Jo que mai vaig anar més al Sud d'Elx, bado pels carrers de Sevilla i deixo que la meva atenció descansi aleatòriament aquí i allà. Sorprèn i es digne d'esment la bellesa de les sevillanes. Si sembla demostrat que els víkings van deixar-hi un pòsit genètic durant l'alta edat mitjana, caldria estudiar fins a quin punt el gen dels cabells rossos i els ulls clars és realment regressiu com hom afirma. A Sevilla, pocs gosarien mantenir-ho. La bellesa de les sevillanes recorda la de les veneçolanes però, afegiria, sense necessitat de cirurgia per enmig.

Un altre tòpic que salta a la vista és el de les reunions per prendre tapes a peu dret. Aquí, al centre, a qualsevol hora es creen veritables munions de gent per xerrar i riure. En aquestes xerrades, jo que prou feines puc parar l'orella, no deixo de trobar-hi permanentment el tema del temps i la caló. Aquest divendres hem arribat als 40 graus i, si t'acostes als comerços, pots notar la bafarada d'aire fred que hi surt i pots imaginar la de CO2 que puja a l'atmosfera i contribueix al canvi climàtic.

Els sevillans, cal dir, m'han semblat simpàtics i, ja ho sabíem, oberts. En el meu passeig des de l'hotel de la Plaça del Duque de la Victoria he caminat fins a la Giralda que, com la Catedral, estaven tancats para el culto. Sí he pogut posar el peu i poc mes a l'històric Archivo General de Indias i finalment passejar per l'Alcázar i, sobretot, pels seus en un altre moment magnífics jardins. Sempre confós enmig dels ramats de turistes i sempre passant una calor que recordava la dels dies dels deserts d'Asuan o Palmira. Una nova passejada amunt i avall pels carrerons del casc antic i cap a l'aeroport. A Barcelona hi falta gent.

Publicat per dav, 30 Juny 2007 12:41 | Apunts per a un Llibre de Records