El Suprem l'obliga a abonar el plus de perillositat que va retirar als agents destinats a segona activitat
L'Ajuntament de Barcelona té un termini d'«un mes i improrrogable» per abonar el plus de perillositat (uns 67 euros mensuals) als agents que, des del febrer del 2002 fins a l'actualitat, van passar a l'anomenada segona activitat i se'ls va retirar de la seva nòmina aquest complement econòmic. Així ho fixa una providència notificada ahir pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), en la qual exigeix la «immediata execució forçosa» de la resolució dictada pel Tribunal Suprem l'estiu passat.
La segona activitat –recorda el Suprem– es configura com un dret del funcionari del cos de policia local, quan, a causa de l'edat (a partir dels 57 anys, com a mínim) o bé per un dictamen mèdic, s'estableix que té disminuïda la seva capacitat per complir el servei ordinari. Així, per exemple, les tasques d'oficina o estar a l'entrada de l'edifici municipal són feines de segona activitat, en què sempre es deixa de dur armes.
En la sentència, el Suprem accepta el recurs de cassació presentat per l'Ajuntament de Barcelona sobre la legalitat de certs articles del Reglament de Segona Activitat de la Guàrdia Urbana, aprovat pel ple municipal del consistori el 15 de febrer del 2002. Per exemple, el Suprem dóna la raó al consistori en considerar que el passi a la segona activitat «no és automàtic» quan es compleixen un dels dos requisits, sinó quan hi ha una vacant.
L'alt tribunal també admet el recurs del Sindicat Professional de Policies Municipal i anul·la l'article 10.1 de l'esmentat reglament. Aquest article afirma: «Donades les característiques dels llocs de segona activitat, els funcionaris que els ocupin no percebran el complement de perillositat.» Com que aquesta mesura implicava una disminució de les retribucions bàsiques als agents que passaven a la segona activitat, el consistori va donar-los un complement transitori. Per al Suprem, però, aquesta mesura «és d'índole econòmica, i aquestes retribucions dels funcionaris públics no van ser objecte de negociació col·lectiva, tal com imposa la llei».
El tribunal afegeix que el que cal fer és determinar, en cada cas concret, quin lloc de segona activitat ha de tenir o no el plus de perillositat, i que aquest sigui examinat per la mesa de negociació, que és on són presents els representants de l'administració pública i dels sindicats en l'àmbit estatal i de la comunitat autònoma, i no només dels sindicats presents al consistori. Javier Garcia Mallol, advocat del sindicat de policies, va afirmar ahir que aquests vuit anys de litigi «han estat una lluita àrdua, però finalment ha arribat una sentència justa perquè l'Ajuntament va suprimir el plus de perillositat només per estalviar-se diners». Fonts del consistori van assegurar que ja estan negociant amb els sindicats com pagar-los aquest plus. Van afegir-hi que la quantitat a desemborsar pot ser inferior als tres milions d'euros que preveu el sindicat.
Publicat a
El Punt Barcelona 18-02-2010
