La campanya Desmilitaritzem l'Educació denuncia la presència, un cop més, de l'exèrcit al Saló de l'Ensenyament, l'edició 2010 del qual s'ha celebrat dels dies 17 al 21 de març a la Fira de Barcelona. Any rere any, els col.lectius antimilitaristes protesten per aquesta presència, però fins ara el Departament d'Educació no n'ha fet cas, de les protestes.

D'altra banda, el Centre d'Estudis per la Pau J. M. Delàs, de Justícia i Pau, especialitzat en la investigació i la documentació sobre temes relacionats amb la pau i el desarmament, ha adreçat una carta al President Montilla tot protestant pel suport del seu govern a dos projectes armamentístics que es desenvoluparan a Catalunya: la fabricació de vehicles blindats i la investigació sobre avions no tripulats. La carta li recorda que aquest suport contradiu la Llei sobre Foment de la Pau, aprovada pel Parlament el 2003, que es marcava com a objectiu el desarmament progressiu.

Tot seguit reproduim el comunicat de la campanya Desmilitartizem l'Eduació i la carta adreçada al president Montilla on se li recorda que hauria d'intentar complir les seves pròpies lleis en comptes d'aprovar-les només perquè fan bonic.

L'exèrcit envaeix els espais educatius

Barcelona, 17 de març de 2010.- Enguany, l’exèrcit ha estat convidat una altra vegada a participar al Saló de l’Ensenyament de Barcelona. La Campanya “Desmilitaritzem l’Educació” considera que la seva presència en aquest esdeveniment educatiu no és admissible. Des del convenciment que la missió de les institucions i els agents educatius és el foment de la cultura, la ciència i els valors de la convivència i la diversitat, creiem que exèrcit i educació són conceptes manifestament antagònics.

El manifest que s’ha elaborat des de la campanya “Desmilitaritzem l’Educació” denuncia que la propaganda que el jovent rep del Ministeri de Defensa ja que és enganyosa, desprèn una imatge idíl·lica de la vida militar i edulcora el paper de les forces armades espanyoles en els conflictes bèl·lics. L’exèrcit és presentat gairebé com una ONG d’ajut humanitari, la qual cosa oculta el seu rol de defensa d’interessos geopolítics i econòmics.

La campanya vol manifestar el seu més ferm rebuig a la presència de l’exèrcit al Saló de l’Ensenyament i convida al Departament d’Educació, en qualitat de coordinador, i la Fira de Barcelona, en qualitat d’organitzadora, a retirar-li la invitació per a les edicions d’enguany i les properes.

Manifest: Desmilitaritzem el Saló de l'Ensenyament 2010

Un any més, l’exèrcit ha estat convidat a participar al Saló de l’Ensenyament de Barcelona (del 17 al 21 de març). I un any més la societat civil catalana, a favor de la pau, considerem que la seva presència en aquest esdeveniment educatiu no és admissible per les següents raons:

- Els valors que transmeten les institucions militars, l’obediència, la disciplina, el patriarcat, l’androcentrisme i especialment el recurs a la violència com a mètode per a la resolució dels conflictes, contradiuen els valors de pau i diàleg que han de regir l’educació dels i les joves del nostre país.

- La proposta que l’exèrcit ofereix als estudiants s’oposa a la LOE, que s’inspira en “l’educació per a la prevenció de conflictes i per a la resolució pacífica d’aquests, així com la noviolència en tots els àmbits de la vida personal, familiar i social”, i s’orienta a la consecució de “la formació per a la pau, el respecte dels drets humans, la vida en comú, la cohesió social, la cooperació i solidaritat entre els pobles.”

- La presència de l’exèrcit en aquest saló s’emmarca en la cada cop més incisiva participació en els espais educatius. L’exèrcit espanyol pretén potenciar l’eufemística “cultura de la defensa” i “l’esperit militar” entre la joventut per millorar la seva deteriorada imatge pública i pal·liar les actuals dificultats de reclutament.

- La propaganda que el jovent rep del Ministeri de Defensa és enganyosa, desprèn una imatge idíl·lica de la vida militar i edulcora el paper de les forces armades espanyoles en els conflictes bèl·lics. L’exèrcit és presentat gairebé com una ONG d’ajut humanitari, que oculta el seu rol de defensa d’interessos més espuris. En cap cas s’informa rigorosament de les conseqüències que es desprenen de l’acció militar.

- En un context on la seguretat humana s’hauria de mesurar amb indicadors de sanitat, de seguretat alimentària, d’accés al treball, de respecte als drets humans, de conservació del medi natural o del dret a l’educació, transmetre esquemes militaristes com a solució dels problemes que afecten les nostres societats és contradictori i caduc.

Així, des del convenciment que la missió de les institucions i els agents educatius és el foment de la cultura, la ciència i els valors de la convivència i la diversitat, creiem que exèrcit i educació són conceptes manifestament antagònics. A més, constatem el contrasentit que suposa que un govern de la Generalitat potencia la Cultura de la Pau amb instruments com l’Institut Català Internacional per la Pau, l’Oficina de Promoció de la Pau i els Drets Humans, o el Consell Català de Foment de la Pau, convidi, mitjançant el Departament d’Educació, institucions militars al Saló de l’Ensenyament.

Per això manifestem el nostre ferm rebuig a la presència de l’exèrcit al Saló de l’Ensenyament i comminem el Departament d’Educació, en qualitat de coordinador, i la Fira de Barcelona, en qualitat d’organitzadora, a retirar-li la invitació per a les edicions d’enguany i les properes.
Les armes no eduquen, maten!

Carta la sr. Montilla

El Centre Delàs de Justícia i Pau escriu una carta al President de la Generalitat per demanar que no doni suport a dos nous projectes militars a Catalunya.

Molt Honorable Sr. José Montilla,

Ens hem assabentat que la Generalitat de Catalunya dóna suport a dos projectes armamentístics a Catalunya. Un d’ells és la candidatura catalana a la concessió del Centre d’Excel•lència d’Avions no Tripulats (UAV, segons les seves sigles en anglès) del consorci aeronàutic europeu EADS. La segona opció per fabricar armes a Catalunya és la de l’empresa catalana GTD que va presentar-se al concurs del Ministeri de Defensa per a l’adjudicació de 300 unitats del blindat VBR, amb un cost per a l’erari públic de 1.300 milions d’euros.

És bo de recordar que els conflictes militars i les guerres esclaten, entre altres motius, per l’alt grau de militarisme existent en el món, és a dir, per l’excés de forces armades i d'armes. Hi ha molts tipus d’armes. Algunes són adquirides pels estats i al final de la seva vida útil es llencen sense que, afortunadament, hagin estat mai utilitzades. Però els estats també en compren d'altres que sí es fan servir i, a més a més, en les guerres actuals. L’avió no tripulat i el blindat VBR esmentats formen part de l'armament que les tropes de l'OTAN actualment tenen i usen a l’Afganistan.

També voldriem que tingués en consideració que segons la Llei 21/2003, de 4 de juliol, de foment de la pau, al seu Preàmbul, la Generalitat es compromet a “la construcció de la seguretat global i el desarmament progressiu”. A més a més, al seu capítol I, dins les Disposicions Generals, un dels àmbits d’aplicació de la Llei es “el foment del desarmament global”.

Som conscients que en època de crisi el govern de la Generalitat de Catalunya ha d’impulsar la creació de llocs de treball nous i estables; però considerem que l'aposta per subvencionar o ajudar econòmicament el sector de producció d’armes, no és pas la millor. Està comprovat que la indústria d’armament requereix d’inversions econòmiques elevades, d’ajuts permanents de l’administració pública, i a més, no genera tants llocs de treball com altres sectors de l’economia productiva.

Cal una reflexió sobre si en època de crisi és adient dedicar ingents quantitats de diners per a la fabricació d’armes, però a més, en aquest cas la valoració a fer es refereix a la candidatura de Catalunya per albergar empreses d’armament i el seu rol en el negoci de la guerra. En el cas que, finalment, es fabriquessin armes a Catalunya, la Generalitat en tindria una part de responsabilitat. La Generalitat sembla que veu amb bons ulls que el desenvolupament industrial català es faci, en part, gràcies a la indústria d’armament. Fins i tot l’Institut Català de Finances està disposat a ajudar a la producció d’armes a casa nostra amb cinc milions d’euros.

La societat catalana s’ha mobilitzat en moltes ocasions en contra de les guerres i a favor de la pau. La millor manera de contribuir a una cultura de pau és treballar pel desarmament i la desmilitarització, la qual cosa recull la Llei de Foment de la Pau aprovada pel Parlament català. Ara és el moment de demostrar que aquella iniciativa no és un paper sense valor. Voldriem que la institució que vostè presideix no donés suport a la proposta que es fabriqui a Catalunya l’avió no tripulat UAV i el blindat VBR.

La nostra entitat ha promogut i participat en moltes campanyes en favor de la pau i de la defensa dels drets humans. Som conscients que, coherentment amb això, si  la proposta prosperés, ens veuriem obligats a dedicar esforços per tal de mobilitzar la opinió pública en contra d'una iniciativa que els vulnera.

El saludem ben cordialment,

Arcadi Oliveres
President de Justícia i Pau
Barcelona, 1 de març de 2010