Empar Moliner
L’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va demanar als Reis Mags que fessin “tot el possible perquè els cooperants segrestats a Mauritània tornin a casa aviat”. El rei Melcior va contestar-li que “tots ells estan bé i ben aviat tornaran a ser aquí”.

No és nou que, cada cop més, la rebuda als Reis serveixi per parlar de política, però aquesta demanda concreta i la resposta, també concreta, del rei blanc, diria que és una novetat. Hi ha alcaldes que, a tall de salutació, els recorden que el poble ha millorat “perquè l’Ajuntament hi ha construït una nova instal·lació esportiva” i n’hi ha que ho aprofiten per renyar els ciutadans incívics. Resulten molt pesats, però aguantem la propaganda o l’esbroncada, perquè després ens tiren caramels.

Entenc i aprovo que els alcaldes demanin als Reis pau al món o que s’acabi la violència. I entenc i aprovo que els Reis diguin que “faran el que puguin”. Però demanar-los que tornin els cooperants i que els Reis contestin que ho faran, em sembla un pèl frívol.

Imagino que Jordi Hereu viu amb dolor aquest segrest, pel fet que algunes de les persones que hi anaven li són molt properes. Però no fa gaire, ell mateix, l’alcalde, va demanar als mitjans de comunicacó respecte i discreció a l’hora de parlar d’aquesta qüestió. És discret i respectuós que el rei Melcior prometi que aviat seran a casa? Per a qui ho deia? Per a les pobres famílies dels segrestats o per als nens que els escoltaven? Per què ho deia? Perquè aviat s’ha de produir una bona notícia i és la manera de filtrar-ho o perquè els nens dormin més tranquils? Si l’any que ve el segrest està resolt (com desitja tothom), l’alcalde els donarà les gràcies? Els demanarà més coses, com ara que Fèlix Millet torni el que ha robat?

Tot això, naturalment, no ho dic per Jordi Hereu i el rei Melcior, sinó pels patges que els van escriure els discursos.

Avui.cat
8-01-2010