Plataforma de Veïns Afectats del Barri del Congrés - Un 40% dels sol·licitants de pisos socials no arriben als ingressos mínims que es demanen

En un any el registre unificat de Barcelona ha rebut 20.000 peticions per accedir a un habitatge protegit, preferentment de lloguer

Francesc Espiga
Una conseqüència més, l'enèsima, de l'omnipresent crisi. El 40% de les peticions que s'han rebut durant un any a Barcelona per a un pis protegit s'han hagut de desestimar, ja d'entrada, perquè el sol·licitant no tenia els ingressos mínims que es requereixen i que equivalen a poc més d'11.000 euros anuals. A conseqüència d'aquest volum de peticions desestimades, tant l'Ajuntament com la Generalitat han anunciat que s'obrirà una línia d'ajut específica perquè els sectors més desfavorits no quedin desplaçats de les polítiques públiques d'accés a l'habitatge. La conjuntura econòmica també està consolidant, com a mínim a la capital catalana, la tendència a demanar cada cop més pisos de lloguer amb opció de compra o d'arrendament a seques. Els joves, però, són reticents a acceptar aquestes modalitats.
Com a mínim fins a l'esclat de la crisi, l'imaginari col·lectiu tendia a creure que un dels principals impediments per aconseguir un pis de protecció oficial era tenir una renda més alta del que dicten les bases. Les dades, però, revelen una realitat molt més crua. Cada cop hi ha un segment més important de població que no pot optar a aquesta modalitat d'habitatge perquè no arriba al mínim.

El cas de Barcelona és especialment greu. De les 19.967 sol·licituds que s'han rebut des de l'entrada en funcionament, ara fa un any, del registre únic que gestiona totes les promocions públiques que s'executen a la ciutat, un total de 7.872 (el 39,43%) no van passar aquest tall. Dit d'una altra manera, automàticament van quedar descartades perquè el sol·licitant tenia uns ingressos inferiors a 1,5 vegades l'Iprem, el valor de referència bàsic que s'utilitza en les polítiques d'habitatge. En números simples, i en el cas del càlcul per a una persona sola, això equival a uns ingressos anuals inferiors als 11.000 euros. La secretària d'Habitatge de la Generalitat, Carme Trilla, va admetre ahir que aquest percentatge tan elevat els ha sorprès: «És evident que tenim un problema.» Un cop detectada aquesta realitat, la prioritat és trobar la fórmula perquè aquest segment de barcelonins pugui entrar en el mercat de l'habitatge protegit. Com? Doncs a través d'una figura, reconeguda per llei, que prevegi destinar ajuts per pagar el lloguer a col·lectius especialment vulnerables. El delegat d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, Antoni Sorolla, va explicar que aquest any ja es destinaran 400.000 euros i un parc de 100 habitatges, sempre d'arrendament, específicament a aquest sector de població que no arriba al mínim. L'objectiu és que no hagin de destinar més del 30% de la renda a pagar el lloguer. El diferencial, el cobririen les administracions.

Més joves i dones

Entre aquests 19.967 barcelonins que en l'últim any han fet una petició d'un habitatge social, predominen els joves de menys de 35 anys (10.985 sol·licituds), les dones (11.066) i les unitats familiars formades per un sol membre (12.616). A l'hora de marcar quines modalitats de règim prefereixen, la majoria es decanten pel lloguer amb opció de compra (14.220) o simplement per l'arrendament (13.805). També hi ha 10.108 aspirants que, entre altres opcions, també es decanten per la compra. De tota manera, aquestes dades consoliden la tendència que va començar a repuntar amb l'esclat de la crisi, ja que les dificultats econòmiques o per obtenir una hipoteca han provocat un creixement substancial de les demandes d'habitatge de lloguer. La necessitat hi obliga. Ara bé, hi ha un matís a destacar. Un 40% dels joves als quals va correspondre un habitatge protegit de lloguer, hi van renunciar. Segons explica el delegat d'Habitatge, això és degut al fet que aquesta modalitat no els ofereix prou garanties, per la durada del contracte. Massa curt. Per això Antoni Sorolla es mostra confiat que la introducció del règim de concessió, una fórmula equiparable a la compra però en què l'administració conserva la titularitat del sòl, corregirà la tendència. «Creiem que aquest pot ser un producte més ajustat per als joves», va apuntar Sorolla, que va afegir-hi que les primeres promocions d'aquesta modalitat es podrien sortejar ben aviat. Ja acumulen unes 5.000 sol·licituds.

Les «restes» del macrosorteig del 2007

Dels errors, sempre se n'aprèn i, potser per això, l'Ajuntament de Barcelona ha optat per la modèstia procedimental a l'hora de resoldre les sol·licituds per accedir a un pis de protecció oficial. Com que la demanda sempre supera, amb escreix, l'oferta, s'han de continuar fent sortejos. No hi ha més remei. Ara bé, res a veure amb el que es va fer el febrer del 2007, quan es van adjudicar de cop 1.509 pisos. El problema va ser que una part substancial d'aquest parc aleshores no estava construït. És més, a dia d'avui i quan han passat més de tres anys, hi ha 125 d'aquests habitatges que encara s'han entregar. Són els de la promoció del carrer Química i que seran de lloguer per a joves. La descoberta d'unes restes arqueològiques –l'antic canal de la Infanta– ha fet endarrerir molt les obres. El delegat municipal d'Habitatge va assegurar ahir que en les properes setmanes es lliuraran als adjudicataris. El serial, per tant, es podrà donar per acabat.

Amb aquest precedent, l'Ajuntament ara fa sortejos molt més acotats. L'últim es va fer el 24 de febrer, i era de 36 pisos de venda i de lloguer a 10 anys. Ara tot just se'n tramita l'adjudicació. Anteriorment, el 8 d'octubre del 2009, es van sortejar 196 habitatges de tres promocions més, als quals cal afegir-ne 306 que estaven lliures i que també van ser posats a disposició de la borsa de sol·licitants. Tot plegat fa una oferta de 502 pisos, que ja tenen 311 inquilins o propietaris assignats. Es dóna la circumstància, però, que amb posterioritat al sorteig s'han produït 249 renúncies. Per què? Doncs un 83% argumenten que no els fa el pes la zona on són els habitatges, i un 10% argumenten que no poden afrontar el lloguer o la hipoteca.

Publicat a El Punt Barcelona
17-03-2010