Mario Ruiz
La sala d’exposicions del Club Natació Barcelona (CNB) s’ha convertit en un clàssic dins el circuit de galeries d’art de la capital catalana. Cada mes, un pintor exposa en l’espai situat a la mateixa entrada del club. I, com és tradició en els últims anys, els autors han donat, de manera voluntària segons reflecteixen els contractes de lloguer de la sala a què ha tingut accés EL TRIANGLE, algunes de les seves obres per al fons artístic de la Fundació del Club Natació Barcelona.
Fins aquí tot correcte. El problema és que alguns socis, preocupats per la destinació que es pugui haver donat a aquestes obres i en no veure-les exposades per les parets del club –tan sols n’hi ha unes quatre o cinc penjades en l’àmplia sala que serveix per jugar al dòmino, els escacs o les cartes–, van preguntar la setmana passada pel seu destí a Resqui Abdelli, director tècnic de la secció de vela i responsable de la sala d’exposicions.
Quina va ser la seva sorpresa quan Abdelli els va acompanyar a una habitació immunda i els va ensenyar uns quadres plens de pols recolzats a la paret, alguns embolicats en paper d’embalar i uns altres en caixes. Tots ells, com és lògic, exposats a la terrible humitat de la sala ja que les instal·lacions del club són a pocs metres del mar. Ana i Mónica, les dues sòcies que van demanar veure els quadres, es van quedar atònites i relaten a EL TRIANGLE la conversa que van tenir amb Resqui Abdelli:
Quants quadres hi ha?
Uns quinze.
Tan pocs?
Pensa que la donació de quadres que fan els artistes és voluntària, mai obligatòria. Aquests són els que tenim.
I per què no feu una exposició permanent perquè les puguin veure tots els socis?
Feu-nos una proposta per escrit i l’estudiarem.
Preguntes sense resposta
Per què es produeix aquesta reacció? Per què es guarden en una habitació, on es poden fer malbé, els valuosos quadres cedits l’any 2008 (vegeu document superior) pels pintors Thais García, Manuel Melchor, Mònica Velilla, Rosa Planellas, Armand Tarragó, Michelle Brugués, Jordi Martínez, Carmen Grimal, M. Gloria Calvo i M. Teresa Casacuberta, a més del got cedit per Rosa Picó? Per què demanava la junta una obra d’art als pintors que exposaven al club?
*Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.
