Mentre públicament el Govern espanyol, els sindicats i la patronal fa mesos que discuteixen sobre una nova reforma laboral, l'exectiu central va aprovar a finals d'any una llei enmig del silenci dels sindicats oficials i dels mitjans de comunicació. Aquesta normativa ha començat a aplicar, per la porta del darrera, algunes de les mesures més polèmiques que en teoria s'estan negociant.
Paral·lelament, Zapatero aposta per un nou contracte juvenil que inclou la possibilitat que els salaris dels joves afectats pel nou contracte siguin inferiors al salari mínim interprofessional (actualment de 624 euros mensuals) o més bonificacions per als empresaris.

El Govern espanyol ha començat a aplicar d’amagat la Reforma Laboral

El Govern espanyol, la CEOE i els sindicats CCOO i UGT porten mesos de converses per tirar endavant una nova Reforma Laboral, que tot indica que serà només comparable a les grans modificacions legals de 1994. Les negociacions inclouen temes tan importants com les indemnitzacions per acomiadament, l'extensió de les ETT, nous contractes precaris per a joves i noves bonificacions a la Seguretat Social, enmig de declaracions sobre retallades en les prestacions. Però mentre es debat als despatxos oficials, i sense publicitat, el Govern espanyol ha aprovat una Llei que avança algunes d'aquestes mesures.

Segons denuncia l'advocat laboralista Vidal Aragonés, del despatx Col·lectiu Ronda, el passat 31 de desembre de 2009 l'executiu espanyol va aprovar la Llei 27/2009, que enmig del silenci dels sindicats oficials i dels mitjans de comunicació, ha començat a aplicar anticipadament algunes de les mesures més polèmiques que en teoria s'estan negociant cara a la Reforma Laboral.

Bonificacions i extensió de les ETT
Segons l'advocat laboralista, la nova norma,tot i passar pràcticament inadvertida, aprova mesures "d'afectació molt negativa" pels treballadors, i que pràcticament l'equiparen a una Reforma Laboral, per afectar àmbits especialment sensibles de la relació laboral, com les cotitzacions de la Seguretat Social en casos d'ERO o les indemnitzacions d'acomiadament, entre d'altres.

Concretament i per exemple, la Llei espanyola 27/2009 estableix importants bonificacions en la contractació indefinida de treballadors en atur, que permet novament una més que considerable reducció de les cotitzacions dels empresaris a la Seguretat Social, en un moment en què s'argumenta per part de l'executiu que no hi haurien prou efectius per fer sostenible el sistema de pensions.

La norma estableix també un mandat perquè en 4 mesos l'executiu espanyol elimini les restriccions a les ETT, permetent l'actuació d'aquestes empreses en sectors fins ara prohibits pel prestamisme laboral, com els treballs especialment perillosos en la construcció, o a les administracions públiques. Aquest fet permetrà que finalment les ETT puguin actuar en la totalitat de branques productives i en situació encara més favorable de la qual tenien fins a l'actualitat. Alhora, la llei estableix que en també 4 mesos el govern de Zapatero reformarà els contractes de treball juvenils.

Els efectes d’una gran Reforma Laboral

El Govern espanyol, la patronal i els sindicats oficials CCOO i UGT estan encara en procés de negociacions, però de la simple lectura de les declaracions i documents de debat es pot comprovar que estem davant de la més important Reforma Laboral des de 1994, i que afectarà amb tota probabilitat a:

Àmbits de la relació laboral   >>           Efectes
Acomiadament  >>         Reducció de les indemnitzacions legals
Nous contractes  >>          Contracte precari juvenil i nou contracte a temps parcial
Prestamisme laboral  >>        Extensió de les ETT a totes les branques productives
Seguretat Social  >>          Importants bonificacions pels empresaris, i més control de les baixes pels treballadors

Zapatero aposta per un nou contracte precari juvenil i la CEOE proposa que no cotitzi ni tingui indemnització

Un dels aspectes fonamentals de la nova Reforma Laboral tot apunta que serà un nou contracte pels joves llicenciats, que novament representarà una important retallada de drets d'importants col·lectius de treballadors, amb l'argumentació de combatre precisament la precarietat i l'atur entre el jovent. Sorprenentment aquest objectiu també va ser la principal motivació teòrica de les darreres reformes laborals, fet a pesar del qual les taxes d'atur i precarietat entre el jovent no han parat d'augmentar, sota el paraigües legals precisament dels contractes escombraries i bonificats especialment pensats per a la inserció laboral dels més joves.

Salaris per sota del mínim interprofessional
La proposta del Govern espanyol inclou la possibilitat que els salaris dels joves afectats pel nou contracte siguin inferiors al salari mínim interprofessional (SMI), actualment establert en 624 euros mensuals per jornada complerta de 40 hores setmanals. A més, la nova modalitat contractual, que el Govern espanyol proposa no determinar ni tan sols amb la qualificació de "contracte", inclou una bonificació del 100% de les cotitzacions a la Seguretat Social, i per tant els empresaris no hauran d'abonar ni un euro en aquest concepte.

Segons fonts de l'executiu espanyol, la proposta de nou contracte seria aplicable als joves llicenciats, i a tots aquells que hagin acabats els seus estudis en els darrers anys.

La modificació legal, a pesar de representar una radical reducció de drets laborals, no ha comptat amb un rebuig frontal de les centrals sindicals oficials CCOO i UGT, que segons fonts sindicals es conformarien amb intentar establir en la taula de negociacions requisits respecte als joves en concret que podrien ser contractats per aquesta modalitat, segons la seva formació acadèmica i els anys que fa que han acabat la carrera.

La CEOE va encara més enllà
Davant aquesta agosarada proposta del govern de Zapatero, la patronal espanyola ha volgut posar el llistó de precarietat encara més alt en les característiques del nou contracte juvenil, que anomenen "contracte d'inserció", i que seria l'extensió a molts més treballadors de la situació legal dels becaris o a les pràctiques empresarials.

Concretament, el director de relacions laborals de la CEOE, José de la Cavada, va proposar que la nova modalitat contractual afecti tots els joves menors de 30 anys, independentment de si han acabat la seva formació acadèmica o ja tinguin experiència laboral, sense dret a prestació d'atur, ni a cap indemnització per extinció del contracte, amb una duració de la relació laboral de fins a un any i, és clar, sense cap cost de cotització a la Seguretat Social.