Després de la manifestació del passat 20 de març, seguim reivindicant que tenim dret a la Barceloneta, que tenim dret a decidir col·lectivament sobre el barri on vivim. I és que com deia en Joan Fuster, tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres.
Els drets es prenen i s'han de defensar davant de tots els intents de retallar-los. Els drets són haver imaginat el millor per a tots i cadascun i no estar disposats a renunciar-hi. És una qüestió de dignitat. Els drets són conquestes col·lectives que un dia es van guanyar amb sang, suor i llàgrimes.
Quan els drets estan sent vulnerats o són poc menys que una mera formalitat sobre el paper, cal fer més pinya que mai, no recular ni un mil·límetre i tornar a guanyar allò que és un bé comú i compartit. Perquè com diu la cançó... La vida són dos dies, cedir-la o lluitar-la, tu tries: t'arrossegues o somies.
Es tracta d'ajuntar-se, de compartir els problemes, de no empassar-se sol les penes, de no callar tot pensant que no hi ha res a fer i que ja està tot venut.
Però atenció, no caiguem en culpar de tots els mals als més dèbils i vulnerables, als nouvinguts o als més pobres. Tinguem ben present que si la immensa majoria les passem magres és perquè un grapat d'oligarques i aprenents d'escanyapobres acaparen descaradament.
Acaparar és viure d'especular amb la vida dels altres. Acaparar és ser propietari de deu edificis i tenir els veïns collats amb el lloguer. Acaparar és posar apartaments turístics on abans hi havia veïns vivint.
Acaparar és cedir uns terrenys de domini públic en benefici d'un hotel de luxe de 100 metres d'alt que roba l'horitzó a tot un barri perquè quatre privilegiats tinguin vistes exclusives sobre el mar. Acaparar és fer del centre de la ciutat un monocultiu turístic a costa dels veïns dels seus barris.
Mentrestant, en plena Crisi, veiem com els poders polítics i econòmics es dediquen a privatitzar els beneficis i a socialitzar les pèrdues, a fer-nos pagar els plats trencats als de sempre, a les classes populars (mentre se'ns riuen a la cara dient que 'això ho arreglem entre tots'): facilitar l'acomiadament, ajudar els bancs, urbanitzar encara més, precaritzar l'ensenyament públic i la sanitat, pujar l'IVA, despatxar les injustícies socials a cops de por i de porra... Com que d'aquesta situació no ens en salven aquells que ens hi han ficat, ens caldrà començar a fer les coses d'una altra manera, deixar enrere la por, organitzar-se, atrevir-se a imaginar de nou.
El dret a l'educació, a la cultura i a l'esport
En aquest butlletí volem tractar especialment el dret a l'educació, el dret a la cultura i el dret a l'esport. Al barri hi ha mancances greus en tots aquests camps.
Tenim dret a l'educació, una educació pública, de qualitat, gratuïta i en condicions. Però els nens i nenes del CEIP Mediterrània fa tres anys que estan en barracons esperant que els construeixin la nova escola en el solar on va ser enderrocada l'anterior. Cansats d'esperar, moltes mares i pares han començat a mobilitzar-se. Estigueu atents a les convocatòries!
També tenim dret a la cultura com a bé comú que és. La Barceloneta destaca per ser un barri amb una rica cultura popular, amb festes úniques com la dels Coros. Amb tantes agrupacions corals com hi ha, i no hi ha sales d'assaig disponibles. Concretament, hi ha una colla de nens que han format un grup de batucada però no tenen lloc on poder assajar: seguim buscant espais per a la cultura popular.
Pel que fa al dret al lleure i a l'esport, cal recordar que a La Repla hi havia hagut una pista esportiva gratuïta, mentre que avui la canalla ha de pagar -i preus no precisament assequibles- per poder fer esport. En aquest sentit, el Club Esportiu Atlàntic Barceloneta està tirant endavant un projecte d'esport assequible per als nens del barri.
***
Per últim, voldríem saludar i donar molts ànims als veïns i veïnes del barri del Cabanyal de València, un barri pescador com la Barceloneta, que aquests dies estan defensant les seves cases amb els seus cossos davant de les excavadores i les porres de la policia, davant de la força bruta del poder econòmic i el despotisme polític. Això ens hauria de recordar que el 'pla dels ascensors', que preveu enderrocar habitatges sistemàticament, segueix ben vigent, i que plegats encara som a temps d'impedir que la Barceloneta hagi de patir mai una brutalitat semblant. No baixem la guàrdia. Ni un pas enrere.
Butlletí de la Plataforma en Defensa de la Barceloneta i l'AVV de l'Òstia
Abril del 2010
