L'associació d'afectats denuncia que els bancs impedeixen al gros dels beneficiaris accedir a la compra

Una imatge d'una de les cases que es conserven en millor estat de la Colònia Castells. Foto: V. P.

L'Ajuntament de Barcelona i Reursa s'han apressat a resoldre els errors administratius que han retardat l'enderroc de la primera fase de la Colònia Castells, al districte de les Corts, i han anunciat que el dia 22 se sortejaran els 58 pisos de protecció oficial al carrer de Morales destinats a les famílies amb dret a reallotjament. L'associació, que agrupa bona part dels afectats, però, ha denunciat que la majoria de beneficiaris han hagut de renunciar a la possibilitat de comprar els habitatges nous perquè els bancs no els concedeixen hipoteques. Tampoc estan d'acord amb les indemnitzacions que els ofereixen per marxar de l'antiga colònia obrera.

Fa un mes i mig, Pere Serra, conseller delegat de Reursa –societat que depèn de la Generalitat–, es va comprometre a resoldre amb celeritat els errors de calendari i algunes de les valoracions de l'expedient únic de la primera fase de la desaparició de la Colònia Castells (vegeu El Punt del 23 de novembre). Serra ha complert i el passat 2 de desembre la comissió de govern de l'Ajuntament de Barcelona va aprovar definitivament la taxació conjunta d'unes indemnitzacions que se situen al voltant dels 30 milions d'euros, la quantitat més elevada que les administracions pagaran a la capital catalana per un projecte de reurbanització. En paral·lel, l'Institut Català del Sòl va signar a principis de desembre el certificat de final d'obres de l'edifici de protecció oficial que s'ha construït al carrer de Morales i que disposa de 58 habitatges per acollir a les persones amb dret a reallotjament que seran desnonades dels vestigis de l'última colònia obrera existent al districte de les Corts. Portaveus de Reursa han explicat que el govern català i el consistori han acordat la data del 22 de gener –un cop esgotats els terminis per solucionar possibles noves al·legacions– per celebrar el sorteig dels pisos i que aquesta decisió es va comunicar als afectats en una reunió amb els seus representants que es va celebrar abans de Nadal. Fins aquí, el projecte de reurbanització, que implica unes 180 famílies residents a la Colònia Castells, semblava haver tornat al camí acordat anys enrere. El portaveu de l'associació d'afectats, Francesc Morera, però, ha assenyalat un altre entrebanc amb què han topat els beneficiaris d'un dels pisos de reallotjament: la negativa de les entitats bancàries a concedir-los els préstecs per adquirir els habitatges públics en propietat. També ha criticat que, pel que fa als llogaters, s'han alterat a la baixa els criteris que es van acordar per determinar les indemnitzacions: «La calculen per metres quadrats, en lloc de per la diferència de rendes.» El resultat de tot plegat és, segons Morera, que alguns dels beneficiaris d'un habitatge protegit al carrer de Morales hi estan renunciant i prefereixen agafar els diners, perquè no disposen dels recursos per pagar els lloguers o el preu de compra, tot i que en aquest últim cas es pot bescanviar la indemnització per un percentatge –d'entre el 20% i el 40%– del valor del pis. «Dels 58 pisos, 12 quedaran buits, i de les 46 famílies que hi aniran, només 11 els volen comprar, encara que tan sols 2 o 3 disposen d'informes favorables dels bancs», ha detallat Francesc Morera. L'associació ha recomanat als afectats que presentin al·legacions a la taxació conjunta i alhora ha reclamat a les administracions que busquin solucions per als residents que aviat es veuran obligats a deixar les seves cases a la Colònia Castells, però que tenen dificultats per accedir als habitatges de protecció oficial.

El Punt
Dijous, 7 de gener del 2010