L'Ajuntament presenta 170 projectes que es repartiran 140 milions d'ajuts estatals i crearan 2.978 llocs de treball
Vicenç Planella
Si la primera edició de l'anomenat pla Zapatero es va caracteritzar per una pluja fina de petites obres a tots els districtes de la ciutat, ara Jordi Hereu ha decidit utilitzar la reedició de les inversions extraordinàries de l'Estat als municipis per donar una empenta a grans actuacions pendents del seu mandat a Barcelona. La comissió de govern va aprovar ahir presentar 170 projectes a subvencionar amb els 140 milions que corresponen a la capital catalana –a banda dels 35 milions que es destinen a despesa corrent en educació i acció social–. D'aquests destaquen el zoo marí, la rehabilitació del castell de Montjuïc o el cobriment de les vies de tren a Sants. Les adjudicacions tornaran a premiar les empreses que contractin aturats i s'espera que generin 2.978 llocs de treball directes.
Canvi de filosofia en l'aprofitament dels ajuts de l'executiu espanyol als ajuntaments per lluitar contra la crisi. Si l'any passat l'executiu de Jordi Hereu va optar per engrunar els 282,3 milions que li corresponien a la capital catalana en forma de 303 obres, la majoria traduïdes en discretes i molestes reformes a la via pública, enguany el bipartit ha optat per una combinació d'equipaments i de serveis, però podent lluir també grans actuacions de ciutat.

El portaveu del govern, Jordi William Carnes, va admetre ahir que s'ha aprofitat l'«amplitud» de la convocatòria pel 2010 –basada en projectes relacionats amb les noves tecnologies, la sostenibilitat, l'estalvi energètic o la prestació de serveis socials, entre d'altres– per passar del «pla de xoc» contra l'atur que va presidir la tria de projectes executats durant el 2009 a «una actuació pública que tingui un aprofitament a posteriori». En el canvi de prioritats també ha influït, segons va admetre Carnes, el fet que a mitjan any passat l'Ajuntament ja sabia que tornaria a disposar de l'aportació extraordinària de l'Estat, amb la qual cosa ha pogut planificar amb detall unes sol·licituds d'inversions que el mateix consistori preveia dur a terme a final del present exercici o en l'últim any del mandat.

El resultat de tot plegat ha estat l'articulació de 170 projectes, amb un pressupost de 139.683.313 euros, que ara han de rebre el vistiplau del ministeri abans de posar-los a concurs. Una clàusula important per a les empreses aspirants tornarà a ser la contractació de desocupats. D'aquesta manera, el bipartit calcula que amb la nova tongada d'actuacions a realitzar abans del 31 de desembre es crearan 2.978 llocs de treball directes. Per àmbits, els projectes relacionats amb els equipaments i els serveis ciutadans i els que tenen a veure amb la sostenibilitat i el medi ambient són els que s'enduran el gruix de les inversions, amb 66,2 i 42,2 milions, respectivament. Hi ha moltes obres petites i una clara aposta per aprofundir en la implantació de l'administració electrònica a l'Ajuntament o en l'estalvi energètic, però sobresurten per les dotacions econòmiques previstes projectes de ciutat com la rehabilitació del castell de Montjuïc o del museu Fabra i Coats, un impuls al zoo marí, el nou mercat dels Encants o la construcció del calaix que cobrirà les vies del tren a Sants.