es deixa veure. Ens mereixem més.
Desde Sants Word press.com
