El que havia de ser el projecte estel·lar del govern de Barcelona trontolla per la batussa política
Havia de ser el gran projecte, l'ensenya que havia d'exhibir l'actual govern de Barcelona (PSC i ICV-EUiA), la joia d'un mandat que havia de catapultar el lideratge de Jordi Hereu com a alcalde. Amb aquesta perspectiva, el setembre del 2008 s'anunciava la voluntat d'afrontar una ambiciosa remodelació del tram central de l'avinguda Diagonal, per convertir-la en un bulevard on s'unissin les dues línies del tramvia. El pas dels mesos no només ha anat temperant el cofoisme inicial, sinó que, ara mateix, el projecte es veu immers en una nebulosa de contradiccions, incerteses i intrigues amb un marcat regust preelectoral.

Abans d'anunciar la candidatura als Jocs Olímpics d'hivern del 2022, la Diagonal era la gran aposta. Coincidint amb el 150è aniversari del pla Cerdà, Hereu i el seu equip es van llançar al repte de plantejar una profunda reforma urbanística del traçat de l'avinguda que va de Francesc Macià a les Glòries.

Reduir dràsticament el volum de trànsit i reforçar el caràcter de la via com a passeig eren dues premisses bàsiques, posicionament que portava implícita la interconnexió a la Diagonal de les línies del Trambaix i el Trambesòs. Una tesi aquesta última, per cert, per la qual el PSC sempre s'havia mostrat recelós. Tot plegat esbossa una obra d'una enorme envergadura per a un govern en minoria, i que, per tant, s'ha vist empès a cercar complicitats amb la resta de l'oposició per poder-lo tirar endavant.

Aquesta és una de les claus que expliquen les tombarelles que ha fet, fins ara, el projecte.

  La connexió del tramvia, és un dels aspectes ara mateix més discutits del projecte. Foto: O.E.

Per començar, el que semblava un dels postulats inherents a la remodelació, la unió dels tramvies, avui penja d'un fil. El mateix alcalde i els responsables ecosocialistes, socis del PSC al govern, defensen que és una actuació innegociable. Per contra, el regidor d'Urbanisme, Ramon Garcia Bragado, manté una inquietant ambigüitat sobre això, ja que reiteradament ha suggerit la possibilitat que la nova Diagonal tingui un carril segregat per al transport públic que no ha d'estar necessàriament ocupat pel tramvia, sinó que perfectament hi podria encaixar l'autobús. Enmig d'aquestes contradiccions al si del propi govern, a ERC també s'aposta per no sacralitzar la presència del tramvia. I, per si amb tot plegat no n'hi hagués prou, ja han aparegut les veus d'experts, com ara l'arquitecte Oriol Bohigas, que alerten de l'impacte que tindria sobre la mobilitat de l'Eixample unir el Trambaix i el Trambesòs a l'avinguda. Dubtes, molts dubtes, que es resoldran, però, aviat, quan es presentin els dos projectes de remodelació que seran sotmesos a consulta popular. La presència, o no, de la connexió del tramvia en les dues propostes permetrà dir qui és el derrotat polític en aquesta singular pugna.
Però encara hi ha més. Com més es parla de la Diagonal més opinions afloren que, ja no només critiquen aspectes concrets del projecte, sinó la globalitat de l'operació. La més vehement ha estat la llançada per Josep Anton Acebillo, fins no fa massa el gran guru de la política urbanística municipal. El cas de CiU, però, és el més sorprenent de tots, ja que només tres setmanes després de pactar amb el govern les bases de la consulta popular i blindar políticament el projecte, ara en demana la revisió. En temps de crisi, millor mirar-se altres prioritats, ve a dir la federació nacionalista. Però es que al govern també hi ha sectors que han començat a expressar, ni que sigui en cercles reduïts, els recels sobre com es finançarà una obra que serà costosíssima, en un moment en què les arques municipals ja passen angúnia. En aquest context, el mateix alcalde ja admet en actes públics que la reforma no s'iniciarà fins al proper mandat. La paradoxa, per tant, és monumental, perquè el mes de maig els barcelonins estan cridats a donar la seva opinió sobre una remodelació que ja veurem quan es farà. Però ara el debat és un altre. El 2022, potser?