| LA RODA // ANTONI BASSAS. Les bicis, o la llei del més fort |
ANTONI Bassas
Per començar, declaro: que a casa anem amb bicicleta (per la muntanya), que aviat n’apuntarem un al Bicing i que fins i tot vaig ser enviat especial a tres Voltes a Catalunya. Però ara, després de passar-me la setmana rebent a la ràdio correus de ciclistes queixosos, els he de dir que per mi les bicis no han d’anar per les voreres. És una qüestió de protegir el més dèbil. Si el vianant no està segur a la vorera –i si la comparteix amb els ciclistes, no ho està– ja em direu on diantre s’ha de ficar quan trepitgi el carrer.
Tampoc és que la pobra vorera sigui una fortalesa, ni que tota la culpa sigui dels ciclistes: hi aparquen cotxes, hi circulen motoristes (els pizzers en són els amos) i les zones de vianants fan les delícies dels skaters. Per això dic, benvinguda una norma que fa baixar algú a la calçada.
Ara bé, els ciclistes es queixen de l’agressivitat dels automobilistes. M’escriu l’il.lustrador catalano-nord-americà Pau Estrada: “Si hi ha tants ciclistes circulant per les voreres és perquè no tenen on ficar-se sense jugar-se la pell. ¿Vostè què prefereix, ser atropellat per un cotxe o insultat per un vianant?”. Li contesto: no vulgui solucionar el seu problema de seguretat a la calçada creant-ne un de semblant a la vorera. Si no té seguretat a la calçada exigeixi-la a l’ajuntament, però a mi no m’exposi. Em diu: “En 10 anys com a ciclista urbà, no he vist mai cap moto multada per envair un carril bici, cosa que passa sovint”. Ho lamento. Jo, en canvi, veig cada dia ciclistes a tota castanya per la Diagonal, i ai del vianant que gosi posar un peu dins el carril. Ja he presenciat dues baralles amb empentes. Cregui’m: no podem compartir voreres.
La solució al problema la té l’ajuntament, que ha apostat per la bici i l’èxit l’ha desbordat. Doncs bé, si continua volent bici, haurà de protegir-los a vostès amb carrils propis, separats amb barreres físiques si cal, i aguantar les queixes de cotxes i motos. Tot menys continuar amb mitges tintes, com fins ara, perquè, si no, vostè o jo, tard o d’hora, tindrem un disgust.
El Periódico
21-09-07
|
|
|
|
| |
|
