Una paret de vuit metres d'altura i 200 de llarg enfronta els veïns de la ronda en el tram entre Padilla i Cartagena
A baix a l'esquerra, la banda de mar, on hi van cinc carrils. A dalt, la zona que queda per a ús públic. Foto: O.DURAN.
CLARA RIBAS
L'anunci de l'enderrocament de la ronda del Guinardó va ser rebut amb alegria per tots els barris per on passava la via ràpida i per als veïns que, des del 1973, havien de suportar soroll i contaminació en nivells molt alts. I efectivament, en els darrers mesos, ha estat motiu de celebració, i de planejament de nous projectes per a la zona resultant. Per tant, la satisfacció és general. O gairebé. Al tram que queda entre els carrers Padilla i Cartagena, hi queda un mur de vuit metres d'altura i de 200 metres de llarg, a sota del qual hi passen cinc carrils de circulació. Passa per davant de la porta dels veïns de banda mar de la ronda, que demanen una reducció de l'altura del mur. Els veïns de muntanya no en volen ni sentir a parlar, perquè perden equipaments ciutadans i un carril bici.
Quan va començar l'enderrocament de la ronda del Guinardó, els veïns de la banda mar d'aquest carrer, en el tram entre Padilla i Cartagena, van anar a les reunions que oferia BIMSA, l'empresa responsable de l'enderrocament i la reurbanització, per saber com quedaria el tram situat davant de casa seva. Tot i que ho van preguntar, diuen, en aquell moment les respostes no van ser concretes, perquè l'important era com s'enderrocaria la via ràpida.
Després va començar l'enderroc i mica en mica van veure com queia el vial elevat. No va ser fins que les màquines van arribar a l'altura del carrer Padilla que no van descobrir que allà, el mur que aguantava els antics carrils aeris no desapareixia: «El mes de juliol vam enviar la primera instància amb 200 signatures.» Aquella primera iniciativa va rebre una resposta de la regidora del districte, Elsa Blasco, en què els assegurava que la part del mur no es podia enderrocar perquè, deia la nota, «fa de contenció de la part alta i soluciona la diferència de nivell entre les dues voreres de carrer. El mateix mur –seguia la nota– fa de pantalla del túnel del metro i, a més, hi passa un col·lector de grans dimensions.»
Davant aquesta resposta, els veïns no es van aturar i van continuar enviant les seves peticions. El setembre es va fer una altra reunió a la qual també van assistir representants de l'Associació de Veïns del Baix Guinardó, els quals estan d'acord amb la primera proposta municipal de deixar el mur tal com està i remodelar la part de dalt, per encabir-hi un carril bici, un carril bus, zones enjardinades i zones de joc infantil. Segons el representant de l'associació i veí del cantó muntanya de la ronda, José Andrés, aquesta posició es basa en recollir el que és millor per a tot el barri i no només per a uns veïns.
Van passar les setmanes i el novembre, en una altra reunió, BIMSA els va dir que es podia permetre retallar el mur un dos metres, agafant amplada de la terrassa elevada i posant jardineres.
La desaparició d'un altre dels símbols franquistes
C.R
«Fa quaranta anys aquesta via era un monument, perquè els cotxes eren els amos i senyors de la ciutat, ara ho són els veïns!» Així d'eufòric es mostrava l'alcalde Jordi Hereu el febrer passat en la festa de celebració d'inici de l'enderrocament del viaducte de la ronda del Guinardó. Hi va haver globus, activitats infantils i tota mena d'animació per festejar que aquella via ràpida, l'Scalextric, que en deien, començava a desaparèixer per sempre. Amb la demolició s'enderrocava també tot una època passada, en què les obres es feien sense consultar ningú.
Tot i que els veïns s'havien acostumat a veure'l –quan plovia hi feien les festes de barri a sota–, mai van deixar les reivindicacions perquè fos enderrocat. Les obres de demolició dels vials aeris entre els carrers Sardenya i Cartagena i la boca del túnel de la Rovira ha suposat una inversió de 3,5 milions d'euros. Es tracta d'un àmbit d'actuació d'uns 50.000 metres quadrats, dels quals 25.000 seran de zona per a vianants. En una primera fase, els treballs de reurbanització se centraran a gestionar els serveis afectats per les obres, es retirarà part de l'arbrat i cinc torres d'il·luminació i es faran excavacions entre els carrers de Praga i Lepant.
El 10 de novembre va començar la segona fase dels treballs d'urbanització consistents en la demolició del pas inferior de Castillejos, així com la relació d'excavacions i pavimentacions als vials d'entrada i sortida de la boca sur del túnel de la Rovira. És en aquesta fase en què es preveu l'execució del voladís, en el lateral muntanya, de la ronda del Guinardó, entre els carrers de Praga i Sardenya.
El Punt
Darrera actualització ( Divendres, 18 de desembre del 2009