La capital catalana fixa els seus reptes en turisme per als propers deu anys i pretén millorar-ne l'encaix amb la vida veïnal.

Barcelona - ANNA BALLBONA
«La inèrcia seria quedar-se amb Ciutat Vella i la Sagrada Família, però Barcelona no és només el gòtic català, i hem de generar noves icones turístiques.» D'aquesta manera l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, subratllava un dels objectius del turisme que haurà d'afrontar la ciutat en els propers anys. Així ha quedat fixat en el document Reptes del turisme a Barcelona, que és un avanç general del que després haurà de precisar, amb propostes i accions concretes, el pla estratègic de turisme de Barcelona, que llança la seva mirada sobre els propers deu anys. Descentralitzar el turisme per repartir-lo als altres barris de Barcelona, a l'àrea metropolitana i també a la resta de Catalunya és una de les fites que va de la mà de fer encaixar el turisme amb la vida veïnal.
Un Saló de Cent ple i ple bàsicament d'empresaris i una solemne posada en escena van fer ahir de teló de fons ideal a la presentació dels Reptes del turisme a Barcelona, un avanç de línies estratègiques a les accions específiques que cal fer en aquesta matèria.
Aquestes accions es concretaran l'1 de juliol, que és quan es preveu tenir enllestit el pla estratègic de turisme de la ciutat de Barcelona, segons va avançar ahir el seu coordinador, Enric Truñó. Aquest pla abordarà accions fins al 2015, però llançarà una mirada estratègica més enllà, fins al 2020. Entre els assistents a la presentació hi havia l'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall.

L'elaboració d'aquest avanç del pla estratègic ha disposat de les aportacions de més de 700 persones de la ciutat, de diferents sectors i àmbits ciutadans, i ha estat producte d'un any i mig de feina. Els reptes del turisme per a Barcelona comencen amb la voluntat de fixar un nou model de turisme, en el qual han de canviar un seguit de coses: es proposa «desconcentrar» territorialment l'activitat turística, de manera que es venguin «noves icones, nous espais, nous atractius i referents de Barcelona», anant més enllà de Ciutat Vella i explorant els barris.
Aquesta descentralització també pretén abastar els atractius de l'àrea metropolitana i d'altres punts de Catalunya. Això s'ha de traduir, segons va explicar Truñó, en «noves estructures de gestió i coordinació de l'activitat turística». Aquestes modificacions en el que en diuen «la governança» del turisme i aquesta voluntat descentralitzadora –de treure pressió al centre de Barcelona– lliguen amb un altre element remarcat com a crucial amb vista al futur: millorar l'encaix del turisme amb la vida veïnal, convertir el turista en «visitant» i «ciutadà temporal» que aquí també «té uns drets i deures» que ha d'assumir.
Tot plegat, per obtenir «un equilibri entre el resident i el visitant», i aconseguir, alhora, prestigiar una activitat turística que ara rep un cert rebuig entre els barcelonins. La millora de la competitivitat és un altre repte plantejat. Això sí, ho fa tocant de peus a terra, admetent que, després del creixement «accelerat en anys de bonança», ara caldrà consolidar «un creixement sostenible postcrisi».
El president de la Cambra de Comerç, Miquel Valls, va instar l'empresariat a «aprofitar les possibilitats dels èxits» dels últims anys i mirar endavant, amb aquests nous reptes del pla estratègic, per mantenir el turisme «com a base del desenvolupament econòmic».
El soci de govern d'Hereu i president d'ICV-EUiA, Ricard Gomà, va valorar la presentació d'aquestes reptes com una manera de deixar de banda «el model de creixement il·limitat del turisme dels darrers anys».