L'Ajuntament prepara una pujada de l'IBI per al 2012, però la major pressió fiscal no evitarà una davallada en les inversions
Vicenç Planella
Molt negre s'albira l'horitzó financer de l'Ajuntament de Barcelona si l'economia privada no remunta el vol en els pròxims mesos i si el mannà del nou acord de finançament local, amb la promesa que baixi del cel el 2012, segueix basant-se en engrunes d'impostos. El pla econòmic i financer (PEF) 2010-2013, que ha elaborat el govern de Jordi Hereu, preveu que les transferències procedents de l'Estat baixin un 25,5% els pròxims dos anys i que els ingressos totals del consistori caiguin un 12,4%. Ni l'augment de la pressió fiscal als barcelonins, fonamentada en l'eliminació dels límits sobre l'impost de béns immobles (IBI), podrà evitar que l'Ajuntament hagi d'aplicar una retallada dràstica en les inversions reals. Però això serà després de les eleccions.

En la comissió d'Hisenda celebrada la setmana passada, el tinent d'alcalde responsable del pressupost, Jordi William Carnes, va augurar que la «iniciativa privada» haurà de tornar a assumir la responsabilitat inversora a Barcelona, inclosos alguns equipaments socials, quan la caixa de l'Ajuntament estigui buida. No va dir en quin moment pot passar això, però a la vista dels números del PEF que demà haurà d'aprovar el ple del consistori –condició obligada en haver-se excedit en els comptes per al 2010 del marge de dèficit que li permet la llei d'estabilitat pressupostària–, el relleu o el cataclisme serà imminent després de les eleccions municipals de maig del 2011. Les previsions amb què treballa la gerència de Finances del consistori són fins i tot més pessimistes del que han denunciat els grups opositors de CiU i del PP. El pla amb una previsió tres anys que ha de permetre eixugar un desequilibri en el balanços d'ingressos i de despeses, a 1 de gener de l'any vinent, de 210 milions d'euros preveu que en el següent exercici les transferències corrents que rep l'Ajuntament d'altres administracions –Estat i Generalitat– tornin a minvar a causa de les liquidacions dels grans impostos que s'efectuen amb dos anys d'endarreriment. Així, la persistència de la recessió al llarg del 2009 tornarà a passar factura el 2011, en especial pel que fa als diners que provenen de Madrid. A la retallada del 18,2% computada en el pressupost per a l'any vinent, en el PEF el govern d'Hereu hi afegeix una segona caiguda del 7,5% en el fons complementari de finançament calculat per al 2011. En total, més d'un 25% de disminució en les transferències derivades de petits percentatges de participació en l'IRPF, en l'IVA o en els impostos especials. Les transferències corrents, que representen més del 40% dels ingressos de l'Ajuntament de Barcelona, passaran dels 1.136 milions d'euros d'enguany a 871 milions el 2011, la qual cosa, combinada amb la pèrdua d'un terç de la recaptació en impostos indirectes com el de construccions, provocarà que la liquiditat del consistori es redueixi un 12,4%, de 3.003 milions d'ingressos en l'exercici que ara acaba a 2.631 milions d'aquí a dos anys. Les projeccions d'ingressos recollides en el PEF encara són pitjors per al 2012 i al 2013 –amb 2.530 milions i 2.442 milions, respectivament–, però els gestors municipals confien corregir a l'alça aquestes estimacions gràcies a l'entrada en funcionament d'un nou model de finançament local que encara està per negociar.

Amb una hipoteca que es preveu que creixi 300 milions més en el pressupost del 2011, els responsables econòmics de l'executiu bipartit també apunten cap a un increment de la pressió fiscal, en els tributs en què tenen marge de maniobra, per anar equilibrant els comptes i disposar de liquiditat per mantenir l'esforç inversor, almenys fins a les eleccions. Així, el pla financer anticipa uns lleugers increments de l'1,47% i del 2,62% en els capítols d'impostos directes i de taxes per al 2011, encara que aquests percentatges es disparen exponencialment –del 6% al 12%– del 2012 al 2013, emparats en una suposada normalització de l'activitat econòmica. Per les butxaques de tots els barcelonins pot tenir una especial rellevància que el document estimi, en el cas de l'IBI, «la progressiva desaparició dels actuals límits al creixement de les quotes a partir del 2012». D'aquesta manera s'espera mantenir un creixement anual del 7,5% en la seva recaptació, mentre altres figures –IAE, impost sobre vehicles o plusvàlues– no passaran d'augments del 2%. Els rebuts de l'IBI, però, no salvaran l'Ajuntament de Barcelona d'haver d'aplicar una progressiva reducció en les inversions reals. Si bé en l'últim any del mandat d'Hereu, el PEF preveu que el llistó de 615,9 milions fixat per al 2010 es pugui apujar una mica –fins a 626,1 milions, gràcies al recurs a un major endeutament–, a partir del 2012 el descens en les inversions reals serà de prop del 20%, fins a 502 milions, i seguirà en l'últim exercici del pla d'estabilització amb una reducció afegida de 9 punts més que deixarà les inversions reals en poc més de 456 milions, la meitat de les que el consistori barceloní ha desenvolupat aquest any.

El Punt.cat
22/12/09 - Barcelona