El govern haitià xifra el nombre de morts en 50.000, però adverteix que n'hi podria haver molts més
j.M. / EFE
Els equips de rescat a Haití treballaven ahir contra rellotge per treure persones de sota els enderrocs, mentre creix la impaciència i la frustració en el devastat país caribeny per la lentitud en la distribució de l'ajuda internacional. Segons els experts, les 72 hores posteriors a una tragèdia com la que va produir el sisme de dimarts passat són crucials per trobar supervivents, cosa que fa témer que des d'avui augmenti el nombre de morts, que ahir el ministre haitià de Salut, Alex Larsen, va calcular que era de 50.000. Ahir es van recuperar 23 persones amb vida de sota les runes que queden de l'Hotel Montana de Port-au-Prince.Al factor temps s'hi afegeix la pujada de temperatures a la capital haitiana, la més castigada per la tragèdia, una cosa que accelera la deshidratació dels cossos, van dir els experts consultats ahir a l'aeroport Toussaint Louverture d'aquesta ciutat. La situació també és crítica per als ferits (250.000, segons Larsen), molts dels quals moren als hospitals per falta d'auxili, de medicaments i fins i tot de menjar, malgrat la constant arribada de vols amb material humanitari.
El cas més tràgic és el de l'Hospital General, públic i el més gran de la capital, amb 2.000 cadàvers a les instal·lacions i un nombre de lesionats «que ja no puc ni comptar», va assenyalar el seu director, Guy Laroche. L'hospital està sense aigua, electricitat, gasolina per a les ambulàncies, medicaments específics, sang per a transfusions ni aliments. «Els que tenen família mengen; els altres es recargolen de fam, a més de dolor», ja que tampoc no hi ha anestèsia, hi va afegir.
A l'hospital de la Pau, del barri Delmas, una brigada mèdica cubana es va fer càrrec de les instal·lacions per l'absència de qualsevol persona responsable. I és que la falta de coordinació és evident a Port-au-Prince, ja que tota l'ajuda humanitària que envia el món no arriba als carrers, on els ciutadans s'amunteguen amb galledes davant de camions de bombers que els subministren aigua. A l'avinguda Delmas, plena de gent desesperançada després d'haver-ho perdut tot, es va veure com un guàrdia privat de seguretat començava a disparar el seu revòlver a l'aire per allunyar un grup de saquejadors que intentava aconseguir aliments.
En vista de l'augment de la tensió, els responsables de la Missió d'Estabilització de l'ONU a Haití (Minustah) van reforçar les patrulles militars i policials que garanteixen la seguretat a la capital haitiana. «La distribució és un problema, i és una gota en l'oceà. Ho sabem i compartim la impaciència, però hi ha limitacions a la distribució per falta de camions, combustible i el bloqueig de les carreteres», va dir el sotssecretari general de l'ONU per a Assumptes Humanitaris, John Holmes, en una roda de premsa.
Crítiques a l'ONU
Amb un govern virtualment suspès i amb diversos dels seus membres desapareguts, les organitzacions humanitàries es pregunten per què l'ONU, que ahir va demanar ajuda urgent per 560 milions de dòlars per al país caribeny, no assumeix la coordinació de l'assistència. En una conversa telefònica, el president haitià, René Préval, va dir ahir al secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, que el principal problema a Haití és «la coordinació dels múltiples esforços humanitaris». L'ajuda va començar a ampliar-se d'una manera considerable amb l'arribada a les costes haitianes del portaavions dels EUA Carl Vinson, que té 19 helicòpters, 51 llits d'hospital, tres sales d'operacions quirúrgiques i la capacitat de produir centenars de milers de litres d'aigua potable i 18.000 menjars per dia. No obstant això, l'ONU va enviar ahir només 20 de les 86 tones d'aliments que té previstes per atendre els damnificats, uns tres milions, a causa dels problemes a l'aeroport de la capital haitiana.
El Punt
17-01-2010
