A Suècia, tres cadenes de supermercats controlen el 95,1% de la quota de mercat, a Dinamarca tres cadenes monopolitzen el 63,8%, i a Bèlgica, Àustria i França unes poques companyies dominen més del 50%. Cada dia tenim menys portes d’accés als aliments, a la vegada que el productor té menys opcions d’arribar a nosaltres. El poder de la indústria agroalimentària és total i la nostra alimentació ha quedat supeditada als seus interessos econòmics.

Aquest model de distribució al detall, que s’ha generalitzat en els darrers cinquanta anys a l’Estat espanyol, comporta un empobriment generalitzat de l’activitat pagesa, l’homogeneïtzació d’allò que consumim, la precarització dels drets laborals tan en els seus centres comercials com en aquells que els proveeixen, la pèrdua del comerç local, la promoció d’un model de consum insostenible i irracional. Vegem algunes xifres.

El diferencial entre el preu en origen d’un producte (pagat al pagès) i en destí (el que paguem en un ’súper’) és una mitja del 490%, segons xifres del sindicat camperol COAG, però en alguns aliments aquest pot arribar a superar amb escreix el 1.000%, com és el cas de les patates, els tomàquets, els cogombres o les pastanagues. Mentre, la gran distribució es qui s’emporta el benefici. Aquesta situació comporta un creixent empobriment de la població pagesa, amb una disminució anual de la seva renta del 26% en els darrers cinc anys. Amb aquestes dades no ens hauria de sorprendre que cada tres minuts a Europa desaparegui una explotació camperola, segons dades de La Vía Campesina, ja que els petits productors no poden competir amb l’agroindústria.

En l’àmbit laboral, el treballador està sotmès a ritmes de treball intensos, tasques repetitives i poca autonomia de decisió, que comporten malalties com l’estrès, l‘esgotament, els dolors crònics a l’esquena i cervicals, etc. A més, els horaris laborals altament flexibles, en funció dels interessos productius de l’empresa, dificulten la conciliació de la vida laboral amb la social i familiar, fent que el treballador arribi a perdre fins i tot el control sobre el seu temps lliure.

L’impacte en el petit comerç és devastador. Si l’any 1998 hi havia a l’Estat espanyol 95 mil tendes, al 2004 aquesta xifra s’havia reduït a 25 mil. El comerç tradicional d’aliments ha patit una erosió constant i imparable des dels anys 80, arribant a ser a dia d’avui quasi residual.

Alternatives
Però, podem viure sense supermercats? Els grups i les cooperatives de consum agroecològic, la compra directa al pagès, el comerç local, les cistelles a domicili, anar al mercat són algunes opcions alternatives que impliquen un model de comercialització de proximitat, establint una relació directa i solidària entre el pagès/el camp i el consumidor/la ciutat. Es tracta d’opcions de compra que van en augment. Si abans de l’any 2000 a Catalunya tan sols existien deu grups de consum ecològic, avui en dia aquesta xifra arriba quasi al centenar.

Aquesta acció col.lectiva en l’àmbit del consum és fonamental per començar a canviar dinàmiques i arribar a més gent. Sovint se’ns parla del nostre poder individual com a consumidors, però malgrat que l’acció individual aporta coherència i és demostrativa, per si sola ben poques coses podrà canviar. La perspectiva política és clau. Per exemple, jo puc formar part d’una cooperativa de consum i optar per la compra d’aliments ecològics, però si no es prohibeixen els transgènics hi haurà dia en que tant l’agricultura convencional com l’ecològica estarà contaminada, fruit d’una coexistència impossible. Per tant, cal mobilitzar-nos, sortir al carrer i exigir que volem unes polítiques agrícoles i alimentàries que garanteixin un consum saludable, respectuoses amb la natura i que tinguin en compte els drets de la pagesia i els treballadors.

La lògica capitalista que impera en l’actual model agrícola i alimentari és la mateixa que afecta a d’altres àmbits de les nostres vides: la privatització dels serveis públics, l’especulació amb la vivenda, la deslocalització empresarial, la precarietat laboral. Canviar l’actual sistema agroalimentari implica un canvi radical de paradigma. I per fer-ho l’acció política i la creació d’aliances amb d’altres actors socials (camperols, treballadors, ecologistes, feministes…) és imprescindible.

Esther Vivas

Article publicat a La Directa, núm. 171.