I em dol profundament. Sens dubte per uns nois inquiets i curiosos que van anar a descobrir les meravelles d'un país àrab com aquest, solcat pel sol implacable i cobert alhora de sorra i d'història. També, sens dubte, pel que això representa per als ciutadans d'un país que pot ser tan musulmà com el vulgui però que no és una terra de fanàtics ni d'integristes sinó de gent que ha nascut sota una tradició, una cultura i una religió determinades.
Em sap també greu per tots aquells turistes catalans més o menys accidentals que giraran ara l'esquena als països àrabs i es perdran així la riquesa de descobrir una civilització a la qual nosaltres mateixos devem força. Perquè cada atemptat d'Al-Qaida reforça la tesi del Xoc de Civilitzacions de Huntington i converteix el clixé nord-americà dels països àrabs en la imatge mediàticament més reproduïda.
Ho sento per mi mateix perquè uns anys enrere, cofoi i feliç, podria haver-me trobat en aquells vehicles que han saltat avui pels aires. I, com no, finalment per tota la gent que he conegut a Egipte, Jordània o Síria, països on només vaig trobar hospitalitat i respecte. La veritat, no crec que sigui gaire diferent del que trobarem aquest estiu a Turquia.
Publicat per dav, 02 Juliol 2007 21:38 | Societat i Política Internacional
