l'escaire
MIQUEL PAIROLÍ
L'èxit que ha tingut la supressió de la publicitat a les cadenes de TVE ha causat sorpresa. Èxit d'audiència, volem dir. S'hi ha incrementat ostensiblement el nombre d'espectadors. El fenomen també ha sorprès alguns especialistes en l'estudi dels mitjans, això que en diuen comunicòlegs, tot i que potser hauríem d'afinar-ho. Hauríem de dir que els ha sorprès gairebé tots, però mentre alguns ho reconeixen, d'altres, no. Passa sempre, això. De comunicòlegs, com de practicants de qualsevol ofici, n'hi ha d'honestos i de fatxendes. Aquests darrers diuen que ells ja ho havien previst i anunciat. Potser sí, però no havíem pas sentit gaires vaticinis en aquest sentit, francament. Més aviat es formulaven pronòstics apocalíptics de tot caire, des de l'econòmic fins al relatiu a l'audiència, d'altra banda com és habitual des de fa tants anys amb tot allò relacionat amb TVE, un ens públic que sempre indueix, es veu, al pessimisme.
En realitat, el fet és elemental. S'ha demostrat que el públic té ganes de perdre de vista el bombardeig publicitari, no vol que li donin la tabarra contínuament amb colònies, nines, detergents que ho netegen tot, iogurts que eliminen el colesterol i altres enganyifes i collonades. Això ja es comprèn. El que passa és que els publicistes, durant anys, ens han anat ficant al cap que la publicitat és bona, bonica i important. Ens han dit amb insistència que la publicitat ens informa, que els espots suposen vint segons d'un llenguatge visual brillant, que hi ha més intel·ligència i creativitat en aquests segons d'anunci que en moltes de les pel·lícules que interrompen. Havíem de mirar la publicitat, doncs, per informar-nos i per gaudir de tanta bellesa. Bé prou que sabem quins interessos s'amaguen darrere d'aquests arguments. Han abusat de la paciència de l'espectador fins a l'extrem. Hem estat castigats fins al punt de fer impossible veure una pel·lícula per televisió. Quan n'ha tingut l'ocasió, la resposta del públic ha estat clara. Una cadena –tot i que sigui TVE– elimina els anuncis i se li multiplica l'audiència. Ben senzill. Au, que reflexionin els publicistes i els comunicòlegs.
El Punt
12/01/10
