El deute té el seu origen en la davallada en la recaptació d'impostos i es pagarà en 60 mensualitats
Vicenç Planella
A més de mal pagats, deutors. L'Ajuntament de Barcelona haurà de tornar a partir del gener del 2011 a l'Estat espanyol 84,5 milions d'euros. La forta caiguda en la recaptació d'impostos generalistes a la capital catalana en el primer any de la crisi ha provocat un dèficit a favor de Madrid en el fons complementari de finançament que el consistori va rebre el 2008. El tinent d'alcalde responsable del pressupost municipal, Jordi William Carnes, va manifestar ahir que el deute s'haurà de començar a liquidar en 60 pagaments mensuals un cop s'exhaureixi la moratòria d'un any que el govern de Zapatero ha concedit a les corporacions locals.
La gran perversió del sistema de finançament local vigent és que els ingressos dels ajuntaments estan en bona part condicionats per les transferències de diners que reben de l'Estat i que aquestes es calculen en funció d'estimacions sobre la recaptació de grans impostos –cas de l'IRPF, de l'IVA o dels impostos especials– on els municipis tenen petits percentatges d'assignació.
Davant d'un daltabaix sobtat en l'activitat econòmica, com el que es va produir a partir del segon semestre del 2008, els municipis es troben indefensos i la feblesa en la seva capacitat financera es posa de manifest quan el govern de Madrid passa comptes dels diners que ha avançat en concepte de les recaptacions fiscals previstes amb dos anys d'antelació. En el cas de Barcelona, els responsables del govern municipal ja s'ensumaven que, per primer cop des del 2004, els equilibris financers amb l'Estat els serien desfavorables. Però la magnitud de la tragèdia no es va revelar fins ahir, en la comissió d'Hisenda del consistori. A preguntes del grup del PP, el tercer tinent d'alcalde va revelar que el deute de la capital catalana amb l'Agència Estatal d'Administració Tributària puja a 84,5 milions d'euros en concepte de liquidació del pressupost del 2008. «Nosaltres havíem estimat 83,7 milions, així que vam afinar molt», va afirmar Jordi William Carnes.
L'alcalde, Jordi Hereu, en les seves negociacions amb el ministre d'Administracions Territorials, Manuel Chaves, va aconseguir un ajornament d'un any en el retorn del diferencial negatiu, però poca cosa més. A partir del 2011, l'Ajuntament haurà d'abonar els 84,5 milions a l'Estat mitjançant seixanta mensualitats. És a dir, que la hipoteca es perllongarà fins al 2016, segons va precisar Carnes. El responsable de la hisenda municipal no va gosar avançar, com li va reclamar el regidor popular, Xavier Mulleras, si el deute provocarà un segon o un tercer ensurt donada la persistència de recessió econòmica i el seu impacte directe en les figures impositives que sustenten el càlcul de les transferències estatals. «És prematur fer estimacions», va apuntar Carnes, afegint que les xifres poden ser objecte d'importants variacions arran de l'increment previst de dos punts, a partir del juliol, en el percentatge ordinari de l'IVA. Amb tot, el tinent d'alcalde va assegurar que ni els diners que s'han de tornar a Madrid ni un hipotètic augment del deute per les transferències rebudes a partir del 2009 afectaran els càlculs del pla econòmic i financer que ha hagut d'aprovar l'Ajuntament per poder entrar enguany en un escenari d'un fort dèficit pressupostari que arriba als 210 milions d'euros. El gros d'aquest desequilibri –que condicionarà la capacitat inversora del consistori fins al 2013– és degut, precisament, a la substancial caiguda de les aportacions econòmiques provinents de l'Estat que, tal com va avançar aquest diari el desembre passat, es calculen en un 25,5% en l'actual exercici i en el següent –de 1.136 milions el 2009 a 871 milions el 2011–. A partir del 2012, tant Hereu com Chaves han promès que el conjunt de municipis disposarà d'un sistema de finançament més just.
Publicat a El Punt - Barcelona-
19-02-2010
